Micros d’actor

Algunes vegades faig microrelats que deso en un calaix, i a vegades miro de compartir-los a la xarxa. Aquests els vaig escriure amb el nom d’un altre sòsia, el Jaume Dargó i ara els he retocat una mica. Un dia hauré de fer net dels meus “alter ego”. En el fons, tot és part de fer teatre, de viure altres vides, com els protagonistes d’aquests micros.

Menys de trenta paraules, títol inclòs.

Xavier, Anna i Ferran en una escena de “Cegada d’Amor” de la Cubana 1995

Volia dir-vos que la imatge no té res a veure amb els micros, és sols per posar-nos a lloc, una escena, una obra de teatre, uns actors. Res a veure.

La feblesa d’un actor

Excel·lia a disfressar els seus dubtes en plantar cara a la vida. Era quan pujava a l’escenari que es despullava de totes les seves mancances.

De l’actor i les ombres

Dominava l’escena com un perfecte camaleó. Fora del guió es considerava histriònic i iconoclasta. Fora del paper no era capaç de ser ell mateix.

Ferran d’Armengol i Galzeran – Terrassa 2019

#microrelatsdesdelconfinament 4

El confinament segueix la seva lògica Kafkiana, tothom tancat a casa seva amb sortides mínimes per assumptes importants i socialment compresos com anar a comprar, a la farmàcia i d’altres poques coses. El nostre protagonista aviat no se sentirà tan sol com fins ara.

16 d’abril

Avui he fet de camperol a la terrassa. He plantat els pinyols d’un parell de préssecs, i els de les llimones en dos testos on tenia males herbes descolorides de feia temps. Ja veurem què en surt d’aquí. Una rosa per Sant Jordi queda descartada.

.

17 d’abr.

He somiat amb un bon amic. Érem a la plaça reial fent unes birres, hem xerrat i rigut amb vells acudits, amb vells records. Curiosament, aquest migdia m’ha telefonat, hem fet una videoconferència i abans de res m’ha dit que la propera nit paga ell.

.

18 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament M’he empassat la roda de premsa militar, estic més tranquil en saber que han trincat una colla de narcos a Villasrubias, Salamanca. Tràfic a la frontera de Portugal amb Vi Ranci de contraban. Visca el #covid19 i els experts que ens guien. My good!

.

19 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament S’acaba el diumenge. He fet neteja a la casa, estava feta una cort de porcs, ara fa bona olor. M’he dutxat al vespre, abans de fer alguna cosa de sopar i mentre mirava “Taken”, algú telefona. És la meva sogra! La morta!

-Hola amor- diu la meva dona

.

20 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ens cal fer una revisió de la nostra relació? La dona diu que l’amic la tenia segrestada en una casa passat Ripoll. No en vol parlar per telèfon, quan arribi a casa m’ho explicarà tot. L’amic ja no serà cap entrebanc, em diu i talla la comunicació.

.

21 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dos dies seguits d’aigua, començo a sentir-me una mica arrugat. He aprofitat per fer unes voltes a la taula de la terrassa, sota la pluja, com ho feien els indis americans als films en blanc i negre. Per celebrar el record he vist “Killers”: flipant!

.

22 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ha arribat la Nora de matinada. És ella, s’ha tancat a la cambra dels convidats i ha penjat una nota signada. “Estic neta, segur. Ja parlarem demà, vull dormir”.  No sé què pensar i la deixo. Els meus budells em demanen brega. Hauré d’esperar. Plou.

.

23 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Avui en despertar he descobert un llibre relligat en el coixí del llit, em cal pensar. Tinc cartolina vermella dels nanos, en un tutorial aprenc a fer roses de paper. No seré un geni dels treballs manuals però ella tindrà una rosa. Feliç diada.

.

24 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament He enllestit un dinar digne de la diada de Sant Jordi i he deixat una safata a la porta de la cambra tancada. M’he llegit el llibre regalat d’una seguda. A última hora he sentit córrer l’aigua al lavabo dels convidats. La Nora es dutxa, sortirà avui?

.

25 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dissabte, em desperto a l’alba amb el cant dels ocells. Estiro braços i topo amb el cos d’algú. Nora ha tornat, em mancava sentir-la respirar. L’observo en silenci, me’n faig creus però he estat un mes sense ella. La deixo dormir, ja parlarem. Fa sol

.

