Entre el cel i l’infern

Avui us publico un microrelat —cosa no gaire habitual en aquest bloc—, de cap a peus. Un escrit d’estil epistolar, que parla de l’amor. Algú que el va llegir em va dir que els fes públic i que el regalés a qui també el volgués llegir. Així que aquí el teniu, un relat d’amor entre el cel i l’infern, o a l’inrevés. Gaudiu-lo i si voleu, en parlem.

Diables a Tiana (Fotografia: Ferran d’Armengol)

«No et tornaré a fallar, t’ho juro».

Començo com vaig acabar la meva carta anterior, on et demanava perdó pels esdeveniments d’aquella revetlla. La teva resposta escadussera feia entendre que no em serà fàcil aconseguir-ho, però ho vull. Estic en el convenciment que la nostra relació pot tirar endavant. Vull ser part de la teva vida, i compartir la meva espatlla amb tu, quan busquis suport, o quan vulguis sufocar les teves rialles.

En vam parlar aquell vespre, ni que fos mig de broma, bevent-nos unes cerveses al bar de la penya. Va ser abans del ball de nit a l’envelat, te’n recordes? Entre birres vaig entendre que alguna cosa molt forta ens unia. I més tard t’ho vaig llegir en els ulls, abans d’aquell fatídic final de festa.

Estàvem a un pas de consolidar la nostra relació. A un pas del cel, per primera vegada a la meva vida. No era cap joc, com reien els de la colla. Sé que ho volíem ambdós, i podríem haver-ho segellat, sols ens faltava un petó que ja s’aproximava i creixia en la vehemència. Creus que hauria escrit aquesta nova carta, a correcuita i  irregular, si cregués que el teu cor no batega com el meu?, al mateix ritme enamorat?

Si en aquell últim ball no s’hagués ficat enmig la teva cosina Cris —per enviar-nos a l’infern—, ara tot seria diferent. Ens va separar amb paraules obscenes i fora de lloc. Pura enveja de la nostra felicitat, tan evident. 

El nostre futur en comú no es pot deixar perdre per una actitud inesperada en la qual no vaig saber reaccionar. Sols més tard vaig comprendre que el meu astorament havia sigut imperdonable. Em vaig sentir avergonyit per no haver lluitat amb força i seny per la nostra incipient relació, mentre veia com se t’enduien lluny de mi. Ja et perdia de vista, quan vaig copsar el teu astorament, en els mateixos ulls que poc abans em demanaven una major intimitat, no tan sols ballar, quan teníem els nostres cossos enganxats. 

T’estic demanant perdó, un altre cop, però és que més arrambats no podíem ballar, entre les ombres de l’envelat, a poc a poc i suats. Just quan t’estava dient que l’última paraula seria teva, que el meu cor ja et pertanyia, sols faltava un últim pas; que em badessis el teu cor. Podia percebre la resposta, però no vaig sentir-la eixir dels teus llavis, aquells que ara desitjo com aigua que anhela l’assedegat. Maleïda Cris, i els seus acompanyants! Però hem de cremar aquell record, i res millor per aconseguir-ho que reprendre la conversa on ens la van fer deixar els maleïts puristes del tres al quatre.

Ignorarem aquelles absurdes convencions socials defensades per qui ens van separar, i després ens riurem de les mirades que no mereixen  la nostra consideració. Entenc que tinguis por, ara tot fa molta por! I em dol quan dius, a la teva carta, que no saps si confiar en mi. Potser m’ho he guanyat.  

Per això ja no et suplico cap perdó, et demano una nova oportunitat, cara a cara. El diumenge vinent al migdia estaré en aquell bar de la plaça on em vas dir que solies anar. T’espero amb una  cervesa molt freda per a tu.

Soc tot teu, no facis tard, Gabriel, àngel meu, amor meu.

T’estima el teu petit diable; Damià.

Ferran d’Armengol

Terrassa – setembre 2021

#ESTIUCIFICAT – Lectures d’estiu

Arribats a l’estiu, ja fa dies, tot s’ha de dir, tinc publicats dos relats i abans d’acabar, l’estiu, sortirà el tercer relat confirmat.

Aquestes són les portades:

En el primer llibre, «Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen» hi ha el meu relat; «Lluna nova a Can Martí», està editat per edicions SECC, i és una fantasia on s’entrecreuen mons paral·lels, realitats o fantasies, vida o mort. On la bruixeria juga una carta cabdal.

