#FebrerRelata – Samaniat – Tercera i quarta setmana

Per a matar-ho aquest any, aquest cop publico d’una tirada els segons catorze dies de febrer del repte amb paraula disparador del #FebrerRelata. Amb més o menys gràcia, he aconseguit fer una piulada cada dia. Bé, algun dia n’he fet dues, però sempre serà una “pecata minuta” que no deixarà una constància punible.

Gaudiu de les esbojarrades aventures d’una colla de bruixes i fades amb el seu entorn, amb amics i enemics, i els altres, aquells que són allò que són, segons com bufa el vent, o els que canvien de camins i ja no volen saber-ne més de tu. Aquí tots sortim retratats.

Som-hi!

Dia 15

#FebrerRelata A la festa familiar del Samaniat a l’era del mas de Sant Martí els gots per refrescar-se corrien de mà en mà. No faltava cap #beuratge tradicional; gerres plenes amb hidromels diversos, sucs de fruita afrodisíaca i que tampoc faltés la ratafia dels follets! #Dia15

Dia 16

#FebrerRelata Veniu a la festa del Samaniat! Tothom amb aires de llibertat trobarà les portes obertes. També pot venir en Banyeta, el #dimoni entremaliat que sempre acaba amb esbroncs les festes, però que en el fons es fa estimar. O era en Vegeta? Què dimonis! Veniu tots! #dia16

Dia17

#FebrerRelata Ostitú! Ens ha passat tot un dia sense haver piulat res!! Estàvem en un altre món, de ben segur, en despertar aquest matí hem trobat restes de pols de #bruixaaguda, i mira, encara l’hem llepada, que no se’n perdi gens!! #dia17

Dia18

#FebrerRelata La veritat és que no calia la pols de cap bolet al·lucinogen per experimentar la nostra #lascívia i viure a pleret els plaers de la vida carnal. Durant el nostre Samaniat a Can Martí ho practiquem, i quan no toca, també! Bruixes, bruixots, fem gresca plegats! #Dia18

Dia19

#FebrerRelata Els caps del Concili Fetiller abans de començar la festa del samaniat, demanen un minut de silenci en honor a totes les germanes que han sofert #tortura i mort a mans dels miserables inquisidors de ments estèrils, que dicten les lleis, humanes o celestials. #dia19

Dia20

#FebrerRelata Queda demostrat, al pas dels segles, que pels mortals no es coneix cap #remei que els salvi de ser carallots; seguint mentiders confessos i amb carrera de tafur, que tothora els enganya. Però quan els proposem un samaniat, surten esperitats. Qui els entengui! #Dia20

Dia21

#FebrerRelata Semblen xais que mai no han saltat una tanca. Les seves paraules semblen tretes d’un tractat de filosofia pura. Ja en saben d’ensarronar els de la maleïda #inquisició. Mal vent els porti a costes ben llunyanes de la història i no els deixi tornar, mai més. #Dia21

Dia 22

#FebrerRelata No gaire lluny de Can Martí hi ha un #gorg amagat on viuen unes fades en comunió amb aloges místiques. Ens han convidat a fer un banyet, i cap allí que ens hi som anades. Amb tanta gresca, bocarrots a Biterna i mixtures diverses, remullar-se ve de gust! #dia22

Dia23

#FebrerRelata

—Gran fetillera, a l’hostal del poble han arribat una colla d’inquisidors!

—No patiu, ara us ensenyo a fer una tisana de fulla de #saüc. Després la dureu a l’hostalera, que ho barregi amb la cervesa que els donarà, i demà els “merdes” ja no faran nosa. #Dia23

Dia24

#FebrerRelata Et pensaves que el teu poder era gran, però no vas caure, soc una fetillera essencial. El meu atzar és gran #íncube preciós, cada vegada que vols robar-me la força, m’omples d’allò que cerco; el teu neguit és el meu coratge. Empeny criatura, tu ets l’aliment #Dia24

Dia25

#FebrerRelata

-Ens hem d’esforçar més, amor meu. No pararem fins que no superis la #maledicció.

