#microrelatsdesdelconfinament 2

Segueix el confinament, segona tongada del diari irreal d’un malson ben real. Una segona tongada més íntima i familiar que obre noves expectatives i crisis familiars. Del 23 al 31 de març. Continuarà…

El parc confinat

.

24 de març

#microrelatsdesdelconfinament Em desperta un colom en el balcó, és obert i estic estirat en el llit. No recordo com hi he arribat,  però el cap és un batibull i el parrupeig de la bèstia no ajuda. Enyoro la família, estan a la casa de la costa. Per què no hi vaig anar?, merda.

·

25 de març

#microrelatsdesdelconfinament Espanto l’ocellot, no sé si per la meva fila de mort vivent, i miro pel balcó, el sol tot just despunta darrere dels núvols. El parc és un concert de piuladisses. Han desaparegut també els quissos. És un parany de la memòria i ens rondarà força temps

·

26 de març

#microrelatsdesdelconfinament Faig exercici, em cal, estic encarcarat, suo una estona i em fico sota la dutxa. Feia dies que no la visitava i diuen que és millor fer-ho sovint, cada dia si pot ser. Estic fins a l’engonal de tantes recomanacions i… Callo. També m’he afaitat.

·

27 de març

#microrelatsdesdelconfinament Faig un skipe amb els menuts, l’Ona i el Pau. La Nora no hi és. Ona diu que va marxar divendres a la nit i no ha tornat, que sopava amb uns amics de Blanes. Sé qui són i ja no són parella. Ens apanyem sols, diuen ells. Se’ls veu bé. Sort de l’àvia.

·

28 de març

#microrelatsdesdelconfinament He d’anar a cercar als meus fills, però els camins estan vigilats per armats i sols tinc un trist arc i un permís per anar al tros a collir hortalisses. La resta de queviures ens el porta un economat de l’empresa. Aquí no els faltaria res. Pensa com.

·

29 de març

#microrelatsdesdelconfinament Missatge de l’Hospital de Calella, tenen l’àvia ingressada, els nens confinats en un hotel de la vila. Els explico situació personal, es mostren comprensius. La Nora no agafa el mòbil, està desapareguda de fa quinze dies. Els morts van caient arreu.

·

30 de març

#microrelatsdesdelconfinament La gent es cansa dels actes del balcó. Un dels músics està a l’hospital i la soprano fa un parell de dies que no canta abans d’anar al llit. El veí raret m’ha escridassat des del seu balcó, ell no té terrassa, que el bombin. Fa mala cara, aviat caurà

·

31 de març

#microrelatsdesdelconfinament L’àvia, la meva sogra, està intubada. La meva dona no apareix. Contacto amb la dona de l’amic, diu que no en sap res d’ells. No tenen fills compartits, cap relació. Hem quedat per quan això acabi. Els girs de la vida són estranys. Els meus menuts bé.

Ferran d’Armengol

Terrassa, 24 a 31 de març 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s