#microrelatsdesdelconfinament 2

Segueix el confinament, segona tongada del diari irreal d’un malson ben real. Una segona tongada més íntima i familiar que obre noves expectatives i crisis familiars. Del 23 al 31 de març. Continuarà…

El parc confinat

.

24 de març

#microrelatsdesdelconfinament Em desperta un colom en el balcó, és obert i estic estirat en el llit. No recordo com hi he arribat,  però el cap és un batibull i el parrupeig de la bèstia no ajuda. Enyoro la família, estan a la casa de la costa. Per què no hi vaig anar?, merda.

·

25 de març

#microrelatsdesdelconfinament Espanto l’ocellot, no sé si per la meva fila de mort vivent, i miro pel balcó, el sol tot just despunta darrere dels núvols. El parc és un concert de piuladisses. Han desaparegut també els quissos. És un parany de la memòria i ens rondarà força temps

·

26 de març

#microrelatsdesdelconfinament Faig exercici, em cal, estic encarcarat, suo una estona i em fico sota la dutxa. Feia dies que no la visitava i diuen que és millor fer-ho sovint, cada dia si pot ser. Estic fins a l’engonal de tantes recomanacions i… Callo. També m’he afaitat.

·

27 de març

#microrelatsdesdelconfinament Faig un skipe amb els menuts, l’Ona i el Pau. La Nora no hi és. Ona diu que va marxar divendres a la nit i no ha tornat, que sopava amb uns amics de Blanes. Sé qui són i ja no són parella. Ens apanyem sols, diuen ells. Se’ls veu bé. Sort de l’àvia.

·

28 de març

#microrelatsdesdelconfinament He d’anar a cercar als meus fills, però els camins estan vigilats per armats i sols tinc un trist arc i un permís per anar al tros a collir hortalisses. La resta de queviures ens el porta un economat de l’empresa. Aquí no els faltaria res. Pensa com.

·

29 de març

#microrelatsdesdelconfinament Missatge de l’Hospital de Calella, tenen l’àvia ingressada, els nens confinats en un hotel de la vila. Els explico situació personal, es mostren comprensius. La Nora no agafa el mòbil, està desapareguda de fa quinze dies. Els morts van caient arreu.

·

30 de març

#microrelatsdesdelconfinament La gent es cansa dels actes del balcó. Un dels músics està a l’hospital i la soprano fa un parell de dies que no canta abans d’anar al llit. El veí raret m’ha escridassat des del seu balcó, ell no té terrassa, que el bombin. Fa mala cara, aviat caurà

·

31 de març

#microrelatsdesdelconfinament L’àvia, la meva sogra, està intubada. La meva dona no apareix. Contacto amb la dona de l’amic, diu que no en sap res d’ells. No tenen fills compartits, cap relació. Hem quedat per quan això acabi. Els girs de la vida són estranys. Els meus menuts bé.

Ferran d’Armengol

Terrassa, 24 a 31 de març 2020

#microrelatsdesdelconfinament.

Diari d’una realitat increïble, d’un tancament per crisi mèdica mundial. Algun dia, potser, en sortirà quelcom seriós d’aquest recull de piulades a la xarxa. Un relat postapocalíptic, qui ho sap!

PRIMERS DIES

Galzeran (homefosc) @homefosc

·

15 de març

#microrelatsdesdelconfinament Els pollancres del parc s’estaven recuperant, feia quinze dies que els continuats fins aleshores pixats de gos no els atacaven.

·

17 de març

#microrelatsdesdelconfinament Ahir va ploure. Avui sols surten els gossos que, obedients, vigilen els amos camuflats darrere matolls per no ser multats per patrullers militars o policials motoritzats. Un sanitari els mostra acreditació. Avui potser també plourà. Mana el silenci.

·

18 de març

#microrelatsdesdelconfinament He baixat al traster, he pujat dues garrafes d’aigua i una d’oli, també he agafat l’arc i les fletxes. A la terrassa he preparat dianes amb les garrafes buides que s’acumulen. Practicaré punteria amb l’arc, mai se sap.

·

19 de març

#microrelatsdesdelconfinament He sortit a l’hort a recollir hortalisses i fruita. Anava tapat de cap a peus, he saludat a un conegut, i gairebé m’insulta per haver-me apropat en excés, li he enviat un missatge al mòbil per disculpar-me i m’ha blocat. Si demà baixo aniré amb l’arc

·

20 de març

#microrelatsdesdelconfinament Sona el telèfon, encara funciona?-, em demano. La doctora del CAP, que si tenim febre, dolor. Li conec la veu, podria haver dubtat si fora un home, el veí és molt rar, per dir-ho suau. No tinc cap símptoma. Segueixo fent pràctiques de tir amb arc.

.

21 de març

#microrelatsdesdelconfinament Avui he matinat, no podia dormir, el silenci exterior era més sorollós que els meus somnis. He sortit a la terrassa que dona al parc (Sí, soc un puto afortunat), ha arribat la primavera i els ocells piulen frenètics. La ciutat és la quietud estrident

·

22 de març

#microrelatsdesdelconfinament Charlie Parker sona a tot drap a la terrassa enfocant el parc, un veí ha cridat demanant alguna cosa de Mingus o Coltrane, un altre preferia Miles Davis. Avui era el dia del #PicNicJazz i els veïns que restem no ho oblidem. Encara tenim esperança?

