La cacera del tamarro

Estem a la tardor, i aquest relat s’escau de meravella el fet de llegir-lo ara. Passat l’estiu és on aquests fets poden succeir, segons es pot anar llegint. Però allò que volia dir-vos és que aquest relat, publicat en el recull “Monstruari” ha estat triat finalista dels Premis Ictineu 2019, i que just ara estem en la votació popular, on tots aquells que el trobin adequat, el podem votar. En aquesta ronda dels premis la votació popular és un 50% de les votacions, hi ha un jurat triat per la SCCFF que donarà l’altre 50%. Si seguiu les xarxes, en podreu saber més, en el Facebook de la Societat trobareu sempre informació

Jo us deixo l’inici del relat, per si us vénen ganes de llegir més, però en aquest cas, al final us explico què cal fer. Ara com ara llegiu aquest tros!

La cacera del tamarro

Ferran d’Armengol

És en la quietud neguitosa del bosc espès, on un batec essencial roman tenebrós, malgrat que enllà de les capçades domini la diàfana lluna plena. Avançada la nit, en una balma arrecerada hi brolla un flaix de llum estable i bigarrada. Si algú de pas ho observés, veuria badar-se un portal a un espai diferent, l’accés a una altra realitat, d’on hi veuria emergir una figura alta i robusta, monstruosa potser. Un ésser que es confon amb els colors de la terra i l’arbreda, i que en la foscúria es farà invisible. Mira al seu voltant i salta fora d’aquell portal. Es gira i fa un senyal; l’accés es fa fonedís, i als tombants hi retorna la foscor. Ensuma l’aire omplint la potent còrpora, i es posa a caminar, decidit i ferm, fent trontollar el camí. Arriba amb temps a la festa dels gorgs que, com tots els anys, s’escau pels volts d’allò que els altres anomenen Sant Joan. Els altres són aquelles criatures pàl·lides que ara transiten per les seves antigues arboredes. Ràpid i àgil s’apropa a tocar del rierol, on fa callar els sons de les bèsties boscanes. La seva presència les emmudeix, saben que el caçador espera a la víctima. I ell confia en el seu proveïdor.

«—Us espero.»

A tocar de Terradets, assegut a l’eixida d’un mas de lloguer, el Felip fulleja una revista local. Fa temps, esperant la seva xicota, la Marta i una amiga, la Raquel que, alliberant confidències enriolades, xerren i critiquen el noi mentre s’empolainen per anar d’excursió. Elles volien anar a sopar i després de festa a l’envelat, i es queixen que ell s’hagi deixat enredar per un conegut del poble, el Tomeu, per anar a caçar una bèstia boscana; el tamarro. «La lluna plena ens ajudarà a guiar-nos pel bosc», els ha dit el Tomeu. I just, a la revista en parla del tamarro, i el Felip llegeix en veu alta per a les noies: «Ningú recorda quin va ser el primer dels pobles o veïnatges de la Serra del Montsec que celebren, durant les festes del solstici d’estiu, un dels actes principals que no sol sortir als programes, la cacera del tamarro.» Les noies el senten i surten, radiants i llestes per caminar. El sol s’ha amagat just fa una estona i ell s’esgarrifa amb un elèctric calfred, quan el llum de l’eixida fa pampallugues. Amaga el neguit en veure-les, esborrant aquella sensació estranya que l’ha colpit, i s’aixeca delineant un somriure consagrat a les noies. —Ens esperen, senyoretes!

…I fins aquí podem llegir.

Si en voleu saber més, us caldrà comprar aquest llibre, el podeu demanar a la vostra llibreria. Si viviu a Barcelona, o rodalies, el tenen a la Gigamesh. Però també el podeu demanar a la mateixa editora de SECC.

Us recordo, també, que fins a l’1 de novembre estan obertes les votacions dels finalistes als Premis Ictineu 2019 a obra publicada durant l’any anterior, i que aquest relat, com ja us he comentat abans, és un dels finalistes en l’apartat de relat original en català. Les votacions d’aquesta segona fase de finalistes està oberta a tothom, sí, tu també el pots votar i pots votar en totes les modalitats, visita l’enllaç i decideix. A sota us enllaço el full de votacions que haureu d’enviar a la SCCFF abans de la data que us he comentat al principi. També el trobareu a la web de la Societat.

