La xardor

Un poema d’estiu, tot tornant de Menorca. La foto és a la platja d’es Bot. No és el passeig que inspira el poema, potser seria més encertat pensar en el camí fins a cala Pregonda, sota un sol de justícia i a més de 33 graus, sense cap ombra. O potser la cala és una altra, d’un camí més curt i igualment xardorós el dia, però arribant a una cala més tranquil·la, i menys coneguda. Però que no cal esmentar.

La xardor

Ofegat per l’aire càlid
en un anar caldós que m’apropa
a l’arenosa, distant,
……………………………. platja cercada.

Aixaragallats els marges
del meu cos xafogós,
em sento liquar, parsimoniós,
……………………………. pas a pas.

La tela s’arrapa
la suor t’atrapa
cerques ombres
……………………. rius i gotes.

És un aire premonitori
un sentir-se viu
quan els teus ulls albiren
………………………………… les ones suaus.

La cala arrecerada
es fa estimar en la calma
del cos nu que accepta
………………………………. la besada fresca.

Admires reflexos
segueixes vides brillants
dins de l’aigua maragda,
……………………………….. la xardor marxa.

Sense més intenció
que mirar les ones
per viure-hi dins
……………………. entre sal i aigua.

Ferran d’Armengol

Juliol 2022 – Menorca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s