-Estimada, el bruixot va parlar d’una mala addicció. Però no pateixis, que de bruixeria tu en saps més que no pas jo. Insistirem.

-Així millor, fes-me cas i fins al fons, íncube! #dia25

Dia26

#FebrerRelata -No creus amor que amb un #encanteri dels teus faríem més via? -Ni parlar-ne, t’he dit abans que aniríem en escombra voladora, oi? M’hagueres dit que tens vertigen, carallot! I ara agafat fort, però sense ofegar-me, que encara ens estimbarem els dos. #Dia26

Dia 27

#FebrerRelata Potser hauries preferit volar als lloms d’una #Víbria per anar fins a la festa del Samaniat, però ara com ara, si els bruixots us cal volar, heu d’anar en les nostres escombres de paquet, així que para de queixar-te. Pesat! #dia27

Dia 28

#FebrerRelata

-Així, doncs, tu ets una #bruixa.

-Exacte, no et farà por, oi?

-No pateixo per mi, sols pateixo per quan em vinguin els cinc minuts, saps? Els dips tenim poc costum de fer de gos pigall.

#Dia28

I això és tot per aquest any, amb el #FebrerRelata 2021 – Samaniat

Fins aviat!

Ferran d’Armengol

Terrassa, febrer 2021

#FebrerRelata – Segona setmana

El repte del #FebrerRelata segueix endavant. Amb més o menys encert, cada dia es van publicant un grapat de piulades de diversos autors. Les meves, sense una relació històrica concreta, les vaig encadenant, perquè visquin juntes en la línia temporal del perfil de l’homefosc.

El Concili Fetiller

Dia8

#FebrerRelata Veient que la mata-monstres no vindrà, hem decidit fer via cap a la cova de #Biterna on viu un bocarrot ben dotat i farem festes amb ell. En acabat ja veurem què fer-ne. Sol passar que els bitxos aquests es posen molt “tontos” i te’ls has de treure de sobre. #Dia8

Dia9

#FebrerRelata El bocarrot es va comportar com tot un dimoni, no li demanàvem res més, era tot allò que ens feia falta per passar una estona bruixa entre companyes i amigues fetilleres. De moment no serà #damnat i l’hem deixat tranquil en el seu refugi. Potser hi tornarem! #Dia9

Dia10

#FebrerRelata Marxava cap a casa, de matinada, tornant de la cova de Biterna. Travessat el Pont del Diable, una bola de #foc va provocar-ne la destrucció amb un esclat de llum infernal. Un drac sobrevolava el cel del bosc on em vaig amagar. -Van mal dades! -vaig pensar. #Dia10

Dia11

#FebrerRelata L’arribada d’un ésser volador de foc no podia ser una bona notícia. Vaig córrer fins al mas on vivia la Gran #Fetillera, on solem trobar-nos per celebrar el samaniat. Calia avisar-la, però estava atenent una visita important; el bocarrot, segons vaig ensumar. #Dia11

Dia12

#FebrerRelata Una acòlita de la Gran Fetillera atura la bruixeta novícia que acaba d’arribar, la veu una mica alterada, li parla d’un ocell gros que treu foc pels queixals. Li donarà una mica de l’#elixir que té reservat per aquells dies difícils, segur que allò la calma. #dia12

Dia13

#FebrerRelata Totes les bruixes i els bruixots es van reunir a la vora del foc, faltava poc perquè la #Lluna sortís per sobre dels arbres que envoltaven la clariana davant del mas. Dansaven i saltaven la foguera, mentre la novícia encara dormia; aquell elixir era bo! #dia13

Dia 14

#FebrerRelata Era una trobada molt #familiar. Les danses al voltant de la foguera seguien el ritme de simbombes, timbals i flautes de vesc que un estol de follets tocava amb frenesí. El bocarrot evocava càntics atàvics a glops de ratafia i els ocells refilaven enamorats #dia14

I fins aquí aquesta setmana, espero que us estigui agradant. Com ja us he dit, les correccions gramaticals les deixo per a una posterior visita en el calaix on van caient guardades totes aquestes piulades, que en un futur poden ser disparadors amb altres històries a fer.