26 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Passa una patrulla dels mossos, deixen un requeriment per la Nora, demà l’esperen a la comissaria de la ciutat. Han trobat mort el nostre amic de Blanes amb qui va sopar ella fa setmanes.

Nora abaixa la mirada.

-No en sóc culpable- diu en un sospir.

.

27 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Sona l’intèrfon del portal. Un cotxe policia camuflat recull Nora, no m’han deixat acompanyar-la, estava avisat. He aprofitat el fet d’anar vestit per sortir a comprar paper higiènic, se’ns està acabant. Lleixes plenes, no com en els primers dies.

.

28 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dins del supermercat he sentit un lleuger mareig, feia dies que no entrava en una botiga d’aquestes, per sort amb poca gent. Camí cap a casa m’he fixat en la quantitat de guants i mascaretes que llença la gent. Marrans o psicòpates, dubto l’adjectiu.

.

29 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dino sol com ja en tinc costum, a la terrasseta mirant cap al parc, i també vigilo si torna la dona. Avui hi ha més gent, els menuts poden sortir a passejar amb un adult, he trigat a veure-ho. Quan tinguem aquí els meus, sortirem per torns els quatre

.

30 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ella no l’ha mort, ha estat un accident, però ha denunciat el difunt per segrest, malgrat que no anirà endavant, li cal fer-ho per preveure possibles accions dels familiars. Em diu que ja m’ho explicarà quan estigui preparada. Demà recollim als fills

NOTA

Les piulades estan escrites a raig, sense correcció d’estil ni preservant gaire la pulcritud narrativa, en part al fet d’encabir-se dins d’unes mesures prefixades pel sistema, i que no són gaires caràcters. Dins l’esborrany on els deso miraré de ser més pulcre, algun dia potser es podrà llegir.

Ferran d’Armengol

Terrassa, 16 a 30 d’abril 2020

#microrelatsdesdelconfinament 3

Continua el confinament, i el relat, per moments avorrit, per moments delirant, avança amb la realitat que envolta al protagonista. Per cert, no en sabem el nom encara.

1 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ha mort l’àvia, bossa de plàstic i al crematori. La seva única filla no apareix. Vaig jo a Blanes i aprofito per visitar als menuts, no me’ls deixen emportar fins d’aquí a quinze dies més. M’avisaran, torno a casa aquest trist dia de pluja. Adéu àvia

·

2 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Torno per la costa, vull veure el mar. Entrant a Canet em para un control militar. Tremolo per dur l’arc i carregat?, no, està ben amagat. No el troben, són aprenents de res aquests. Si haurien estat a Ifni… Allò érem soldats. Mostro permís i siau!

·

3 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Arribo i observo els balcons dels veïns. El del torrat té abaixades les persianes. Ha marxat o se l’han endut. Per sort és de l’altre bloc de pisos, si l’han pillat, de moment els de la meva escala semblen en ordre. Veure’m demà si segueix tot igual.

·

4 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament M’he llevat a l’alba, serien les quatre i deu quan passava un avió, i una de dos, o això és traïdoria o d’alguna manera passava per aquí. Vaig a fer un Hafa Cafè. I malgrat ens deixa orfes, sempre ens queda la música, però sense el seu batec.

Cor negre
En homenatge a LEA

.

6 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Diumenge mirant pel balcó. Uns armats esbronquen un passejador de gos, sembla que li demanen les dades i el multen mantenint la separació. Si llencés una fletxa els encertaria a aquesta distància, ni Ulisses tenia la meva destresa amb l’arc. Somio.

·

7 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Avui no he viscut, el dia de la marmota es repeteix amb monotonia. He navegat en les plataformes digitals de televisió per no saber quin famós s’ha mort avui, ni quants ni quins desconeguts cauen cada dia. Això no pot durar gaire, aquest silenci…

·

9 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament A l’hortet, collint pomes, li he girat la cara amb la mà esquerra a un desgraciat després que m’estossegues a sobre, sense mascareta i collint fruita sense guants. A casa m’he dutxat en alcohol. Quant desgraciat corre pel món.