El full de votació d’aquesta segona fase us el podeu descarregar en aquest enllaç

Disparadors d’estiu amb #VerkamiVE8T #VullEscriure

Que m’animin a fer microrelats, o alguna cosa que se li pugui semblar, tot partint d’una imatge concreta, o d’un disparador com en diuen els que hi entenen, als promotors no els costa gaire d’animar-me. Aviat em poso a pensar què em diu aquella imatge, i si m’inspira alguna cosa, per poc que sigui un conte curtet o un pensament oníric, miro de donar-li un toc de relat que digui alguna cosa més enllà d’allò que s’està llegint.

En aquesta aposta cal no utilitzar la lletra prohibida en cada cas, i escriure allò que t’inspiri la imatge.

Començo amb els tres disparadors que ens proposa la nostra amiga Teresa.

Lletra “B” prohibida – L’atzur

#VerkamiVE8T #VullEscriure Inspira vivint d’incògnit el no temps, l’atzur discret de l’horitzó, el quàntum inexistent d’una platja farcida de fractals que jutja no vitals. Es reconeix en l’omissió d’una vida programada? En el silenci d’una platja efímera, suaument, expira feliç.

Lletra “C” prohibida – Els dubtes

#VerkamiVE8T #VullEscriure Els dubtes t’aturen a la llinda d’un nou viarany arbrat, les tonalitats del verd es barregen amb vermells, i la llum del sol és una promesa enllà les fulles més altes. Endinsar-se en el sender vistós saps que et durà a un nou viure. Segueix-lo!

Lletra “U” prohibida – Atàvic dansar

#VerkamiVE8T #VullEscriure  Sols em cal sentir-te el cos per redimir-nos en cada pas del tango. En el silenciós i càlid contacte dels palpissos copso la intenció de cada moviment, i glatint l’etern instant, tenso tot el cos en reconèixer-te els embriacs camins de l’atàvic dansar.

I aquest són els tres retalls que fins ara he fet participar en aquesta aposta de la nostra amiga Teresa Saborit de #VullEscriure. També podreu veure que el primer hashtag parla d’un Verkami. Us animo a participar i cercar més informació sobre aquesta col·laboració solidària que ens proposa la Teresa.

Potser no cal valorar que estan escrits sense gaire revisió, malgrat que estan fets amb tot l’amor i la dedicació que mereix qualsevol repte. Podria fer-los entrar en algun recull futur, amb noves revisions que els farien finalment diferents. Mai es pot descartar res.

Ferran d’Armengol – Juny 2019

Terrassa

ENLLAÇOS:

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/24009-vullescriure-8a-temporada-2019-20

ARCANA – Les cròniques del Concili Fetiller (Llibre d’espasa i fetilleria)

Què pretén el Concili Fetiller amb el món de l’espasa i el dels fetillers

La gent del Concili vol reviure els nostres mites i anar més enllà dels clàssics que s’estan traduint d’altres llengües. I mirem de desmuntar els nostres referents mitològics per actualitzar-los en una visió més diversa, sense centrar-nos en una realitat concreta, fent-la viatjar a diversos mons que també habiten dins de cada ésser que comparteix la nostra realitat.

Fer jugar als aficionats del gènere i per això la nostra narrativa comença en un llançament de daus. Arcana va néixer amb un llançament de daus col·lectiu per dur-nos a conèixer el “camí” que ens calia triar a cada autor.

Deixo els daus de moment i parlo dels camins, i el de l’heroi anomenat monomite per Joseph Campbell, que potser l’acabem desterrant si seguim l’exemple de Sanderson. Parlo d’ells dos perquè no fa gaire vaig llegir un article del Sanderson que vaig trobar força interessant on ell comenta que per crear fantasia fantàstica no cal fer tant de cas del mite heroic que va estudiar i definir a la perfecció Campbell, demana crear noves formes de descriure el seu viatge, o de descriure’n una visió diferent i fins a trobar una nova manera de veure l’heroi. Però fins i tot en aquest punt, els del concili tenim discrepàncies, totes ben acompanyades d’unes birres.

De fet, Sanderson demana que no siguem canònics amb l’heroi i que creem noves formes de creixement que s’escapin dels clàssics, als que no cal menystenir, sols intentar anar més enllà dels estudis campbellians i superar-los, que fugim dels cànons que s’apropen al fer d’una secta religiosa, o acabarem per enterrar a l’heroi.

