Algunes vegades faig microrelats que deso en un calaix, i a vegades miro de compartir-los a la xarxa. Aquests els vaig escriure per un repte i ara els he retocat una mica. En el fons, tot és part de fer teatre, de viure altres vides, com els protagonistes d’aquests micros.
Menys de trenta paraules, títol inclòs.
Volia dir-vos que la imatge no té res a veure amb els micros, és sols per posar-nos a lloc, una escena, una obra de teatre, uns actors. Res a veure.
La feblesa d’un actor
Excel·lia a disfressar els seus dubtes en plantar cara a la vida. Era quan pujava a l’escenari que es despullava de totes les seves mancances.
De l’actor i les ombres
Dominava l’escena com un perfecte camaleó. Fora del guió es considerava histriònic i iconoclasta. Fora del paper no era capaç de ser ell mateix.
Ferran d’Armengol i Galzeran – Terrassa 2019
La lleixa de l'home fosc 