·

11 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament M’estic tornant rar, he fet una denúncia telefònica pels passejadors de cànids, s’estan una hora en un banc del parc xerrant, sense màscares ni guants i això em fa bullir la sang. Malgastar fletxes amb ells no em fa el pes. Encara espero la patrulla.

·

12 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament He tornat a baixar a l’hort,  duia el carcaix amb les fletxes, l’arc l’he deixat al pis. Diguem que és un avís per a navegants. L’encarregat de l’accés m’ha dit que el veí rar està ingressat a l’UCI, sembla que no se’n sortirà. Cada dia som menys…

·

13 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Rebo un missatge de l’hospital de Calella, els menuts estaran una setmana més a la residència sota custòdia preventiva. Estan bé, hem fet vídeo-conferència i se’ls veu alegres, diuen estar distrets. Potser millor així. La dona segueix fora del mapa.

·

14 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ahir va ploure. Avui fa sol. El sostre de la cambra encara és blanc i dormo en pilotes panxa enlaire sense tocar-me les parts nobles. Quin desvari, ja no sé què dic. Sols la pluja i el sol indiquen que alguna cosa canvia en aquesta modorra vital.

·

15 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Baixo al garatge per comprovar la bateria del cotxe. En el vehicle de la doctora que fa torns de dotze hores han pintat un missatge roí “Puta infecciosa, marxa”. Jo estic malalt, però hi ha gent que no mereix respirar i la doctora encara el salvaria

Ferran d’Armengol

Terrassa, 1 a 15 d’abril 2020

#microrelatsdesdelconfinament 2

Segueix el confinament, segona tongada del diari irreal d’un malson ben real. Una segona tongada més íntima i familiar que obre noves expectatives i crisis familiars. Del 23 al 31 de març. Continuarà…

El parc confinat

.

24 de març

#microrelatsdesdelconfinament Em desperta un colom en el balcó, és obert i estic estirat en el llit. No recordo com hi he arribat,  però el cap és un batibull i el parrupeig de la bèstia no ajuda. Enyoro la família, estan a la casa de la costa. Per què no hi vaig anar?, merda.

·

25 de març

#microrelatsdesdelconfinament Espanto l’ocellot, no sé si per la meva fila de mort vivent, i miro pel balcó, el sol tot just despunta darrere dels núvols. El parc és un concert de piuladisses. Han desaparegut també els quissos. És un parany de la memòria i ens rondarà força temps

·

26 de març

#microrelatsdesdelconfinament Faig exercici, em cal, estic encarcarat, suo una estona i em fico sota la dutxa. Feia dies que no la visitava i diuen que és millor fer-ho sovint, cada dia si pot ser. Estic fins a l’engonal de tantes recomanacions i… Callo. També m’he afaitat.

·

27 de març

#microrelatsdesdelconfinament Faig un skipe amb els menuts, l’Ona i el Pau. La Nora no hi és. Ona diu que va marxar divendres a la nit i no ha tornat, que sopava amb uns amics de Blanes. Sé qui són i ja no són parella. Ens apanyem sols, diuen ells. Se’ls veu bé. Sort de l’àvia.

·

28 de març

#microrelatsdesdelconfinament He d’anar a cercar als meus fills, però els camins estan vigilats per armats i sols tinc un trist arc i un permís per anar al tros a collir hortalisses. La resta de queviures ens el porta un economat de l’empresa. Aquí no els faltaria res. Pensa com.

·

29 de març

#microrelatsdesdelconfinament Missatge de l’Hospital de Calella, tenen l’àvia ingressada, els nens confinats en un hotel de la vila. Els explico situació personal, es mostren comprensius. La Nora no agafa el mòbil, està desapareguda de fa quinze dies. Els morts van caient arreu.

·

30 de març

#microrelatsdesdelconfinament La gent es cansa dels actes del balcó. Un dels músics està a l’hospital i la soprano fa un parell de dies que no canta abans d’anar al llit. El veí raret m’ha escridassat des del seu balcó, ell no té terrassa, que el bombin. Fa mala cara, aviat caurà

·

31 de març

#microrelatsdesdelconfinament L’àvia, la meva sogra, està intubada. La meva dona no apareix. Contacto amb la dona de l’amic, diu que no en sap res d’ells. No tenen fills compartits, cap relació. Hem quedat per quan això acabi. Els girs de la vida són estranys. Els meus menuts bé.