Ferran d’Armengol

Terrassa, Febrer 2021

#FebrerRelata2021 – Samaniat – Primera Setmana

#FebrerRelata

Cada setmana aniré penjant en el bloc les piulades que el hashtag #FebrerRelata va proposant a les xarxes. Una mica de fantasia fetillera no va malament. Un divertiment amb el disparador diari d’una paraula fetillera. Començo!

Galzeran(homefosc) 

 Dia 1

#FebrerRelata Estic cagat! Aquella bruixeta m’ha engrescat d’anar a una festa a l’era de can #samaniat, crec, però que no patís, que em duia ella. Ha dit que li calia recollir el vehicle i que tornava d’una volada. I aquí em teniu, arrapat al seu cos per no caure de l’escombra!

Dia 2

-Germanes! Ja tenim l’#escombra que rutlla amb energies renovables! -digué la novícia en arribar al Samaniat.

-I que la fa funcionar, si no és bruixeria?

-Primer cal entabanar un fatxenda sobrat de fums per endollar-lo al mànec. La resta ho fa la natura.

#FebrerRelata #dia2

Dia 3

#FebrerRelata La millor barreja que s’ha fet mai!, i aquests estaquirots diuen que té gust de #metzina rància. Ves a saber quines herbes hi han posat dins per fer-la tan al·lucinant. Avui volarem fins al samaniat sense escombra! #dia3 #combosamaniatescombra

Dia 4

#FebrerRelata #dia4 Filla meva! Però què has fet amb aquest #conjur primari? Ara sí que l’hem besada amb la teva nova colònia! Ja pots anar cridant a la Rhedynn Cordegel, sense ella no hi haurà qui ens espanti a tots els monstres que ja deuen venir!

Dia 5

#FebrerRelata #dia5

-Senyora, diu la Rhedynn que si no fem una #ofrena com cal, que ens anem oblidant de la seva assistència i que ens busquem la vida.

-Doncs haurem de fer un nou samaniat en honor seu, i que no falti aquella metzina tan dolça, diuen que li agrada el mam!

Dia6

#FebrerRelata Hem deixat el camí ben marcat amb aquell herbei de raïms blaus, ningú es podrà perdre, com no hi hagi algun babau que es pensi que el raïm de la #calabruixa es pot menjar. #dia6

Dia7

#FebrerRelata Posa un xic de pols de #zitzània al beuratge de la mercenària, però nous passeu!!, la festa ens ha de dur a les esferes més elevades del coneixement interior. Si volem que la mata-monstres aquella sigui la nostra salvació, d’alguna manera l’hem de fer nostra. #dia7

I fins aquí la primera setmana.

Ferran d’Armengol – (homefosc)

Terrassa – Febrer 2021

#FEBRERRELATA I EL SAMANIAT

Aquest mes de febrer edicions SECC proposa a les xarxes la participació dels tuitaires en el repte del #febrerrelata, i aquest és el tercer any consecutiu.

Si cerqueu el hashtag #febrerrelata, trobareu cada dia la paraula que s’utilitza de disparador per crear el vostre microrelat de temàtica fantàstica, o potser no tan fantàstica.

Jo miraré de participar-hi cada dia. El repte va començar ahir, però res està escrit sobre començar un o dos dies més tard. La participació és voluntària, i és una manera creativa de passar el temps i l’estona.

Imatge
Amb aquesta paraula ha començat el repte diari del #febrerrelata

També volia presentar la portada del nou recull de relats on he participat, amb el grup del @concilifetiller, i que ja seria la tercera participació amb aquesta gent tan estranya i esbojarrada. El meu relat du per títol; “Sant Martí de Samaniat”, i explico una estranya festa que se celebra en una masia a tocar del Tagamanent, i els resultats de la festa, a posteriori, o potser en una altra realitat… bé, ja el llegireu, oi?