El segon relat està publicat a la Revista Narranación – «Capítol VI – primavera – estiu 2021» i m’han publicat el relat; «l’Enviat», on jugo amb el posthumanisme i el reencontre dels humans amb unes intel·ligències artificials amb qui fa molt de temps van perdre el contacte i que ara volen recuperar. I el relat ve acompanyat d’una magnífica il·lustració del Genial Antoni Garcés. Tot un plaer i un goig compatir espai amb ell.

El tercer títol és una autopublicació en format electrònic que he intitulat «La lleixa del concurs – recull de microrelats 2010/2021», i us el podeu descarregar gratuïtament aquí. En una entrada anterior ja us en vaig parlar, és una recopilació dels microrelats finalistes presentats al concurs de l’ARC durant aquests onze anys anteriors.

I la quarta publicació és un relat finalista del Premi de Fantasia Eròtica, proposat per la Revista Catarsi, i du per títol; «Em diuen Vadó, però no és essencial», on també jugo amb el posthumanisme i la voluntat de ser més humà, però potser no tant, d’una Intel·ligència Artificial, programada, en principi, pel plaer sexual. Aquest encara haureu d’esperar al setembre per poder llegir-lo.

I ja ho sabeu! Gaudiu d’un bon #estiucificat!!

Juliol 2021

La lleixa del concurs (Llibre digital)

A partir d’avui podeu descarregar l’ebook que recull els 23 microrelats que han estat seleccionats finalistes en els onze anys del concurs ARC de microrelats, està accessible a la plataforma Lektu, i el pagament és social, sols cal compartir-ho a les xarxes socials, aquí teniu l’enllaç al llibre digital.

La imatge de la portada també és meva, du per títol “Enveja” i inspira un dels microrelats que trobareu en aquest recull; “Del desig i del desgrat”, parlant de la temàtica “Enveja” dels pecats capitals i va ser publicada a l’interior del recull “Pecats capitals 7+1”, de l’any 2013, col·lecció ARC núm. 3. La fotografia la vaig fer fa anys en un bar que ja no existeix a la plaça de la Gardunya, un dia que hi dinava amb els companys de la feina

Llegiu-lo, segur que us agradarà. Espero que el gaudiu!

Ferran d’Armengol

Terrassa – juny 2021

Microrelats del poeta que no ho era

Un dia vaig publicar en aquest bloc microrelats sobre actors. Sense ànims d’ofendre, eren un xic crítics, però bé, era una lectura de ficció. Amb el poeta no sabria què dir-ne. N’he triat dos, en tinc més, però aquests dos van una mica agermanats.

No estava llegint un poema, però bé ho podria haver sigut.
  • L’anomenaven poeta Galzeran (homefosc) 
  • Vivia la poesia, la recitava, la sentia; tots esperaven veure un dia la seva obra publicada. Mai va escriure res.
  • De malnom; Quasimodo
    Mirada estràbica, garrell, un gep important. Era lleig; però poeta. Quan recitava, amb la paraula omplia de bellesa els espais.

Ferran d’Armengol

Terrassa – març 2021

#FebrerRelata – Samaniat – Tercera i quarta setmana

Per a matar-ho aquest any, aquest cop publico d’una tirada els segons catorze dies de febrer del repte amb paraula disparador del #FebrerRelata. Amb més o menys gràcia, he aconseguit fer una piulada cada dia. Bé, algun dia n’he fet dues, però sempre serà una “pecata minuta” que no deixarà una constància punible.

Gaudiu de les esbojarrades aventures d’una colla de bruixes i fades amb el seu entorn, amb amics i enemics, i els altres, aquells que són allò que són, segons com bufa el vent, o els que canvien de camins i ja no volen saber-ne més de tu. Aquí tots sortim retratats.

Som-hi!

Dia 15

#FebrerRelata A la festa familiar del Samaniat a l’era del mas de Sant Martí els gots per refrescar-se corrien de mà en mà. No faltava cap #beuratge tradicional; gerres plenes amb hidromels diversos, sucs de fruita afrodisíaca i que tampoc faltés la ratafia dels follets! #Dia15

Dia 16

#FebrerRelata Veniu a la festa del Samaniat! Tothom amb aires de llibertat trobarà les portes obertes. També pot venir en Banyeta, el #dimoni entremaliat que sempre acaba amb esbroncs les festes, però que en el fons es fa estimar. O era en Vegeta? Què dimonis! Veniu tots! #dia16

Dia17

#FebrerRelata Ostitú! Ens ha passat tot un dia sense haver piulat res!! Estàvem en un altre món, de ben segur, en despertar aquest matí hem trobat restes de pols de #bruixaaguda, i mira, encara l’hem llepada, que no se’n perdi gens!! #dia17