Campbell va ser un gran teòric, que gràcies a ell, i segons paraules de George Lucas, tenim un Star Wars on el viatge de l’heroi està ben definit i que sense els treballs de camp de Campbell, ell no hauria acabat el relat galàctic com ho va fer. Però Sanderson comenta que ja fa més de quaranta anys que anem vivint del mateix viatge, i que potser ens cal fer una evolució. Ell parla de l’heroi estàtic, que podria ser una visió diferent del mite, i que diu ell ja seria una evolució en si mateixa.

I tot això què té a veure amb les intencions del Concili Fetiller?

Us ho explicaré ara mateix…

QUÈ PRETÉN EL #CONCILIFETILLER?

És prou sabut que un relat no té la distància literària d’una novel·la, és un altre món. I per seguir les pautes del viatge de l’heroi, en un relat on es demana ser molt concret si vols crear un món formal creïble, coherent i que determini la fantasia del lloc, cal ser molt concret per reblar un final rodó. Tot plegat podria ser poc espai per arribar a una visió narrativa acurada, i cal proposar un enfocament diferent.

Ens diem que cal fer-li fer un tomb al mite, per arribar a la cloenda seguint el camí d’una manera distinta i propera al públic de casa nostra, no utilitzant tots els estereotips clàssics establerts i portant-los a casa nostra, on la fantasia èpica és gairebé inexistent.

Bé. Doncs no sé si ho hem assolit, però hem mirat de construir un viatge per espais propers que ens han dut a la resposta final de cada relat, en un món format per referents mitològics nostres propers. I alhora intentem formar part d’una nova visió del concepte literari clàssic, fent-lo d’una manera més feminista i inclusiva en tots els termes, gèneres socials i físics, obrint finestres mitològiques de casa amb els seus dubtes i reptes.

Hi ha algunes novetats literàries en català que ens diuen que la gent del concili treballem en paral·lel amb altres autors i publicacions de gènere que van obrint un camí que encara està poc treballat en la mitologia de casa nostra, o que s’emmascara la seva relació, i creiem que és on cal posar el nostre delirant esforç. No he llegit Fungus, però diria que pot ser un exemple.

La nostra mitologia, i els seus referents socials, la tenim oblidada i ens cal treure’n profit, perquè és una baula del fantàstic que tenim poc treballada en català i encara menys valorada, i estem segurs que agrada.

Està clar que el punt de vista, la forma creativa de cada autor, dona el toc distintiu de cada obra, segons la visió personal i no acadèmica de l’heroi. I és la pauta que han seguit gairebé tots els autors fins avui de fa uns anys, ara no esmento els fetillers, sols aquells que han escrit sobre fantasia èpica abans, fa tot l’efecte que aquells autors han seguit el cànon tot plegat com si fos un dogma.

Sanderson, en aquell article diu… “tinc amics lectors de fantàstic que s’han fet grans llegint fantasia i que els últims anys han deixat de comprar-ne per què els avorreix trobar-se versions iguals del mateix camí de l’heroi”. I afegeix “però el gran perill d’ara és que aquest camí de l’heroi aporta molts rendiments als editors (parla del món anglosaxó, imagino) i (segueix) intentar canviar els gustos de la majoria costa, quan et jugues els diners”. I insisteix que cal alguna cosa diferent, per mínima que sigui.

Potser un canvi de registre com el del concili seria un pas.

De tal manera que cal remarcar un altre pensament de Sanderson sobre el camí, com a recorregut físic d’un paisatge, on diu que en contraposició hi ha el viure un camí interior, sense sortir d’una habitació, o d’una ciutat com Elantris, per exemple. L’heroi estàtic. Ell ho remarca com la manera evident d’una evolució natural de la fantasia en llibres d’autors recents. En llengua castellana, Alister Mairon, en un article a la pàgina web de la revista Windumanoth l’acompanya amb alguns exemples, com el llibre de Ferran Varela “La danza del Gohut”.

És difícil trobar a la xarxa articles en català que parlin del fantàstic, fora d’alguna ressenya en blocs que tots coneixem o seguim. La pàgina d’Imaginàrium és un punt de referència que ajuda a normalitzar aquesta mancança.

