Íntima Natura

No, no us penso deixar llegir tot el conte, per això us caldrà anar a la llibreria o entrar a la pàgina d’Edicions Secc, on trobareu el Bestiari. Allí sí que el podreu llegir sencer, el meu i onze relats més. Una opció de lectura molt recomanable i alhora, un llibre que ens parla de les nostres arrels mitològiques i fantàstiques, però amb una mirada diferent. Una nova aposta pel fantàstic en català. La #cificat ens demana ajut!
Il·lustració de Meritxell Orcáriz per a Bestiari
ÍNTIMA NATURA
Enllà de la finestra encara és fosc, i pel silenci hospitalari, encara falta per l’albada. Descobreix un sofà als peus del llit, d’on arriba la familiar respiració de la seva dona. N’intueix el cap, tapat per un llençol amb lletres verdes impreses.
No sap quin és el motiu per tenir-lo lligat. La voluntat de recordar li produeix mal de cap i opta per tornar a tancar els ulls. Però quan ho fa, voldria obrir-los de nou. Una força interna invisible, l’obliga a mantenir les parpelles closes.
En resposta al desgavell interior, sent el cos marxar enllà de la cambra, on aquella veu li fa reviure imatges i sensacions que signaria on fos no haver-les viscut mai, esmunyint-se en un espai fora de qualsevol temps reconegut. En una atmosfera que no se li fa estranya, se sent caure en un no res intangible, en un descens sense velocitat que sembla no haurà de finir mai
més. Asserenat per paraules que sent dins del cap, sap que en aquesta nova realitat pot volar, o és tan sols saltar amb molt d’impuls? La veu li dicta que salti. I la vida s’il·lumina en un món diferent de tonalitats i colors desconeguts, brillants i màgics, pura utopia. 

Lliure de corretges, l’aire càlid del capvespre li llepa els ulls.

 

Portada del llibre, Il·lustració de Bernat Gomez i Meritxell Orcáriz
Aquest és el tros de lectura que utilitzo a les presentacions del llibre, si en voleu més, ja ho sabeu! Edicions Secc us espera!
Ferran d’Armengol
Terrassa Gener/maig 2017
Il·lustració de Meritxell Orcáriz per a Bestiari
Anuncis

LA VEU DELS ARBRES

Avui us enllaço a una troballa que creia perduda dels meus relats amb tema fantàstic penjats a la xarxa. És també el primer relat que vaig publicar en paper, en el llibre homònim i també primer de l’actual trilogia del Grup Literari dels Setze Petges. Una edició de Proa de l’any 2004, que crec caldria ser revisada per part dels autors d’aquell recull. Jo ho faré algun dia.
Piràmide Món Perdut 2014
Un relat que vaig escriure inspirat en la meva primera visita al món de la Cultura Maia, eren els anys 80 del segle passat, i que en una segona visita recent he vist que, una mica, ha quedat desfasat, ja que el recinte arqueològic on passen els fets imaginats, ara està molt massificat i ha perdut gairebé tota aquella inspiració màgica. Però aquí queda el relat, com una mostra d’aquella màgia que en aquest món anem perdent.

Aquest relat, per cert, l‘Antoni Munné-Jordà el va citar en una xerrada de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia, en aquest enllaç ho podreu llegir.

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=572
Construccions de Tikal 2014 (Guatemala)
Llegiu doncs, si us sembla bé, el relat que tot seguit us enllaço. La veu dels arbres – La Tribuna de Guimerà any 2008
Ferran d’Armengol
Terrassa 2004/2016
Un altre Sant Jordi, també diferent.

Un altre Sant Jordi, també diferent.