Ferran d’Armengol

Terrassa, 24 a 31 de març 2020

#microrelatsdesdelconfinament.

Diari d’una realitat increïble, d’un tancament per crisi mèdica mundial. Algun dia, potser, en sortirà quelcom seriós d’aquest recull de piulades a la xarxa. Un relat postapocalíptic, qui ho sap!

PRIMERS DIES

Galzeran (homefosc) @homefosc

·

15 de març

#microrelatsdesdelconfinament Els pollancres del parc s’estaven recuperant, feia quinze dies que els continuats fins aleshores pixats de gos no els atacaven.

·

17 de març

#microrelatsdesdelconfinament Ahir va ploure. Avui sols surten els gossos que, obedients, vigilen els amos camuflats darrere matolls per no ser multats per patrullers militars o policials motoritzats. Un sanitari els mostra acreditació. Avui potser també plourà. Mana el silenci.

·

18 de març

#microrelatsdesdelconfinament He baixat al traster, he pujat dues garrafes d’aigua i una d’oli, també he agafat l’arc i les fletxes. A la terrassa he preparat dianes amb les garrafes buides que s’acumulen. Practicaré punteria amb l’arc, mai se sap.

·

19 de març

#microrelatsdesdelconfinament He sortit a l’hort a recollir hortalisses i fruita. Anava tapat de cap a peus, he saludat a un conegut, i gairebé m’insulta per haver-me apropat en excés, li he enviat un missatge al mòbil per disculpar-me i m’ha blocat. Si demà baixo aniré amb l’arc

·

20 de març

#microrelatsdesdelconfinament Sona el telèfon, encara funciona?-, em demano. La doctora del CAP, que si tenim febre, dolor. Li conec la veu, podria haver dubtat si fora un home, el veí és molt rar, per dir-ho suau. No tinc cap símptoma. Segueixo fent pràctiques de tir amb arc.

.

21 de març

#microrelatsdesdelconfinament Avui he matinat, no podia dormir, el silenci exterior era més sorollós que els meus somnis. He sortit a la terrassa que dona al parc (Sí, soc un puto afortunat), ha arribat la primavera i els ocells piulen frenètics. La ciutat és la quietud estrident

·

22 de març

#microrelatsdesdelconfinament Charlie Parker sona a tot drap a la terrassa enfocant el parc, un veí ha cridat demanant alguna cosa de Mingus o Coltrane, un altre preferia Miles Davis. Avui era el dia del #PicNicJazz i els veïns que restem no ho oblidem. Encara tenim esperança?

.

23 de març

#microrelatsdesdelconfinament El jazz en solitud et fa beure sense pensar-hi. Quan es fa fosc, la música ja no sona i l’ampolla, la segona de vi negre, és buida. La torradora és descomunal. Diuen que l’alcohol desinfecta. No puc baixar al carrer, tot fa voltes. Qui dies passa…

Terrassa, 15 a 23 de març de 2020

Ferran d’Armengol

#FebrerRelataGoblin – Tercera part

#FebrerRelataGoblin

-I de què fugies gatillop?

-D’un miserable bruixot que practica la nigromància, em podeu ajudar?

-Ara que ja has sortit de l’aigua, ho podrem demanar a qui mana, et sembla bé?

-Ara que ho dius, estaria bé, sí!

-Doncs som-hi mixa.

-Mixa…?

-Mixa-lupus, doncs!

-Són unes coves immenses! Què les va crear? -demanà el gatillop.

-Rius de magma en trànsit, en el subsòl encara n’hi ha de fred. En retirar-se va crear aquest espai, i el gel del sostre amb el caliu va fer ploure tant que ara tenim un oceà interior.

-Genial!

#febrerrelatagoblin

El grup de l’arqueòloga havien baixat fins a la planura. Ella va trobar una pinta feta amb closca de mol·lusc. Segur que li havia caigut a la noia rara. Aquells éssers eren intel·ligents?

-Vull les pistoles Tesla a atordidor- ordenà ella-. Encara matarem algú.

#FebrerRelataGoblin

Alguns de l’equip de l’arqueòloga haurien preferit fregir-los i deixar-los com aquella pols de kram que omplia el terra de la planura i que es ficava per tots els orificis del vestit estanc, i que ningú sabia com s’hi havien produït. Anaven mal dades allí!