.

23 de març

#microrelatsdesdelconfinament El jazz en solitud et fa beure sense pensar-hi. Quan es fa fosc, la música ja no sona i l’ampolla, la segona de vi negre, és buida. La torradora és descomunal. Diuen que l’alcohol desinfecta. No puc baixar al carrer, tot fa voltes. Qui dies passa…

Terrassa, 15 a 23 de març de 2020

Ferran d’Armengol

#FebrerRelataGoblin – Tercera part

#FebrerRelataGoblin

-I de què fugies gatillop?

-D’un miserable bruixot que practica la nigromància, em podeu ajudar?

-Ara que ja has sortit de l’aigua, ho podrem demanar a qui mana, et sembla bé?

-Ara que ho dius, estaria bé, sí!

-Doncs som-hi mixa.

-Mixa…?

-Mixa-lupus, doncs!

-Són unes coves immenses! Què les va crear? -demanà el gatillop.

-Rius de magma en trànsit, en el subsòl encara n’hi ha de fred. En retirar-se va crear aquest espai, i el gel del sostre amb el caliu va fer ploure tant que ara tenim un oceà interior.

-Genial!

#febrerrelatagoblin

El grup de l’arqueòloga havien baixat fins a la planura. Ella va trobar una pinta feta amb closca de mol·lusc. Segur que li havia caigut a la noia rara. Aquells éssers eren intel·ligents?

-Vull les pistoles Tesla a atordidor- ordenà ella-. Encara matarem algú.

#FebrerRelataGoblin

Alguns de l’equip de l’arqueòloga haurien preferit fregir-los i deixar-los com aquella pols de kram que omplia el terra de la planura i que es ficava per tots els orificis del vestit estanc, i que ningú sabia com s’hi havien produït. Anaven mal dades allí!

#FebrerRelataGoblin

Llançaren drons per cartografiar aquell espai interior, la cova era molt més gran que no haurien pensat. També servirien per seguir la petja dels fugitius. Esperaven que els conduirien als seus hàbitats. Trobar-los seria un èxit aclaparador de l’arqueòloga!

#febrerrelatagoblin

-Aquestes galeries segur que les crearen rius de lava, i provenien de l’anell de foc volcànic -digué l’arqueòloga

-Molta lava seria per fer això -va respirar un dels ajudants-. El dia que despertin un altre cop…

-Hauríem de córrer, però ara dormen. Fem via?

#FebrerRelataGoblin

L’aloja i companyia arriben a una platja i el gatillop s’atura en sec.

-No voldràs que em tiri a l’aigua un altre cop? Flotar puc, però nedar, no gaire.

-He cridat una balena custodi, ella ens portarà, no pateixis.

-És un transport segur?

-Ja ve, prepara’t!

#febrerrelatagoblin

L’ajudant positrònica de l’arqueòloga li senyala un punt dins del mar.

-Mireu mestressa, un cetaci gegant.

-Quanta vida hi ha aquí!, tenen balenes!

-Els éssers entren dins la seva gola!

-Se’ls menja?

-Amplio imatge… no, ells pugen per la seva voluntat.

#febrerrelatagoblin

Aquella era una reserva bio-atmosfèrica brutal, mai imaginada en arribar a l’erm planeta gelat que els hi mostrà l’escorça. L’equip de l’arqueòloga estaven tots al·lucinats i corrents fins a la platja, per si passava una altra balena i seguir als fugitius.

#febrerrelatagoblin

En sortir de la balena, el gatillop es quedà astorat al veure l’aloja mítica.

-Ets clavada a la Holly Hunter!

-Qui és aquesta?

-Una actriu de Terra

-Filla- demanà la mítica-, vés al portal del gorg i retorna aquesta mixa d’on ha vingut

-No m’ajudareu?

-Nops!

#febrerrelatagoblin

-Vés a cercar el mastí de Goblin i si ell no el pot ajudar, no sé qui ho farà.

-Gràcies Aloja Mítica! Anem! On està aquesta fera?

-No et facis il·lusions, ni et refiïs.

I l’arqueòloga?, us demanareu.

Doncs a la platja, remenant sorra tot esperant una balena.

#febrerrelataGoblin

I per acomiadar aquest repte, m’he atrevit a fer una idealització molt apartada de la realitat, jo no sóc pas dibuixant, de l’aloja que ens ha fet companyia durant aquests dies de febrer.

Diguem-li Noa, per exemple.

I aquest any s’acaba el #FebrerRelataGoblin, amb un bon nivell de participació.

I comentar-vos que el llibre “Cartografia del planeta Goblin” ja el tenim en prevenda, amb tot el pack. Entreu a Edicions SECC i remeneu dins de l’experiència Goblin, amb jocs de Rol, llibre de relats i altres sorpreses.

Ferran d’Armengol

Terrassa març 2020