Un altre Sant Jordi, també diferent
Aquest any també tinc relat publicat “Íntima natura”, aquest cop dins del recull d’Edicions SECC “Bestiari”, obra coral conjunta sobre diversos i diferents éssers mitològics catalans. No seria estrany que algun dels relats fos finalista l’estiu vinent del premi Ictineu.
I comença la festa el dissabte, dia 22 d’abril, al barri de Gràcia, on l’Ignasi (Dédalo) Borraz organitza una vesprada literària reunint dos actes en un, que anomena “especial Sant Jordi” del Me Suenan Tus Letras. Acte literari que ja va pel seu segon any de vida.
Estarem allí passades les 6 h, i fins les deu de la nit, entre concursos, sorpreses i jocs amb premis. Ens trobareu a alguns dels autors del llibre d’Edicions SECC, el Bestiari, que respondrem a quatre preguntes i us llegirem un trosset del nostre conte.
 
Us atreviu a obrir la porta del Bestiari?
Jo us ho recomano.
 

I ara toca diumenge, el 23 d’abril.

Pel matí i fins les 10 hores em podreu trobar a la parada de l’Arc o dels relataires, que com els altres anys estarà a la Rambla de Catalunya 6, tocant a la plaça de Catalunya.

Si mireu la pròxima imatge veureu la llista de Edicions SECC i trobareu els meus horaris de signatura, però també els puc escriure tot seguit:



De 10h30 a 11h30 a la parada de CHRONOS, en el passeig de Sant Joan 1



de 12h a 13h a la parada de Edicions SECC i OrcinyPress, en el Pg Sant Joan, 127 fent cantonada amb Rosselló.

I tot seguit l’imatge on estem tots els companys inclosos…


I en acabat, a partir de les 15h del migdia aniré tornant cap a la parada de l’ARC, l’Associació de relataires, on m’hi estaré fins passades les 18h. 

El meu relat “Íntima natura” el trobareu dins d’aquest recull fantàstic

Esperant que gaudiu d’un bon cap de setmana i que tinguem cinc minuts per fer-la petar.

Fins diumenge, o dissabte també!
Jamming Lounge està al Carrer de Vallfogona, 23 de la Vila de Gràcia (Barcelona)

No t’he perdut

Imatge

 

No t’he perdut

 

 

 

Com podré dir adéu

sense que la gola s’ennuegui

en un guirigall de mots,

de sensacions contraries.

Han estat tants els anys

que hem compartit la vida,

tants els dies

que no ens hem vist…

Com podré dir-te adéu,

si no he volgut deixar-te marxar,

si no he volgut comprendre

que marxaves abans que no pas aviat.

No vull dir que t’he perdut,

Perquè no vull perdre res

I seré conscient de no voler (poder)

escoltar mai més la teva veu.

En el fons sé que no t’he perdut,

Sols deixaré d’escoltar-te,

i dins meu, per sempre

viurà la teva veu.

 

Ferran d’Armengol

Terrassa 23 de Maig de 2013

Els vells costums

Imatge

Safareig de Sant Antoni – Fotografia : Ferran d’Armengol

Els vells costums

El retruc de milers de peülles
ressonen a les valls del record
i em retornen a la memòria,
el teu nom, els teus calius.

Sento que el vent em parla de tu,
i dels bells moments viscuts,
sense paraules, de quan als capvespres 
les mans ens parlaven de foscors prohibides.

Tu i jo hem viscut instants
tan tendres com greus,
somriures i llàgrimes, ja veus!
en rius de tinta negra els he escrits.

Visc cercant l’instant vital
en que recuperi la teva veu
per recuperar les velles cançons
que vàrem escoltar, aquelles nits.

I si en el silenci del record,
ara cantéssim aplegats,
podríem alçar les nostres copes,
per reviure els vells costums.

Vells pobles, velles terres,
velles imatges que retornen al cantar
rebrollant a la memòria que crida,
que crida el teu nom.


Et crida a tu.

Ferran d’Armengol

Terrassa, Maig 2013

Créixer i somiar

Imatge

Créixer i somiar

 

T’he vist créixer, en nits solitàries,

de quan el sol dorm el somni ocult

dels desitjos que no has viscut.