#FebrerRelataGoblin

Llançaren drons per cartografiar aquell espai interior, la cova era molt més gran que no haurien pensat. També servirien per seguir la petja dels fugitius. Esperaven que els conduirien als seus hàbitats. Trobar-los seria un èxit aclaparador de l’arqueòloga!

#febrerrelatagoblin

-Aquestes galeries segur que les crearen rius de lava, i provenien de l’anell de foc volcànic -digué l’arqueòloga

-Molta lava seria per fer això -va respirar un dels ajudants-. El dia que despertin un altre cop…

-Hauríem de córrer, però ara dormen. Fem via?

#FebrerRelataGoblin

L’aloja i companyia arriben a una platja i el gatillop s’atura en sec.

-No voldràs que em tiri a l’aigua un altre cop? Flotar puc, però nedar, no gaire.

-He cridat una balena custodi, ella ens portarà, no pateixis.

-És un transport segur?

-Ja ve, prepara’t!

#febrerrelatagoblin

L’ajudant positrònica de l’arqueòloga li senyala un punt dins del mar.

-Mireu mestressa, un cetaci gegant.

-Quanta vida hi ha aquí!, tenen balenes!

-Els éssers entren dins la seva gola!

-Se’ls menja?

-Amplio imatge… no, ells pugen per la seva voluntat.

#febrerrelatagoblin

Aquella era una reserva bio-atmosfèrica brutal, mai imaginada en arribar a l’erm planeta gelat que els hi mostrà l’escorça. L’equip de l’arqueòloga estaven tots al·lucinats i corrents fins a la platja, per si passava una altra balena i seguir als fugitius.

#febrerrelatagoblin

En sortir de la balena, el gatillop es quedà astorat al veure l’aloja mítica.

-Ets clavada a la Holly Hunter!

-Qui és aquesta?

-Una actriu de Terra

-Filla- demanà la mítica-, vés al portal del gorg i retorna aquesta mixa d’on ha vingut

-No m’ajudareu?

-Nops!

#febrerrelatagoblin

-Vés a cercar el mastí de Goblin i si ell no el pot ajudar, no sé qui ho farà.

-Gràcies Aloja Mítica! Anem! On està aquesta fera?

-No et facis il·lusions, ni et refiïs.

I l’arqueòloga?, us demanareu.

Doncs a la platja, remenant sorra tot esperant una balena.

#febrerrelataGoblin

I per acomiadar aquest repte, m’he atrevit a fer una idealització molt apartada de la realitat, jo no sóc pas dibuixant, de l’aloja que ens ha fet companyia durant aquests dies de febrer.

Diguem-li Noa, per exemple.

I aquest any s’acaba el #FebrerRelataGoblin, amb un bon nivell de participació.

I comentar-vos que el llibre “Cartografia del planeta Goblin” ja el tenim en prevenda, amb tot el pack. Entreu a Edicions SECC i remeneu dins de l’experiència Goblin, amb jocs de Rol, llibre de relats i altres sorpreses.

Ferran d’Armengol

Terrassa març 2020

#FebrerRelataGoblin SEGONA PART

Seguim amb les aventures de Goblin, ja us he avisat que són esborranys d’una història possible. Escriure i després treballar relats alguna vegada creix a partir de petits reptes de la xarxa, com ara aquest. Aquí pot començar una bella història d’amor. Qui ho sap! Continuem?

#FebrerRelataGoblin Les interferències que fins aleshores havia ocasionat el núvol d’Oort, en deixar l’òrbita de Goblin permetia comunicacions fins ara impensables. Calia aprofitar la finestra temporal, els grans fetillers sabien que no podia durar per sempre. L’aventura comença.

#FebrerRelataGoblin No va ser fàcil, els va caldre un viatger del vent, una nau nova i estranya amb un nom curiós i evident, ja que aprofitava els vents solars per desplaçar-se per l’espai. Aquesta era la nau que va obrir-se pas i va fer volar en el núvol d’asteroides d’Oort.

#FebrerRelataGoblin Sota un plugim suau, el gatillop i l’aloja  aturen la cursa per observar si els humans encara els encalcen.

-Sempre plou tan suau aquí? -demanà el gatillop

-Si plou, sempre ho fa així.