I de moment res més. Sols que si us abelleix, participeu en el #febrerrelata, us ho passareu molt bé, llegint totes les piulades que s’aniran escrivint.

Imatge
Proves de la portada… s’apropa el moment...

Fins aviat!

Lluny del paradís

X Recull de Microrelats i XI Concurs ARC de microrelats, tot un èxit!

Fa onze anys que l’escriptora Sílvia Romero va tenir la genial idea de proposar un concurs de microrelats a la Junta de l’Associació de Relataires, que ella presidia aleshores.

Cada any la gent de l’Associació publiquen el recull dels contes finalistes, i els tres o quatre guanyadors, a criteri d’un jurat independent. He tingut la sort de veure que m’han publicat un conte o dos cada any, per haver passat el tall. No he guanyat mai, però he estat tercer un cop. També un any no vaig tenir cap relat, però em varen deixar el pròleg. També es pot considerar un microrelat aquell pròleg.

L’any passat vaig començar a fer-me’n càrrec, del concurs, i aquest any repetiré l’experiència. De l’any passat també tinc un relat publicat, el del títol del post; Lluny del paradís, i que tot seguit podreu llegir.

Aquest any serà l’onzè concurs consecutiu. Us convido a participar-hi! Comença aquest primer de novembre.

Si voleu adquirir el recull del desè concurs, poseu-vos en contacte amb l’Associació de Relataires per correu electrònic a:

associacio.relataires@gmail.com

Jo us el recomano. Es podria dir que és una mostra del microrelat en català d’un nivell força bo. No tots els participants són de la pàgina de Relats en Català, el concurs està obert a tothom, en el seu bloc podreu llegir les bases, no us ho penseu més:

http://associaciorelataires.blogspot.com/2020/10/xi-concurs-arc-de-microrelats-generes.html

Lluny del paradís

Acluco els ulls i volo dins del ritme cadenciós d’una cançó que em fa estremir. Remembrances de certes músiques que em retornen racons oblidats; són relíquies del passat.
De jove vaig ser una promesa, un futur virtuós del violí, un lluminós sol ixent a l’horitzó. Recordo els afalacs, encara odio que tot fora tan prematur. Si avui fos capaç de parlar amb aquell jove, no sé si m’escoltaria, certament. Les banalitats de la vida no em dugueren per la drecera correcta i, per dissort, aquell no va ser el meu instrument predilecte. Remot el ressò dels vells acords, vaig oblidar l’harmonia vital de les cordes amanyagades per l’arc. Sé que la música m’omple prou per dur-me més enllà de la fosca realitat on visc. És per això que assumeixo la utilitat de posar en pràctica la paciència, i de moment he aconseguit un violí, un primer pas per recomençar. Demà podré emprendre l’estudi i tard o d’hora recuperaré aquella sensibilitat que encara rau dins meu.
Sóc conscient que, molt sovint, el desig que m’apressava em dominava la raó, però vull retrobar instants de caliu i oblidar aquells moments de fredor que potser no succeïren tal com els recordo. Tot per donar significació escàpola a la rutina que em té amortallat. Fugir-ne és una necessitat.
La màgia d’una tonada familiar pot assolir transportar-nos lluny d’on som, de fer-nos volar a vells moments viscuts, fins a un món que ja no existeix. En el trànsit, jo potser hauré acceptat viure la realitat que em rodeja.
El meu tarannà no l’ha de marcar l’ànim impacient. Lluny de cap paradís somiat, l’estudi i la pràctica seran recursos que m’ajudaran a portar amb dignitat, els vint anys de presó que encara em queden.

Ferran d’Armengol, Terrassa 2020

Micros d’actor

Algunes vegades faig microrelats que deso en un calaix, i a vegades miro de compartir-los a la xarxa. Aquests els vaig escriure per un repte i ara els he retocat una mica. En el fons, tot és part de fer teatre, de viure altres vides, com els protagonistes d’aquests micros.

