#FebrerRelataGoblin SEGONA PART

Seguim amb les aventures de Goblin, ja us he avisat que són esborranys d’una història possible. Escriure i després treballar relats alguna vegada creix a partir de petits reptes de la xarxa, com ara aquest. Aquí pot començar una bella història d’amor. Qui ho sap! Continuem?

#FebrerRelataGoblin Les interferències que fins aleshores havia ocasionat el núvol d’Oort, en deixar l’òrbita de Goblin permetia comunicacions fins ara impensables. Calia aprofitar la finestra temporal, els grans fetillers sabien que no podia durar per sempre. L’aventura comença.

#FebrerRelataGoblin No va ser fàcil, els va caldre un viatger del vent, una nau nova i estranya amb un nom curiós i evident, ja que aprofitava els vents solars per desplaçar-se per l’espai. Aquesta era la nau que va obrir-se pas i va fer volar en el núvol d’asteroides d’Oort.

#FebrerRelataGoblin Sota un plugim suau, el gatillop i l’aloja  aturen la cursa per observar si els humans encara els encalcen.

-Sempre plou tan suau aquí? -demanà el gatillop

-Si plou, sempre ho fa així.

-Doncs que no es coli un #pardinot pel portal, o tindreu tempestes fortes

#FebrerRelataGoblin L’aloja va dir-li que estaven a Goblin, un planeta lluny de la Terra, i el gatillop no va mostrar sorpresa. -I si vull tornar pel portal a casa?- va demanar fatxenda. -No funciona així, amor, quan arribin les naus d’hipercombustió, te’n tornes amb ells, llest!

#FebrerRelataGoblin -Ho tinc clar doncs!- va saltar el gatillop-. Si pujo en una nau plena d’humans, el mínim que faran és immolar-me, no tinc cap altra sortida?, va alojeta, ajuda’m!

-Que decideixi la mare aloja- va assentir al final.

-Perquè m’has seguit pel portal?- demanà l’aloja

-En el bosc on visc ens ha envaït la plaga d’un fong dolent que deixa les fulles necròtiques i no les podem ni respirar.  És mortal.

-Encara t’ajudarem. Anem al gorg, gatillop, parlarem amb l’Aloja Mística.

#FebrerRelataGoblin

El gatillop es va emocionar! Coneixeria una aloja mística i era impressionant, va obrir la boca admirat, tant que es va tragar una insectiloide nan amarg que va escopir de seguida.

-Encara sort va dir l’aloja, si te l’empasses, aquí s’acaba el viatge. #FebrerRelataGoblin #dia15

-Què era això!? -va demanar el gatillop

-Un petit no insecte dels aiguamolls, venen de l’exterior.

-I aquest regust?

-Metà, l’escorça de Goblin en té molt.

-I què he de fer ara?, no m’hauré tragat verí?

-Ja arribem al gorg, allí glopejaràs i faràs net.

#febrerrelatagoblin

#FebrerRelataGoblin

Per un pendent, el gatillop llisca i cau de cap al toll del gorg.

-No calia banyar-se pel metà! Tampoc no t’ha arribat l’hora de la parca encara.

-He lliscat, simpàtica aloja!

-Bé, ja has glopejat prou?, pot ser que surtis ara?

-I banyar-me tampoc m’agrada!

#FebrerRelataGoblin

Amb el fred que fa a l’escorça de Goblin, cap virus és capaç de provocar una pandèmia global, i menys local, així que no siguis ruc gatillop, i surt de l’aigua d’una vegada. Que si fem tard, ja et dic jo que no voldràs veure l’aloja mística de mal humor.

I aquí deixem la segona tirallonga de microrelats encadenats del #FebrerRelataGoblin.

La setmana propvinent més.

CONCILI FETILLER

#CIFICAT

Ferran d’Armengol – Terrassa – Febrer 2020

#FebrerRelataGoblin, un repte de microrelats fantàstics a la xarxa.

Va ser l’any passat, quan es va iniciar un repte diari a la xarxa del Twitter, proposat per Edicions SECC, amb temàtica fantàstica o de ciència-ficció. Aquest any han demanat explorar un planeta desconegut, en els confins del nostre sistema solar: Goblin. Cal utilitzar l’etiqueta del títol #febrerrelatagoblin. I amb la llegenda posterior; “Cartografiar planetes desconeguts”.

Un cop més, l’homefosc si ha vist interpel·lat i participa, de moment aquesta primera setmana de febrer, en el repte, que sembla està tenint molta acceptació entre els piuladors de la xarxa.

Tot seguit us deixo els primers dies que jo he participat. Volia penjar-ho en el bloc per setmanes, però no crec que sigui fidel en això i he pensat que de moment aquest serà el primer lot de micros, que segueixen una certa història, i que potser aquí s’acaba tot. O potser no.

La setmana vinent ho sabrem.

#febrerrelatagoblin La nau havia deixat la llançadora científica sobre l’escorça gelada de Goblin. Els primers investigadors baixaren amb els seus vestits pressuritzats i les eines per recollir mostres. Tot era nou, tot era emocionant, se sentien com la canalla, emocionats.

#febrerrelatagoblin —Està ple de vida!  —s’exclamà la investigadora. Respirava excitada recollint mostres de permagel.

Però la vida descoberta no sabia res de vestits estancs, i ja s’obrien vies invisibles cercant el caliu d’aquell cos nou.

#febrerrelatagoblin Veu en els reflexos de l’aigua ombres que no reconeix. Amb els remolins brillen d’una forma estranya, la fan pensar en ànimes de llum, fosques i brillants, però ànimes. Oblida el fet i segueix la cançó, les ànimes del gorg fosc esperen el seu cant.

#febrerrelatagoblin  Si estudiar Goblin ja era un repte, a l’arqueòloga la va sobtar veure llum al fons de la cova. En un balcó a l’inici d’unes escales que baixaven fins a un mar interior tropical, va llegir; ubi habitat phantasia cura te ipsum. I ella no duia banyador!

#FebrerRelataGoblin La #gatilloba fugitiva no va dubtar en veure l’aloja obrir un portal de llum de destí incert. Calia migrar a noves terres. Demanaria asil confiada en la bonior de la mare aloja d’allí on fos. Va saltar i darrere va cloure’s el portal. Morir és no arriscar-se.

#FebrerRelataGoblin L’arqueòloga va observar el sostre de la cova. Milions de punts #bioluminescents il·luminaven tot l’espai interior. De sobte, d’un flaix de llum va aparèixer un ésser femení amfibi, seguida d’un gat amb cos de llop. Goblin no sols tenia vida, amagava secrets.

#FebrerRelataGoblin L’immens espai interior on menava la cova era un oceà sense fi, picat d’illes que semblaven #piràmides flotants, algunes prou estilitzades, arribaven fins al sostre il·luminat. La gatilloba i l’aloja baixaren fins a una gran planura, on la vegetació les amagà.

#FebrerRelataGoblin Veient com s’amagaven aquells éssers a la selva d’una planura propera, la xenobiòloga del grup va saltar avall, i convidà la resta de l’equip a seguir-la.

-Anem!- va dir-. Si encalcem l’aloja, ens durà fins al gorg on viu l’aloja mística!

L’ignot els temptà.

Aquesta és una imatge idealitzada del planeta en qüestió, extreta d’un article que parlava del descobriment d’un planeta descobert en els límits del sistema solar. Tot seguit us enllaço a la piulada inicial de l’editorial SECC.

L’article el podreu trobar en la primera piulada de Secc que tot seguit també us enllaço.

Ferran d’Armengol (homefosc) Febrer 2020