#microrelatsdesdelconfinament.

Diari d’una realitat increïble, d’un tancament per crisi mèdica mundial. Algun dia, potser, en sortirà quelcom seriós d’aquest recull de piulades a la xarxa. Un relat postapocalíptic, qui ho sap!

PRIMERS DIES

Galzeran (homefosc) @homefosc

·

15 de març

#microrelatsdesdelconfinament Els pollancres del parc s’estaven recuperant, feia quinze dies que els continuats fins aleshores pixats de gos no els atacaven.

·

17 de març

#microrelatsdesdelconfinament Ahir va ploure. Avui sols surten els gossos que, obedients, vigilen els amos camuflats darrere matolls per no ser multats per patrullers militars o policials motoritzats. Un sanitari els mostra acreditació. Avui potser també plourà. Mana el silenci.

·

18 de març

#microrelatsdesdelconfinament He baixat al traster, he pujat dues garrafes d’aigua i una d’oli, també he agafat l’arc i les fletxes. A la terrassa he preparat dianes amb les garrafes buides que s’acumulen. Practicaré punteria amb l’arc, mai se sap.

·

19 de març

#microrelatsdesdelconfinament He sortit a l’hort a recollir hortalisses i fruita. Anava tapat de cap a peus, he saludat a un conegut, i gairebé m’insulta per haver-me apropat en excés, li he enviat un missatge al mòbil per disculpar-me i m’ha blocat. Si demà baixo aniré amb l’arc

·

20 de març

#microrelatsdesdelconfinament Sona el telèfon, encara funciona?-, em demano. La doctora del CAP, que si tenim febre, dolor. Li conec la veu, podria haver dubtat si fora un home, el veí és molt rar, per dir-ho suau. No tinc cap símptoma. Segueixo fent pràctiques de tir amb arc.

.

21 de març

#microrelatsdesdelconfinament Avui he matinat, no podia dormir, el silenci exterior era més sorollós que els meus somnis. He sortit a la terrassa que dona al parc (Sí, soc un puto afortunat), ha arribat la primavera i els ocells piulen frenètics. La ciutat és la quietud estrident

·

22 de març

#microrelatsdesdelconfinament Charlie Parker sona a tot drap a la terrassa enfocant el parc, un veí ha cridat demanant alguna cosa de Mingus o Coltrane, un altre preferia Miles Davis. Avui era el dia del #PicNicJazz i els veïns que restem no ho oblidem. Encara tenim esperança?

.

23 de març

#microrelatsdesdelconfinament El jazz en solitud et fa beure sense pensar-hi. Quan es fa fosc, la música ja no sona i l’ampolla, la segona de vi negre, és buida. La torradora és descomunal. Diuen que l’alcohol desinfecta. No puc baixar al carrer, tot fa voltes. Qui dies passa…

Terrassa, 15 a 23 de març de 2020

Ferran d’Armengol