-Doncs que no es coli un #pardinot pel portal, o tindreu tempestes fortes

#FebrerRelataGoblin L’aloja va dir-li que estaven a Goblin, un planeta lluny de la Terra, i el gatillop no va mostrar sorpresa. -I si vull tornar pel portal a casa?- va demanar fatxenda. -No funciona així, amor, quan arribin les naus d’hipercombustió, te’n tornes amb ells, llest!

#FebrerRelataGoblin -Ho tinc clar doncs!- va saltar el gatillop-. Si pujo en una nau plena d’humans, el mínim que faran és immolar-me, no tinc cap altra sortida?, va alojeta, ajuda’m!

-Que decideixi la mare aloja- va assentir al final.

-Perquè m’has seguit pel portal?- demanà l’aloja

-En el bosc on visc ens ha envaït la plaga d’un fong dolent que deixa les fulles necròtiques i no les podem ni respirar.  És mortal.

-Encara t’ajudarem. Anem al gorg, gatillop, parlarem amb l’Aloja Mística.

#FebrerRelataGoblin

El gatillop es va emocionar! Coneixeria una aloja mística i era impressionant, va obrir la boca admirat, tant que es va tragar una insectiloide nan amarg que va escopir de seguida.

-Encara sort va dir l’aloja, si te l’empasses, aquí s’acaba el viatge. #FebrerRelataGoblin #dia15

-Què era això!? -va demanar el gatillop

-Un petit no insecte dels aiguamolls, venen de l’exterior.

-I aquest regust?

-Metà, l’escorça de Goblin en té molt.

-I què he de fer ara?, no m’hauré tragat verí?

-Ja arribem al gorg, allí glopejaràs i faràs net.

#febrerrelatagoblin

#FebrerRelataGoblin

Per un pendent, el gatillop llisca i cau de cap al toll del gorg.

-No calia banyar-se pel metà! Tampoc no t’ha arribat l’hora de la parca encara.

-He lliscat, simpàtica aloja!

-Bé, ja has glopejat prou?, pot ser que surtis ara?

-I banyar-me tampoc m’agrada!

#FebrerRelataGoblin

Amb el fred que fa a l’escorça de Goblin, cap virus és capaç de provocar una pandèmia global, i menys local, així que no siguis ruc gatillop, i surt de l’aigua d’una vegada. Que si fem tard, ja et dic jo que no voldràs veure l’aloja mística de mal humor.

I aquí deixem la segona tirallonga de microrelats encadenats del #FebrerRelataGoblin.

La setmana propvinent més.

CONCILI FETILLER

#CIFICAT

Ferran d’Armengol – Terrassa – Febrer 2020

#FebrerRelataGoblin, un repte de microrelats fantàstics a la xarxa.

Va ser l’any passat, quan es va iniciar un repte diari a la xarxa del Twitter, proposat per Edicions SECC, amb temàtica fantàstica o de ciència-ficció. Aquest any han demanat explorar un planeta desconegut, en els confins del nostre sistema solar: Goblin. Cal utilitzar l’etiqueta del títol #febrerrelatagoblin. I amb la llegenda posterior; “Cartografiar planetes desconeguts”.

Un cop més, l’homefosc si ha vist interpel·lat i participa, de moment aquesta primera setmana de febrer, en el repte, que sembla està tenint molta acceptació entre els piuladors de la xarxa.

Tot seguit us deixo els primers dies que jo he participat. Volia penjar-ho en el bloc per setmanes, però no crec que sigui fidel en això i he pensat que de moment aquest serà el primer lot de micros, que segueixen una certa història, i que potser aquí s’acaba tot. O potser no.

La setmana vinent ho sabrem.

#febrerrelatagoblin La nau havia deixat la llançadora científica sobre l’escorça gelada de Goblin. Els primers investigadors baixaren amb els seus vestits pressuritzats i les eines per recollir mostres. Tot era nou, tot era emocionant, se sentien com la canalla, emocionats.

#febrerrelatagoblin —Està ple de vida!  —s’exclamà la investigadora. Respirava excitada recollint mostres de permagel.

Però la vida descoberta no sabia res de vestits estancs, i ja s’obrien vies invisibles cercant el caliu d’aquell cos nou.