Dia18

#FebrerRelata La veritat és que no calia la pols de cap bolet al·lucinogen per experimentar la nostra #lascívia i viure a pleret els plaers de la vida carnal. Durant el nostre Samaniat a Can Martí ho practiquem, i quan no toca, també! Bruixes, bruixots, fem gresca plegats! #Dia18

Dia19

#FebrerRelata Els caps del Concili Fetiller abans de començar la festa del samaniat, demanen un minut de silenci en honor a totes les germanes que han sofert #tortura i mort a mans dels miserables inquisidors de ments estèrils, que dicten les lleis, humanes o celestials. #dia19

Dia20

#FebrerRelata Queda demostrat, al pas dels segles, que pels mortals no es coneix cap #remei que els salvi de ser carallots; seguint mentiders confessos i amb carrera de tafur, que tothora els enganya. Però quan els proposem un samaniat, surten esperitats. Qui els entengui! #Dia20

Dia21

#FebrerRelata Semblen xais que mai no han saltat una tanca. Les seves paraules semblen tretes d’un tractat de filosofia pura. Ja en saben d’ensarronar els de la maleïda #inquisició. Mal vent els porti a costes ben llunyanes de la història i no els deixi tornar, mai més. #Dia21

Dia 22

#FebrerRelata No gaire lluny de Can Martí hi ha un #gorg amagat on viuen unes fades en comunió amb aloges místiques. Ens han convidat a fer un banyet, i cap allí que ens hi som anades. Amb tanta gresca, bocarrots a Biterna i mixtures diverses, remullar-se ve de gust! #dia22

Dia23

#FebrerRelata

—Gran fetillera, a l’hostal del poble han arribat una colla d’inquisidors!

—No patiu, ara us ensenyo a fer una tisana de fulla de #saüc. Després la dureu a l’hostalera, que ho barregi amb la cervesa que els donarà, i demà els “merdes” ja no faran nosa. #Dia23

Dia24

#FebrerRelata Et pensaves que el teu poder era gran, però no vas caure, soc una fetillera essencial. El meu atzar és gran #íncube preciós, cada vegada que vols robar-me la força, m’omples d’allò que cerco; el teu neguit és el meu coratge. Empeny criatura, tu ets l’aliment #Dia24

Dia25

#FebrerRelata

-Ens hem d’esforçar més, amor meu. No pararem fins que no superis la #maledicció.

-Estimada, el bruixot va parlar d’una mala addicció. Però no pateixis, que de bruixeria tu en saps més que no pas jo. Insistirem.

-Així millor, fes-me cas i fins al fons, íncube! #dia25

Dia26

#FebrerRelata -No creus amor que amb un #encanteri dels teus faríem més via? -Ni parlar-ne, t’he dit abans que aniríem en escombra voladora, oi? M’hagueres dit que tens vertigen, carallot! I ara agafat fort, però sense ofegar-me, que encara ens estimbarem els dos. #Dia26

Dia 27

#FebrerRelata Potser hauries preferit volar als lloms d’una #Víbria per anar fins a la festa del Samaniat, però ara com ara, si els bruixots us cal volar, heu d’anar en les nostres escombres de paquet, així que para de queixar-te. Pesat! #dia27

Dia 28

#FebrerRelata

-Així, doncs, tu ets una #bruixa.

-Exacte, no et farà por, oi?

-No pateixo per mi, sols pateixo per quan em vinguin els cinc minuts, saps? Els dips tenim poc costum de fer de gos pigall.

#Dia28

I això és tot per aquest any, amb el #FebrerRelata 2021 – Samaniat

Fins aviat!

Ferran d’Armengol

Terrassa, febrer 2021

#FebrerRelata – Segona setmana

El repte del #FebrerRelata segueix endavant. Amb més o menys encert, cada dia es van publicant un grapat de piulades de diversos autors. Les meves, sense una relació històrica concreta, les vaig encadenant, perquè visquin juntes en la línia temporal del perfil de l’homefosc.

El Concili Fetiller

Dia8

#FebrerRelata Veient que la mata-monstres no vindrà, hem decidit fer via cap a la cova de #Biterna on viu un bocarrot ben dotat i farem festes amb ell. En acabat ja veurem què fer-ne. Sol passar que els bitxos aquests es posen molt “tontos” i te’ls has de treure de sobre. #Dia8

Dia9

#FebrerRelata El bocarrot es va comportar com tot un dimoni, no li demanàvem res més, era tot allò que ens feia falta per passar una estona bruixa entre companyes i amigues fetilleres. De moment no serà #damnat i l’hem deixat tranquil en el seu refugi. Potser hi tornarem! #Dia9