Menys de trenta paraules, títol inclòs.

Xavier, Anna i Ferran en una escena de “Cegada d’Amor” de la Cubana 1995

Volia dir-vos que la imatge no té res a veure amb els micros, és sols per posar-nos a lloc, una escena, una obra de teatre, uns actors. Res a veure.

La feblesa d’un actor

Excel·lia a disfressar els seus dubtes en plantar cara a la vida. Era quan pujava a l’escenari que es despullava de totes les seves mancances.

De l’actor i les ombres

Dominava l’escena com un perfecte camaleó. Fora del guió es considerava histriònic i iconoclasta. Fora del paper no era capaç de ser ell mateix.

Ferran d’Armengol i Galzeran – Terrassa 2019

#FebrerRelataGoblin, un repte de microrelats fantàstics a la xarxa.

Va ser l’any passat, quan es va iniciar un repte diari a la xarxa del Twitter, proposat per Edicions SECC, amb temàtica fantàstica o de ciència-ficció. Aquest any han demanat explorar un planeta desconegut, en els confins del nostre sistema solar: Goblin. Cal utilitzar l’etiqueta del títol #febrerrelatagoblin. I amb la llegenda posterior; “Cartografiar planetes desconeguts”.

Un cop més, l’homefosc si ha vist interpel·lat i participa, de moment aquesta primera setmana de febrer, en el repte, que sembla està tenint molta acceptació entre els piuladors de la xarxa.

Tot seguit us deixo els primers dies que jo he participat. Volia penjar-ho en el bloc per setmanes, però no crec que sigui fidel en això i he pensat que de moment aquest serà el primer lot de micros, que segueixen una certa història, i que potser aquí s’acaba tot. O potser no.

La setmana vinent ho sabrem.

#febrerrelatagoblin La nau havia deixat la llançadora científica sobre l’escorça gelada de Goblin. Els primers investigadors baixaren amb els seus vestits pressuritzats i les eines per recollir mostres. Tot era nou, tot era emocionant, se sentien com la canalla, emocionats.

#febrerrelatagoblin —Està ple de vida!  —s’exclamà la investigadora. Respirava excitada recollint mostres de permagel.

Però la vida descoberta no sabia res de vestits estancs, i ja s’obrien vies invisibles cercant el caliu d’aquell cos nou.

#febrerrelatagoblin Veu en els reflexos de l’aigua ombres que no reconeix. Amb els remolins brillen d’una forma estranya, la fan pensar en ànimes de llum, fosques i brillants, però ànimes. Oblida el fet i segueix la cançó, les ànimes del gorg fosc esperen el seu cant.

#febrerrelatagoblin  Si estudiar Goblin ja era un repte, a l’arqueòloga la va sobtar veure llum al fons de la cova. En un balcó a l’inici d’unes escales que baixaven fins a un mar interior tropical, va llegir; ubi habitat phantasia cura te ipsum. I ella no duia banyador!

#FebrerRelataGoblin La #gatilloba fugitiva no va dubtar en veure l’aloja obrir un portal de llum de destí incert. Calia migrar a noves terres. Demanaria asil confiada en la bonior de la mare aloja d’allí on fos. Va saltar i darrere va cloure’s el portal. Morir és no arriscar-se.

#FebrerRelataGoblin L’arqueòloga va observar el sostre de la cova. Milions de punts #bioluminescents il·luminaven tot l’espai interior. De sobte, d’un flaix de llum va aparèixer un ésser femení amfibi, seguida d’un gat amb cos de llop. Goblin no sols tenia vida, amagava secrets.

#FebrerRelataGoblin L’immens espai interior on menava la cova era un oceà sense fi, picat d’illes que semblaven #piràmides flotants, algunes prou estilitzades, arribaven fins al sostre il·luminat. La gatilloba i l’aloja baixaren fins a una gran planura, on la vegetació les amagà.