Per trobar referents nostrats, tenim la trilogia fantàstica del Jaume Fuster, com els més anomenat. Sense oblidar-nos de les aportacions fantàstiques de la Margarida Aritzeta. I en un espai temporalment fantàstic, fa dies varen aparèixer treballs dels germans Ortuño, o del Carles Villar. També hi ha la nissaga de la Mercè Masnou i companyia. Podríem dir que hi ha força brots verds amb editorials noves i de no tan noves que amplien els seus fons bibliogràfics, algunes de més noves que de moment fan apostes amb la traducció, cosa que tot plegat ja ens va bé. Però hi ha poca èpica, o gens, amb referents d’aquí, no anglo-saxons, que estiguin a l’altura dins de la fantasia. Poques editorials aposten per valors de casa, encara i en fantasia èpica o mitològica… gairebé res.

Cas a banda és la nostra editora. Com ja he dit, ella vol que, sense menystenir-lo, ens desmarquem dels referents de l’heroi anglosaxó, i que agafem la mitologia propera, malgrat que les seves arrels beguin de la font del cèltic, per tot plegat acabar desmuntant mites al nostre gust, i reviure d’altres i fer-los més propers utilitzant els nostres éssers mitològics. La mare literària més propera de tot plegat va ser el llibre “Catalunya Mítica” d’OrcinyPress de l’any 2015 (amb ell va començar tot) que va obrir alguns camins.

Fa uns dies la M. Mercè Cuartiella ha publicat en el Biblionauta un article sobre la importància (o no) del prestigi, i enfoca a la gent del gènere fantàstic també. L’article ha generat una mica d’enrenou a les xarxes, però poc, ens cal més enrenou. Bé, però això ja és bo, que se’n parli i es faci bullir l’olla ens interessa a tots i és allò que volem, d’entrada.

Bé, també comento d’aquesta setmana la ressenya d’Imaginàrium, per dir-nos que ja fa uns dies que hem arribat la gent del Concili fetiller i els relats diversos de fantasia èpica a la catalana, si em permeteu el malnom.

I Arcana és la resposta? Crec que tant com aquesta necessitat de fer bullir l’olla. Arcana és l’aposta personal d’una editora valenta, que vol defensar que es pot escriure èpica en català, per a la gent de casa nostra, i que no descarta que, a la llarga, també ho sigui pels de fora.

(I tornant a mirar cap a casa, jo crec que calen editores com la nostra amb un grau de bogeria excels, que tirin endavant projectes en català, com ho fa l’Alícia. A voltes crec que ella viu el seu viatge interior heroic amb intensitat, i que no pararà fins a trobar el seu destí victoriós. Temps al temps. Els qui l’envoltem estem en això…)

Faig una pausa egoista.

Deixeu-me que parli de la meva aportació al llibre que, com tots els relats a llegir, va sorgir d’un llançament de daus, cosa que ja he esmentat en començar. El resultat em demanava parlar de l’enveja o admiració i fer que el relat transcorri en unes ruïnes o un laberint. (Ho he agafat tot, crec.)

Encara que amb referents diversos, la història que he creat veu de les fonts de l’heroi paladí més proper a nosaltres; l’heroi cèltic, amb qui comparteix molts punts, com amb el llatí, i que alguns dels més nostrats autors actuals, els de dins i els de fora de casa nostra, se’n basen molt. En el meu cas i malgrat que no he volgut tenir cap indelicadesa a les arrels clàssiques anglo-saxones, com demanava l’editora ho enfoco en la nostra mitologia, i en el nostre paisatge. Qui ha llegit el llibre potser dirà que segueix l’estructura clàssica del camí de l’heroi, però jo crec que he intentat anar una mica més enllà, en el meu relat llegiu màgia i misteri, amor, enveja i un laberint amb diversos referents del gènere. De fet he volgut reviure els meus records juvenils, o no tan juvenils potser, i fer-los un homenatge personal, utilitzant un món particular recreat en altres relats que m’han estat publicats. I he volgut ser humanista, però aquest apunt el deixo pels comentaristes aliens.

I fins aquí el meu relat. Resumint i deixant de banda mites o proeses mitològiques, o potser no, allò que tenim clar, i que és el desig dels autors i autores del concilifetiller, és ben senzill, volem transcendir. Però bé sabem que això no serà en breus.

