#microrelatsdesdelconfinament 4

El confinament segueix la seva lògica Kafkiana, tothom tancat a casa seva amb sortides mínimes per assumptes importants i socialment compresos com anar a comprar, a la farmàcia i d’altres poques coses. El nostre protagonista aviat no se sentirà tan sol com fins ara.

16 d’abril

Avui he fet de camperol a la terrassa. He plantat els pinyols d’un parell de préssecs, i els de les llimones en dos testos on tenia males herbes descolorides de feia temps. Ja veurem què en surt d’aquí. Una rosa per Sant Jordi queda descartada.

.

17 d’abr.

He somiat amb un bon amic. Érem a la plaça reial fent unes birres, hem xerrat i rigut amb vells acudits, amb vells records. Curiosament, aquest migdia m’ha telefonat, hem fet una videoconferència i abans de res m’ha dit que la propera nit paga ell.

.

18 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament M’he empassat la roda de premsa militar, estic més tranquil en saber que han trincat una colla de narcos a Villasrubias, Salamanca. Tràfic a la frontera de Portugal amb Vi Ranci de contraban. Visca el #covid19 i els experts que ens guien. My good!

.

19 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament S’acaba el diumenge. He fet neteja a la casa, estava feta una cort de porcs, ara fa bona olor. M’he dutxat al vespre, abans de fer alguna cosa de sopar i mentre mirava “Taken”, algú telefona. És la meva sogra! La morta!

-Hola amor- diu la meva dona

.

20 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ens cal fer una revisió de la nostra relació? La dona diu que l’amic la tenia segrestada en una casa passat Ripoll. No en vol parlar per telèfon, quan arribi a casa m’ho explicarà tot. L’amic ja no serà cap entrebanc, em diu i talla la comunicació.

.

21 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dos dies seguits d’aigua, començo a sentir-me una mica arrugat. He aprofitat per fer unes voltes a la taula de la terrassa, sota la pluja, com ho feien els indis americans als films en blanc i negre. Per celebrar el record he vist “Killers”: flipant!

.

22 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ha arribat la Nora de matinada. És ella, s’ha tancat a la cambra dels convidats i ha penjat una nota signada. “Estic neta, segur. Ja parlarem demà, vull dormir”.  No sé què pensar i la deixo. Els meus budells em demanen brega. Hauré d’esperar. Plou.

.

23 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Avui en despertar he descobert un llibre relligat en el coixí del llit, em cal pensar. Tinc cartolina vermella dels nanos, en un tutorial aprenc a fer roses de paper. No seré un geni dels treballs manuals però ella tindrà una rosa. Feliç diada.

.

24 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament He enllestit un dinar digne de la diada de Sant Jordi i he deixat una safata a la porta de la cambra tancada. M’he llegit el llibre regalat d’una seguda. A última hora he sentit córrer l’aigua al lavabo dels convidats. La Nora es dutxa, sortirà avui?

.

25 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dissabte, em desperto a l’alba amb el cant dels ocells. Estiro braços i topo amb el cos d’algú. Nora ha tornat, em mancava sentir-la respirar. L’observo en silenci, me’n faig creus però he estat un mes sense ella. La deixo dormir, ja parlarem. Fa sol

.

26 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Passa una patrulla dels mossos, deixen un requeriment per la Nora, demà l’esperen a la comissaria de la ciutat. Han trobat mort el nostre amic de Blanes amb qui va sopar ella fa setmanes.

Nora abaixa la mirada.

-No en sóc culpable- diu en un sospir.

.

27 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Sona l’intèrfon del portal. Un cotxe policia camuflat recull Nora, no m’han deixat acompanyar-la, estava avisat. He aprofitat el fet d’anar vestit per sortir a comprar paper higiènic, se’ns està acabant. Lleixes plenes, no com en els primers dies.

.

28 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dins del supermercat he sentit un lleuger mareig, feia dies que no entrava en una botiga d’aquestes, per sort amb poca gent. Camí cap a casa m’he fixat en la quantitat de guants i mascaretes que llença la gent. Marrans o psicòpates, dubto l’adjectiu.

.

29 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dino sol com ja en tinc costum, a la terrasseta mirant cap al parc, i també vigilo si torna la dona. Avui hi ha més gent, els menuts poden sortir a passejar amb un adult, he trigat a veure-ho. Quan tinguem aquí els meus, sortirem per torns els quatre

.

30 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ella no l’ha mort, ha estat un accident, però ha denunciat el difunt per segrest, malgrat que no anirà endavant, li cal fer-ho per preveure possibles accions dels familiars. Em diu que ja m’ho explicarà quan estigui preparada. Demà recollim als fills

NOTA

Les piulades estan escrites a raig, sense correcció d’estil ni preservant gaire la pulcritud narrativa, en part al fet d’encabir-se dins d’unes mesures prefixades pel sistema, i que no són gaires caràcters. Dins l’esborrany on els deso miraré de ser més pulcre, algun dia potser es podrà llegir.

Ferran d’Armengol

Terrassa, 16 a 30 d’abril 2020

Una resposta a “#microrelatsdesdelconfinament 4

  1. No vaig voler compartir els últims tuits del repte voluntari que em vaig imposar i impulsat pel company Sergi G. Oset a les xarxes del Twitter. Potser algun dia en podreu llegir el relat que he anat creant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s