#FebrerRelataGoblin Veient com s’amagaven aquells éssers a la selva d’una planura propera, la xenobiòloga del grup va saltar avall, i convidà la resta de l’equip a seguir-la.

-Anem!- va dir-. Si encalcem l’aloja, ens durà fins al gorg on viu l’aloja mística!

L’ignot els temptà.

Aquesta és una imatge idealitzada del planeta en qüestió, extreta d’un article que parlava del descobriment d’un planeta descobert en els límits del sistema solar. Tot seguit us enllaço a la piulada inicial de l’editorial SECC.

L’article el podreu trobar en la primera piulada de Secc que tot seguit també us enllaço.

Ferran d’Armengol (homefosc) Febrer 2020

CATCON 2019 A VILANOVA I LA GELTRÚ

Aquest cap de setmana vinent, els 23 i 24 de novembre, tenim la III Convenció catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, la #Catcon2019 a Vilanova i la Geltrú, on tots aquells aficionats al gènere fantàstic anem tenint el costum de trobar-nos, un cop l’any com si fos el nostre dia internacional.

Aquells cent primers que s’han inscrit rebran, a l’arribada a l’auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, el llibre editat especialment per a aquesta Convenció, “Les caigudes i altres relats” de l’Ian McDonald, la primera vegada que es publica en català a aquest autor, que és un dels autors convidats d’honor, juntament amb Montserrat Galícia i Cesar Mallorquí.

Si encara no esteu al corrent d’aquesta festa literària del cap de setmana i voleu més informació, us heu de dirigir a la web de la CatCon en aquest enllaç http://www.catcon.cat/ on podreu trobar tota la programació i l’enllaç per inscriure’s a la convenció, i al sopar de gala on es lliuraran els XI Premis Ictineu, a obra publicada l’any anterior.

Si us agrada el fantàstic, us convido a saludar-nos a l’auditori el dissabte vinent o diumenge, on jo estaré per allí, corrents pels corredors i pel hall on les llibreries i editorials tindran les seves paradetes.

Ho tenim tot a punt per fer-vos passar un cap de setmana genial, escoltant les diverses xerrades, taules rodones i entrevistes, o també les presentacions de llibres que es faran en el hall mateix.

El programa el podeu trobar en aquest enllaç; http://www.catcon.cat/programa/ Si encara ho dubteu, també cal remarcar que tenim un conveni amb l’hotel Atenea Park, també trobareu més detalls en el web de la CatCon, on podreu dormir la nit de dissabte a un preu prou raonable, i així gaudir del sopar de gala que es farà en el Foment Vilanoví, i on es lliuraran els premis Ictineu.

Tot o trobareu a la web, aneu-hi. Veniu i gaudim d’una festa de gènere en català com ens mereixem tots els aficionats.

La cacera del tamarro

Estem a la tardor, i aquest relat s’escau de meravella el fet de llegir-lo ara. Passat l’estiu és on aquests fets poden succeir, segons es pot anar llegint. Però allò que volia dir-vos és que aquest relat, publicat en el recull “Monstruari” ha estat triat finalista dels Premis Ictineu 2019, i que just ara estem en la votació popular, on tots aquells que el trobin adequat, el podem votar. En aquesta ronda dels premis la votació popular és un 50% de les votacions, hi ha un jurat triat per la SCCFF que donarà l’altre 50%. Si seguiu les xarxes, en podreu saber més, en el Facebook de la Societat trobareu sempre informació

Jo us deixo l’inici del relat, per si us vénen ganes de llegir més, però en aquest cas, al final us explico què cal fer. Ara com ara llegiu aquest tros!