Haureu notat que en cap moment parlant de la fantasia èpica he utilitzat l’excusa de referir-nos a la literatura juvenil. No cal, el concili escriu per a totes les edats i el futur ja dirà on pot anar a petar aquesta aposta, potser fins fora de la nostra escorça vital que és la terra, qui sap on pot anar a raure el món imaginari del concili. Jo de vosaltres no em perdria cap fil d’aquesta broca.

Acabo. Arcana és un món particular amb diverses visions i veus pròpies i paisatges suggeridors, on hi ha un assaig molt recomanable de llegir. Canalles ens ha anomenat la veu de l’imaginarium.

Tot plegat, a cada relat trobareu realitats fantàstiques amb més o menys màgia, i estem convençuts que aquest llibre us farà passar una estona entretinguda. No us perdeu aquest viatge, divers i diferent que us oferim la gent del Concili Fetiller.

Pàgines referenciades:

El prestigi de M Mercè Cuartiella https://elbiblionauta.com/ca/2019/05/20/la-importancia-o-no-del-prestigi/ al Biblionauta

http://windumanoth.com/viaje-heroe-monomito-estatico/ d’Alister Mairon al bloc de Windumanoth

Imaginàrium http://www.llegendesdecatalunya.cat/les-croniques-del-concili-fetiller-arcana/

El bloc de Brandon Sanderson https://brandonsanderson.com/books/elantris/elantris/form-and-fantastic/

També podreu trobar a Lektu “El quest del Concili fetiller: Masmorres https://lektu.com/l/edicions-secc/el-quest-del-concili-fetiller-masmorres/10467

2019.01 – EL QUEST DEL CONCILI FETILLER – MASMORRES

Els Àngels que miren

👱 Aquest abril m’ha tocat un altre regalet, 🙀 aquest cop amb un micro relat a Twitter amb disparador on calia utilitzar la paraula “Àngel”

I vaig escriure aquest micro…
Mai m’han agradat els finals dolços a cap història. I avui, en aclucar els ulls plens de dolor, t’he descobert com la diablessa fosca que m’ha fet veure els àngels de la llum clara. T’esperaré dins el somni etern i en el record del dolor t’inspiraré.

I el premi aquesta portada us diu quin era

Els àngels em miren

I bé, frisant què arribi aviat a casa! 🙂

Ferran d’Armengol

Abril 2019 – Terrassa

Aquest Sant Jordi 2019

Aquest Sant Jordi 2019, si em busqueu, podreu trobar-me signant els llibres on he publicat algun relat, a quatre llocs diferents, i aquest són els horaris

Llibreria Gigamesh / Bailèn, 8 de 10 a 11 hores del matí. Monstruari i Les Cròniques del Concili Fetiller: Arcana

Horari de signatures a la llibreria Gigamesh

Parada dels relataires / Rbla. Catalunya, 6 de 12 a 14 hores. * Per la vida arts i lletres i altres llibres de l’associació.
* Monstruari i Les Cròniques del Concili Fetiller: Arcana

Cartell anunciador Parada dels Monstres, Passeig Sant Joan 3

Parada dels Monstres / Passeig Sant Joan, 3 de 16 a 17 hores
Monstruari i Les Cròniques del Concili Fetiller: Arcana

Fins a 2/4 de sis m’estaré per passeig de Sant Joan xerrant i signant si voleu.

Llibreria La Font de Mimir / Costa i Cuixart, 5 de 18 a 19 hores

Horari de signatures a la llibreria La Font de Mimir, carrer de Costa i Cuixart 5 a Barcelona

A primera hora i abans de les 10 h estaré per la paradeta dels relataires ajudant a muntar-la i a última hora, abans de les 20 hores hi tornaré per desmuntar-la, allí també ens podem trobar.

Que gaudiu d’un Sant Jordi molt lector, i si no ens podem trobar, l’any vinent o tornarem a intentar.

El vi fa sang 2019 – I Concurs de micro relats via Twitter

Cartell del V festival

Aquest any, i per primer cop, dins de l’apartat que fa referència al concurs de relats, han instaurat el de micro relats, via Twitter. He participat amb un micro relat en tres piulades, com estava establert, i he quedat un dels guanyadors. No donaven un premi al millor, han premiat els cinc millors, en principi.