 

Et sento respirar amb l’aire matiner

de la platja propera, picada d’estels

reflectint-se en el mar, morint a l’arena.

 

Brollant vida com d’un arbre silent,

irradies la màgica llum

dels eterns dies per viure,

persistint en l’anhel de la descoberta,

farcint-los de capvespres misteriosos.

Viure i créixer, sense parar-hi atenció.

 

Revivim instants fulgents, de sols remots

que poblen la brillant nit més fosca,

en el record d’un desert llunyà.

I se que t’observava, en l’etern arenal

de sorra encara càlida, i recordo com

 em fascinaven els teus menuts ulls enlluernats.

 

He vist que et fan somiar les terres remotes,

captiu per l’espectacle de fredes imatges, irreals,

que es veuen créixer en l’horitzó del crepuscle.

 

Deixa’l viure, com un arc eteri i lluminós

del crepuscle,  com la acolorida cortina  

de rajos màgics, en el cel del nord.

I em repeteixo; deixa’l créixer, sí,

i també somiar, créixer i somiar, avui,

que ja es farà gran, demà.

Ferran d’Armengol

Terrassa, Abril 2013

 

del desig i del desgrat

L’enveja és un sentiment bàsicament negatiu que per norma no ens aporta res, el problema és quan al damunt es barreja amb d’altres problemes personals. Del II concurs de micro relats ARC a la Ràdio de la plana de Relats en Català, aquest any toca parlar de Pecats Capitals.

Amigues en el bar – Fotografia: Ferran d’Armengol
 
Del desig i del desgrat
 
La meva cosina Jana se sent lesbiana. Però com la conec, sé que ella és molt sensible i fàcil d’enredar, per això, sempre que puc miro d’esbandir-li les enamorades. No vull que sàpiga res, aquesta dedicació porta molta feina i ella, no ho entenc, lliga com una possessa. El cas és que m’agraden els seus rotllets, més que no pas les meves amigues, i quan les abordo, algunes s’ho prenen malament i volen. Altres no.
 
Just d’aquí a una estona he quedat amb la que vaig pispar-li el mes passat. La Jana em diu que la troba a faltar, que se l’estima i vol entendre’s seriosament amb ella! Reconec que és un monument, un espectacle de dona, però amb les idees encara confoses, igual que la meva cosina, pobreta. Però jo sé que aquell tros de dona la busca pels quartos,
ara que la Jana pot presumir d’estar ben pagada en una feina que seria meva si hauria arribat jo abans amb el meu currículum!
 
Encara no li he fet l’amor a aquesta noia, em faria un no sé què no ser el seu primer coit complet. Avui la duré al cinema i a sopar, i qui sap com acabarà la nit… Ostres, ho veus! No porto condons, en compraré en aquell bar, en els lavabos solen tenir-ne. Ospa! què hi fa ella en el bar? I no està sola! Però, si d’aquí a deu minuts hem d’estar a la Plaça del Pi! i es tenen les mans agafades! Hòstia tu! Quin carallot la tia! però si està amb la Jana! Havien tallat, collons! Encara me la prendrà ara, quan ja la tenia gairebé al sac! Quins pebrots! És que sempre m’ha de passar la mà per la cara la molt bleda de la Jana?
 
Jo la protegeixo quan sé que una persona no li convé! i així m’ho paga! És una desagraïda. Doncs que no em demani res d’ara endavant. Ni l’amiga tampoc.
 
—Jana! M’ha semblat veure el teu cosí en el carrer.
—Ens haurà seguit. Li agrada tot el que toco, un dia se’l menjarà l’enveja.
—És un xic rar, no? Quan parlàvem de tu, em volia fer creure que passaves de mi, que sols em volies per jugar.
—Què et sembla si passem del cosí i decidim on anem a sopar? M’han parlat d’un lloc…
Ferran d’Armengol
Terrassa, Març 2013