Dia10

#FebrerRelata Marxava cap a casa, de matinada, tornant de la cova de Biterna. Travessat el Pont del Diable, una bola de #foc va provocar-ne la destrucció amb un esclat de llum infernal. Un drac sobrevolava el cel del bosc on em vaig amagar. -Van mal dades! -vaig pensar. #Dia10

Dia11

#FebrerRelata L’arribada d’un ésser volador de foc no podia ser una bona notícia. Vaig córrer fins al mas on vivia la Gran #Fetillera, on solem trobar-nos per celebrar el samaniat. Calia avisar-la, però estava atenent una visita important; el bocarrot, segons vaig ensumar. #Dia11

Dia12

#FebrerRelata Una acòlita de la Gran Fetillera atura la bruixeta novícia que acaba d’arribar, la veu una mica alterada, li parla d’un ocell gros que treu foc pels queixals. Li donarà una mica de l’#elixir que té reservat per aquells dies difícils, segur que allò la calma. #dia12

Dia13

#FebrerRelata Totes les bruixes i els bruixots es van reunir a la vora del foc, faltava poc perquè la #Lluna sortís per sobre dels arbres que envoltaven la clariana davant del mas. Dansaven i saltaven la foguera, mentre la novícia encara dormia; aquell elixir era bo! #dia13

Dia 14

#FebrerRelata Era una trobada molt #familiar. Les danses al voltant de la foguera seguien el ritme de simbombes, timbals i flautes de vesc que un estol de follets tocava amb frenesí. El bocarrot evocava càntics atàvics a glops de ratafia i els ocells refilaven enamorats #dia14

I fins aquí aquesta setmana, espero que us estigui agradant. Com ja us he dit, les correccions gramaticals les deixo per a una posterior visita en el calaix on van caient guardades totes aquestes piulades, que en un futur poden ser disparadors amb altres històries a fer.

Ferran d’Armengol

Terrassa, Febrer 2021

#FebrerRelata2021 – Samaniat – Primera Setmana

#FebrerRelata

Cada setmana aniré penjant en el bloc les piulades que el hashtag #FebrerRelata va proposant a les xarxes. Una mica de fantasia fetillera no va malament. Un divertiment amb el disparador diari d’una paraula fetillera. Començo!

Galzeran(homefosc) 

 Dia 1

#FebrerRelata Estic cagat! Aquella bruixeta m’ha engrescat d’anar a una festa a l’era de can #samaniat, crec, però que no patís, que em duia ella. Ha dit que li calia recollir el vehicle i que tornava d’una volada. I aquí em teniu, arrapat al seu cos per no caure de l’escombra!

Dia 2

-Germanes! Ja tenim l’#escombra que rutlla amb energies renovables! -digué la novícia en arribar al Samaniat.

-I que la fa funcionar, si no és bruixeria?

-Primer cal entabanar un fatxenda sobrat de fums per endollar-lo al mànec. La resta ho fa la natura.

#FebrerRelata #dia2

Dia 3

#FebrerRelata La millor barreja que s’ha fet mai!, i aquests estaquirots diuen que té gust de #metzina rància. Ves a saber quines herbes hi han posat dins per fer-la tan al·lucinant. Avui volarem fins al samaniat sense escombra! #dia3 #combosamaniatescombra

Dia 4

#FebrerRelata #dia4 Filla meva! Però què has fet amb aquest #conjur primari? Ara sí que l’hem besada amb la teva nova colònia! Ja pots anar cridant a la Rhedynn Cordegel, sense ella no hi haurà qui ens espanti a tots els monstres que ja deuen venir!

Dia 5

#FebrerRelata #dia5

-Senyora, diu la Rhedynn que si no fem una #ofrena com cal, que ens anem oblidant de la seva assistència i que ens busquem la vida.

-Doncs haurem de fer un nou samaniat en honor seu, i que no falti aquella metzina tan dolça, diuen que li agrada el mam!

Dia6

#FebrerRelata Hem deixat el camí ben marcat amb aquell herbei de raïms blaus, ningú es podrà perdre, com no hi hagi algun babau que es pensi que el raïm de la #calabruixa es pot menjar. #dia6

Dia7

#FebrerRelata Posa un xic de pols de #zitzània al beuratge de la mercenària, però nous passeu!!, la festa ens ha de dur a les esferes més elevades del coneixement interior. Si volem que la mata-monstres aquella sigui la nostra salvació, d’alguna manera l’hem de fer nostra. #dia7

I fins aquí la primera setmana.

Ferran d’Armengol – (homefosc)

Terrassa – Febrer 2021

#FEBRERRELATA I EL SAMANIAT

Aquest mes de febrer edicions SECC proposa a les xarxes la participació dels tuitaires en el repte del #febrerrelata, i aquest és el tercer any consecutiu.

