Continua el confinament, i el relat, per moments avorrit, per moments delirant, avança amb la realitat que envolta al protagonista. Per cert, no en sabem el nom encara.
1 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Ha mort l’àvia, bossa de plàstic i al crematori. La seva única filla no apareix. Vaig jo a Blanes i aprofito per visitar als menuts, no me’ls deixen emportar fins d’aquí a quinze dies més. M’avisaran, torno a casa aquest trist dia de pluja. Adéu àvia
·
2 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Torno per la costa, vull veure el mar. Entrant a Canet em para un control militar. Tremolo per dur l’arc i carregat?, no, està ben amagat. No el troben, són aprenents de res aquests. Si haurien estat a Ifni… Allò érem soldats. Mostro permís i siau!
·
3 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Arribo i observo els balcons dels veïns. El del torrat té abaixades les persianes. Ha marxat o se l’han endut. Per sort és de l’altre bloc de pisos, si l’han pillat, de moment els de la meva escala semblen en ordre. Veure’m demà si segueix tot igual.
·
4 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament M’he llevat a l’alba, serien les quatre i deu quan passava un avió, i una de dos, o això és traïdoria o d’alguna manera passava per aquí. Vaig a fer un Hafa Cafè. I malgrat ens deixa orfes, sempre ens queda la música, però sense el seu batec.
.
6 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Diumenge mirant pel balcó. Uns armats esbronquen un passejador de gos, sembla que li demanen les dades i el multen mantenint la separació. Si llencés una fletxa els encertaria a aquesta distància, ni Ulisses tenia la meva destresa amb l’arc. Somio.
·
7 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Avui no he viscut, el dia de la marmota es repeteix amb monotonia. He navegat en les plataformes digitals de televisió per no saber quin famós s’ha mort avui, ni quants ni quins desconeguts cauen cada dia. Això no pot durar gaire, aquest silenci…
·
9 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament A l’hortet, collint pomes, li he girat la cara amb la mà esquerra a un desgraciat després que m’estossegues a sobre, sense mascareta i collint fruita sense guants. A casa m’he dutxat en alcohol. Quant desgraciat corre pel món.
·
11 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament M’estic tornant rar, he fet una denúncia telefònica pels passejadors de cànids, s’estan una hora en un banc del parc xerrant, sense màscares ni guants i això em fa bullir la sang. Malgastar fletxes amb ells no em fa el pes. Encara espero la patrulla.
·
12 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament He tornat a baixar a l’hort, duia el carcaix amb les fletxes, l’arc l’he deixat al pis. Diguem que és un avís per a navegants. L’encarregat de l’accés m’ha dit que el veí rar està ingressat a l’UCI, sembla que no se’n sortirà. Cada dia som menys…
·
13 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Rebo un missatge de l’hospital de Calella, els menuts estaran una setmana més a la residència sota custòdia preventiva. Estan bé, hem fet vídeo-conferència i se’ls veu alegres, diuen estar distrets. Potser millor així. La dona segueix fora del mapa.
·
14 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Ahir va ploure. Avui fa sol. El sostre de la cambra encara és blanc i dormo en pilotes panxa enlaire sense tocar-me les parts nobles. Quin desvari, ja no sé què dic. Sols la pluja i el sol indiquen que alguna cosa canvia en aquesta modorra vital.
·
15 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Baixo al garatge per comprovar la bateria del cotxe. En el vehicle de la doctora que fa torns de dotze hores han pintat un missatge roí “Puta infecciosa, marxa”. Jo estic malalt, però hi ha gent que no mereix respirar i la doctora encara el salvaria
Ferran d’Armengol
Terrassa, 1 a 15 d’abril 2020
La lleixa de l'home fosc 