Va ser l’any passat, quan es va iniciar un repte diari a la xarxa del Twitter, proposat per Edicions SECC, amb temàtica fantàstica o de ciència-ficció. Aquest any han demanat explorar un planeta desconegut, en els confins del nostre sistema solar: Goblin. Cal utilitzar l’etiqueta del títol #febrerrelatagoblin. I amb la llegenda posterior; “Cartografiar planetes desconeguts”.
Un cop més, l’homefosc si ha vist interpel·lat i participa, de moment aquesta primera setmana de febrer, en el repte, que sembla està tenint molta acceptació entre els piuladors de la xarxa.
Tot seguit us deixo els primers dies que jo he participat. Volia penjar-ho en el bloc per setmanes, però no crec que sigui fidel en això i he pensat que de moment aquest serà el primer lot de micros, que segueixen una certa història, i que potser aquí s’acaba tot. O potser no.
La setmana vinent ho sabrem.
#febrerrelatagoblin La nau havia deixat la llançadora científica sobre l’escorça gelada de Goblin. Els primers investigadors baixaren amb els seus vestits pressuritzats i les eines per recollir mostres. Tot era nou, tot era emocionant, se sentien com la canalla, emocionats.
#febrerrelatagoblin —Està ple de vida! —s’exclamà la investigadora. Respirava excitada recollint mostres de permagel.
Però la vida descoberta no sabia res de vestits estancs, i ja s’obrien vies invisibles cercant el caliu d’aquell cos nou.
#febrerrelatagoblin Veu en els reflexos de l’aigua ombres que no reconeix. Amb els remolins brillen d’una forma estranya, la fan pensar en ànimes de llum, fosques i brillants, però ànimes. Oblida el fet i segueix la cançó, les ànimes del gorg fosc esperen el seu cant.
#febrerrelatagoblin Si estudiar Goblin ja era un repte, a l’arqueòloga la va sobtar veure llum al fons de la cova. En un balcó a l’inici d’unes escales que baixaven fins a un mar interior tropical, va llegir; ubi habitat phantasia cura te ipsum. I ella no duia banyador!
#FebrerRelataGoblin La #gatilloba fugitiva no va dubtar en veure l’aloja obrir un portal de llum de destí incert. Calia migrar a noves terres. Demanaria asil confiada en la bonior de la mare aloja d’allí on fos. Va saltar i darrere va cloure’s el portal. Morir és no arriscar-se.
#FebrerRelataGoblin L’arqueòloga va observar el sostre de la cova. Milions de punts #bioluminescents il·luminaven tot l’espai interior. De sobte, d’un flaix de llum va aparèixer un ésser femení amfibi, seguida d’un gat amb cos de llop. Goblin no sols tenia vida, amagava secrets.
#FebrerRelataGoblin L’immens espai interior on menava la cova era un oceà sense fi, picat d’illes que semblaven #piràmides flotants, algunes prou estilitzades, arribaven fins al sostre il·luminat. La gatilloba i l’aloja baixaren fins a una gran planura, on la vegetació les amagà.
#FebrerRelataGoblin Veient com s’amagaven aquells éssers a la selva d’una planura propera, la xenobiòloga del grup va saltar avall, i convidà la resta de l’equip a seguir-la.
-Anem!- va dir-. Si encalcem l’aloja, ens durà fins al gorg on viu l’aloja mística!
L’ignot els temptà.
Aquesta és una imatge idealitzada del planeta en qüestió, extreta d’un article que parlava del descobriment d’un planeta descobert en els límits del sistema solar. Tot seguit us enllaço a la piulada inicial de l’editorial SECC.
L’article el podreu trobar en la primera piulada de Secc que tot seguit també us enllaço.
Ferran d’Armengol (homefosc) Febrer 2020
La lleixa de l'home fosc 