Si cerqueu el hashtag #febrerrelata, trobareu cada dia la paraula que s’utilitza de disparador per crear el vostre microrelat de temàtica fantàstica, o potser no tan fantàstica.

Jo miraré de participar-hi cada dia. El repte va començar ahir, però res està escrit sobre començar un o dos dies més tard. La participació és voluntària, i és una manera creativa de passar el temps i l’estona.

Imatge
Amb aquesta paraula ha començat el repte diari del #febrerrelata

També volia presentar la portada del nou recull de relats on he participat, amb el grup del @concilifetiller, i que ja seria la tercera participació amb aquesta gent tan estranya i esbojarrada. El meu relat du per títol; “Sant Martí de Samaniat”, i explico una estranya festa que se celebra en una masia a tocar del Tagamanent, i els resultats de la festa, a posteriori, o potser en una altra realitat… bé, ja el llegireu, oi?

I de moment res més. Sols que si us abelleix, participeu en el #febrerrelata, us ho passareu molt bé, llegint totes les piulades que s’aniran escrivint.

Imatge
Proves de la portada… s’apropa el moment...

Fins aviat!

Lluny del paradís

X Recull de Microrelats i XI Concurs ARC de microrelats, tot un èxit!

Fa onze anys que l’escriptora Sílvia Romero va tenir la genial idea de proposar un concurs de microrelats a la Junta de l’Associació de Relataires, que ella presidia aleshores.

Cada any la gent de l’Associació publiquen el recull dels contes finalistes, i els tres o quatre guanyadors, a criteri d’un jurat independent. He tingut la sort de veure que m’han publicat un conte o dos cada any, per haver passat el tall. No he guanyat mai, però he estat tercer un cop. També un any no vaig tenir cap relat, però em varen deixar el pròleg. També es pot considerar un microrelat aquell pròleg.

L’any passat vaig començar a fer-me’n càrrec, del concurs, i aquest any repetiré l’experiència. De l’any passat també tinc un relat publicat, el del títol del post; Lluny del paradís, i que tot seguit podreu llegir.

Aquest any serà l’onzè concurs consecutiu. Us convido a participar-hi! Comença aquest primer de novembre.

Si voleu adquirir el recull del desè concurs, poseu-vos en contacte amb l’Associació de Relataires per correu electrònic a:

associacio.relataires@gmail.com

Jo us el recomano. Es podria dir que és una mostra del microrelat en català d’un nivell força bo. No tots els participants són de la pàgina de Relats en Català, el concurs està obert a tothom, en el seu bloc podreu llegir les bases, no us ho penseu més:

http://associaciorelataires.blogspot.com/2020/10/xi-concurs-arc-de-microrelats-generes.html

Lluny del paradís

Acluco els ulls i volo dins del ritme cadenciós d’una cançó que em fa estremir. Remembrances de certes músiques que em retornen racons oblidats; són relíquies del passat.
De jove vaig ser una promesa, un futur virtuós del violí, un lluminós sol ixent a l’horitzó. Recordo els afalacs, encara odio que tot fora tan prematur. Si avui fos capaç de parlar amb aquell jove, no sé si m’escoltaria, certament. Les banalitats de la vida no em dugueren per la drecera correcta i, per dissort, aquell no va ser el meu instrument predilecte. Remot el ressò dels vells acords, vaig oblidar l’harmonia vital de les cordes amanyagades per l’arc. Sé que la música m’omple prou per dur-me més enllà de la fosca realitat on visc. És per això que assumeixo la utilitat de posar en pràctica la paciència, i de moment he aconseguit un violí, un primer pas per recomençar. Demà podré emprendre l’estudi i tard o d’hora recuperaré aquella sensibilitat que encara rau dins meu.
Sóc conscient que, molt sovint, el desig que m’apressava em dominava la raó, però vull retrobar instants de caliu i oblidar aquells moments de fredor que potser no succeïren tal com els recordo. Tot per donar significació escàpola a la rutina que em té amortallat. Fugir-ne és una necessitat.
La màgia d’una tonada familiar pot assolir transportar-nos lluny d’on som, de fer-nos volar a vells moments viscuts, fins a un món que ja no existeix. En el trànsit, jo potser hauré acceptat viure la realitat que em rodeja.
El meu tarannà no l’ha de marcar l’ànim impacient. Lluny de cap paradís somiat, l’estudi i la pràctica seran recursos que m’ajudaran a portar amb dignitat, els vint anys de presó que encara em queden.

Ferran d’Armengol, Terrassa 2020