La cacera del tamarro

Ferran d’Armengol

És en la quietud neguitosa del bosc espès, on un batec essencial roman tenebrós, malgrat que enllà de les capçades domini la diàfana lluna plena. Avançada la nit, en una balma arrecerada hi brolla un flaix de llum estable i bigarrada. Si algú de pas ho observés, veuria badar-se un portal a un espai diferent, l’accés a una altra realitat, d’on hi veuria emergir una figura alta i robusta, monstruosa potser. Un ésser que es confon amb els colors de la terra i l’arbreda, i que en la foscúria es farà invisible. Mira al seu voltant i salta fora d’aquell portal. Es gira i fa un senyal; l’accés es fa fonedís, i als tombants hi retorna la foscor. Ensuma l’aire omplint la potent còrpora, i es posa a caminar, decidit i ferm, fent trontollar el camí. Arriba amb temps a la festa dels gorgs que, com tots els anys, s’escau pels volts d’allò que els altres anomenen Sant Joan. Els altres són aquelles criatures pàl·lides que ara transiten per les seves antigues arboredes. Ràpid i àgil s’apropa a tocar del rierol, on fa callar els sons de les bèsties boscanes. La seva presència les emmudeix, saben que el caçador espera a la víctima. I ell confia en el seu proveïdor.

«—Us espero.»

A tocar de Terradets, assegut a l’eixida d’un mas de lloguer, el Felip fulleja una revista local. Fa temps, esperant la seva xicota, la Marta i una amiga, la Raquel que, alliberant confidències enriolades, xerren i critiquen el noi mentre s’empolainen per anar d’excursió. Elles volien anar a sopar i després de festa a l’envelat, i es queixen que ell s’hagi deixat enredar per un conegut del poble, el Tomeu, per anar a caçar una bèstia boscana; el tamarro. «La lluna plena ens ajudarà a guiar-nos pel bosc», els ha dit el Tomeu. I just, a la revista en parla del tamarro, i el Felip llegeix en veu alta per a les noies: «Ningú recorda quin va ser el primer dels pobles o veïnatges de la Serra del Montsec que celebren, durant les festes del solstici d’estiu, un dels actes principals que no sol sortir als programes, la cacera del tamarro.» Les noies el senten i surten, radiants i llestes per caminar. El sol s’ha amagat just fa una estona i ell s’esgarrifa amb un elèctric calfred, quan el llum de l’eixida fa pampallugues. Amaga el neguit en veure-les, esborrant aquella sensació estranya que l’ha colpit, i s’aixeca delineant un somriure consagrat a les noies. —Ens esperen, senyoretes!

…I fins aquí podem llegir.

Si en voleu saber més, us caldrà comprar aquest llibre, el podeu demanar a la vostra llibreria. Si viviu a Barcelona, o rodalies, el tenen a la Gigamesh. Però també el podeu demanar a la mateixa editora de SECC.

Us recordo, també, que fins a l’1 de novembre estan obertes les votacions dels finalistes als Premis Ictineu 2019 a obra publicada durant l’any anterior, i que aquest relat, com ja us he comentat abans, és un dels finalistes en l’apartat de relat original en català. Les votacions d’aquesta segona fase de finalistes està oberta a tothom, sí, tu també el pots votar i pots votar en totes les modalitats, visita l’enllaç i decideix. A sota us enllaço el full de votacions que haureu d’enviar a la SCCFF abans de la data que us he comentat al principi. També el trobareu a la web de la Societat.

El full de votació d’aquesta segona fase us el podeu descarregar en aquest enllaç

Els Àngels que miren

👱 Aquest abril m’ha tocat un altre regalet, 🙀 aquest cop amb un micro relat a Twitter amb disparador on calia utilitzar la paraula “Àngel”

I vaig escriure aquest micro…
Mai m’han agradat els finals dolços a cap història. I avui, en aclucar els ulls plens de dolor, t’he descobert com la diablessa fosca que m’ha fet veure els àngels de la llum clara. T’esperaré dins el somni etern i en el record del dolor t’inspiraré.

I el premi aquesta portada us diu quin era

Els àngels em miren

I bé, frisant què arribi aviat a casa! 🙂

Ferran d’Armengol

Abril 2019 – Terrassa