#febrerrelatagoblin Veu en els reflexos de l’aigua ombres que no reconeix. Amb els remolins brillen d’una forma estranya, la fan pensar en ànimes de llum, fosques i brillants, però ànimes. Oblida el fet i segueix la cançó, les ànimes del gorg fosc esperen el seu cant.

#febrerrelatagoblin  Si estudiar Goblin ja era un repte, a l’arqueòloga la va sobtar veure llum al fons de la cova. En un balcó a l’inici d’unes escales que baixaven fins a un mar interior tropical, va llegir; ubi habitat phantasia cura te ipsum. I ella no duia banyador!

#FebrerRelataGoblin La #gatilloba fugitiva no va dubtar en veure l’aloja obrir un portal de llum de destí incert. Calia migrar a noves terres. Demanaria asil confiada en la bonior de la mare aloja d’allí on fos. Va saltar i darrere va cloure’s el portal. Morir és no arriscar-se.

#FebrerRelataGoblin L’arqueòloga va observar el sostre de la cova. Milions de punts #bioluminescents il·luminaven tot l’espai interior. De sobte, d’un flaix de llum va aparèixer un ésser femení amfibi, seguida d’un gat amb cos de llop. Goblin no sols tenia vida, amagava secrets.

#FebrerRelataGoblin L’immens espai interior on menava la cova era un oceà sense fi, picat d’illes que semblaven #piràmides flotants, algunes prou estilitzades, arribaven fins al sostre il·luminat. La gatilloba i l’aloja baixaren fins a una gran planura, on la vegetació les amagà.

#FebrerRelataGoblin Veient com s’amagaven aquells éssers a la selva d’una planura propera, la xenobiòloga del grup va saltar avall, i convidà la resta de l’equip a seguir-la.

-Anem!- va dir-. Si encalcem l’aloja, ens durà fins al gorg on viu l’aloja mística!

L’ignot els temptà.

Aquesta és una imatge idealitzada del planeta en qüestió, extreta d’un article que parlava del descobriment d’un planeta descobert en els límits del sistema solar. Tot seguit us enllaço a la piulada inicial de l’editorial SECC.

L’article el podreu trobar en la primera piulada de Secc que tot seguit també us enllaço.

Ferran d’Armengol (homefosc) Febrer 2020

Són pocs, som molts – El temps ha deixat

Aquest any, l’Associació de Relataires, han tornat a publicar un llibre, amb un recull d’imatges i d’obres escrites, poemes i micro relats, on els artistes interpreten la seva visió de les malalties rares. Triant una imatge i sota la seva interpretació, els autors han deixat anar la inspiració. Jo també hi he participat, amb aquest poema que tot seguit podeu llegir.

El temps ha deixat (En el dolor)
III

El viure era un indret càlid
que amb el temps
ha deixat d’existir.
Mirant-me les mans
abaixo els ulls,
no camino ni faig camí.

Evito reflexes brillants
que puguin retornar-me
un rostre desconegut.

Sols em reconec
com un apàtrida del viure
que fuig de l’estrident neguit,
del silenci dels carrers,
de tantes mirades obliqües
a cada pas.

I vull fugir de la fredor,
de la metàl·lica sensació,
fer-me escàpol
de l’incomprensible dolor
que em tenalla la raó de viure.

Ferran d’Armengol (Hivern 2015 – estiu 2019)

Autor obra – Pere Coll

La imatge que vaig triar era aquesta de Pere Coll.

El poema ja el tenia escrit de feia uns anys, de quan una cosa rara es va instal·lar a casa nostra i va passar un llarg hivern amb nosaltres.

El llibre el podeu adquirir a les diverses presentacions que estan programades durant aquest propers dies, o directament enviant un correu a associacio.relataires@gmail.com

Però si entreu en el bloc de l’associació, allí trobareu més informació de com aconseguir-lo, on es faran les presentacions, les imatges dels treballs proposats i els autors que hi participen. Tots els diners recaptats en la venda del llibre aniran íntegrament a la Marató de TV3. Cosa que ja s’ha fet en els darrers anys.

Col·laboreu-hi!

Enllaços:

Associació de Relataires: http://associaciorelataires.blogspot.com/2019/08/convocatoria-arc-son-pocs-som-molts.html

Pere Coll: https://www.facebook.com/perecoll.perecoll