Inicio febrer, i l’any 2022 també, amb un poema inspirat en una imatge capturada de la revista Descobrir.
Deixat
Els peus que no et trepitgen
els ulls que no et miren
les oïdes que no t’escolten.
Les veus que no et parlen
——————————————————murmuren els aires.
El verd que ara t’inunda
l’aire que ara t’omple
la quietud que et corgela.
Allotjat en l’enigma d’un ahir
——————————————————et crida el silenci.
Tants moments que l’oblit s’endurà
tants corriols que ja no et menen
tantes existències desolades.
Llàgrimes que inunden el buit
——————————————————dins l’abeurador sec.
Prenys d’enyor l’absència.
El caliu que ja no escalfa
s’esborrona al gèlid estiu.
Silenci
——————————————————–el poble ja no parla.
Ferran d’Armengol
Febrer 2022
La lleixa de l'home fosc 