I el meu és aquest:

Te’n faré memòria

Galzeran(homefosc) 👽‏ @homefosc 

#concurselvifasang Mai podries imaginar què t’espera. No puc deixar de pensar-hi, mentre observo com degustes el vi, gola avall. Fruint el tacte aspre i el gust afruitat que s’impregna al cel del paladar. Et miro i t’envejo la dona i els fills que t’ha donat. A qui enganyes?

#concurselvifasang M’acompanyes a casa cada nit que quedem, i així em guanyo la teva confiança. Fas com sempre feies. Ara no ho recordes, te’n faré memòria aviat. I és així com espero sorprendre’t la primera nit d’amor. Sé que t’agraden les sorpreses, i aquesta no te l’esperes.

#concurselvifasang Ets tan innocent. Quan m’abracis el cos càlid i sense vida, impregnat tu del meu aroma carnal, qui dubtarà que ets culpable? Hauré assolit morir en els teus braços, i descobriràs tard la venjança d’aquella jove —pertorbada em deies— que un dia vares rebutjar.

Ferran d’Armengol / L’Espluga de Francolí/Terrassa / març 2019

I el premi, em demanareu, quina quantitat va ser?

Doncs una ampolla de vi DO Conca de Barberà i entrades pels museus de l’Espluga de Francolí. I la veritat, aquests són els premis amb més bon gust.

Festa d’aniversari SECC

LA SECC-CON

Cartell festa d’aniversari SECC

Aquest dissabte dia 23 de març, estaré a la Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat, fent costat a l’editorial SECC, petita editorial de quilòmetre zero. Parlaré de la meva relació amb l’editora, amb els companys escriptors, parlaré dels monstres publicats i en especial del tamarro, amb qui en parlava l’altre dia amb la Maria Barbal, que el coneix i el fa sortir en el seu darrer llibre “A l’amic escocès”. I presentaré “les vides del dia”, llibre de relats de la Mercè Bagaria, companya en el projecte literari: “Setze petges”, amb qui hem publicat tres llibres, i que ara s’ha afegit al projecte literari del SECC amb els membres del #concilifetiller tot fent sortir llibres propis de reculls de relats, com l’esmentat.

Però també tindrem temps per fer-la petar, xerrar, fer-nos fotografies i compartir amb altres editorials amigues una festa d’aniversari que és tot un èxit, tenint en compte la línia que segueix la SECC; el fantàstic.

Visca la #cificat


Aquest dissabte, dia 23 de març, de 10 h a 14 h.

Fem costat a la fantasia, i a les petites editorials que se la juguen amb apostes arriscades, amb els temps que corren.

LesTecla Sala 23 de març de 10 h a 14 h SECC_CON


Espai: Petita Exposició dels nostres il·lustradors: en entrar cada assistent pot agafar un full de paper i inspirat en una de les il·lustracions de l’exposició fer durant el matí un microrelat: #Relatalatevail·lustració, a les 1250 h recollida dels relats.
Taules amb llibres de les editorials i revistes: Catarsi, Hermenaute, Orciny Press, Edicions Secc

PROGRAMA


10 h-1015 Arribada, salutacions, repartiment de fulls de paper per fer relats fantàstics!
10,15 h- 10h30 Ferran Armengol, Edgar Cotes, Txell Ozcáriz 5′ cada un! Que és per tu Edicions Secc?
10,30 h-11,15 h Les vides del dia Mercè Bagaria
11,15h-12h Els valors familiars d’Orciny Press, amb Hugo Camacho
12h-12,45h “Turistas del dharma” i “Michele Soavi. Cineasta de lo macabro” d’Editorial Hemenaute amb Marta Torres i Lluís Rueda,
12,45h-12,50h – Recollida de relats i lectura d’algun si s’escau
12-50h a 13h Estrena de l’Audiovisual El lament de Nergo, creat per Adrian Colás, escrit per Sergi G. Oset i Alícia Gili, veu en off de Ferran Planell.

13h – 1345h Concili Fetiller, Posada de llarg del Concili fetiller: Sergi G Oset i presentació del llibre Les cròniques del Concili fetiller: Arcana, Toni Herrero i Sònia Boj

Les CRÒNIQUES DEL CONCILI FETILLER; ARCANA