Tornem un any més amb Sant Jordi i les signatures de llibres.
Tots els autors mediàtics tenen ben enllustrada la ploma, i els no mediàtics anirem ben calçats d’una punta a l’altra fent el camí iniciàtic del signador de treballs en solitari o de reculls conjunts amb altres autores.
Jo no seré menys, un cop més, iniciant el dia a la plaça Reial de Barcelona amb la gent de l’Associació de relataires en Català, on m’estaré fins a les onze, per després pujar fins a la Font de Mimir (carrer de Costa i Cuixart, núm. 5) al barri de Vilapicina. Després del migdia farem el nostre passeig per paradetes alienes i saludar amics i coneguts arreu de Barcelona, i potser podrem dinar en algun lloc on ens coneguin. Més tard aniré fins a la parada de l’Associació Barrio, on la gent de SECC tenen la parada, al passeig de Sant Joan, serà cap a dos quarts de sis, i en acabat, tornaré fins a la plaça Reial per tancar la diada.
Tot això també ho podeu veure amb els horaris inclosos, en la primera imatge de l’entrada.
I aquestes són les tres publicacions que signaré aquest Sant Jordi:
El Cercle Fetiller: Recull de relats de terror còsmic
El nom de l’univers és Fetiller: Recull de relats amb un toc d’humor i ironia, i una certa foscor còsmica.
La colla: Recull de relats finalistes del XII Concurs ARC de microrelats
Bon sant Jordi a tothom, i a totdon!!
I si algú vol aconseguir el recull digital dels meus relats finalistes dels onze primers concursos de l’ARC, aneu a aquest enllaç:
El juny de l’any passat vaig assistir a un espectacle de dansa i poesia a Collserola, en el patí de la casa on va passar un temps mossèn Cinto Verdaguer. Era un espectacle creat per la poeta Marta Pérez Sierra sobre poemes de Felícia Fuster. La ballarina és l’Aida González i la imatge la vaig captar jo. I sempre que la miro em fa tot l’efecte que la dansaire vola, o vol emprendre el vol. De fet, és com un diàleg, si us fixeu bé i molt, o amplieu la foto, veureu un ocell a l’extrem esquerre de la fotografia, al quart inferior, un puntet minúscul. Costa, però les coses que val la pena veure a voltes són difícils de copsar. Així és com jo ho entenc, un diàleg en la distància entre la dansa i el vol. Què hi veieu vosaltres?
Com ja va fent els últims anys, edicions SECC ens proposa un febrer de repte, amb la sana intenció de penjar cada dia una paraula que has d’encabir en la piulada de #terrorcósmic que vulguis. Aquest any hi torno, i ho faig de setmana en setmana, no m’he vist en cor de mantenir un relat de vint-i-vuit dies amb una sola història, ni d’escriure 28 piulades diverses sobre terror còsmic. De fet, potser he fet això últim. Ho anirem veient.
PRIMERA PROPOSTA, PRIMER FIL DE MICRORELATS AL TWITTER
#FebrerRelata. El diari de cites estava mal traduït, ho vaig entendre en aquell penya-segat a mitjanit. Allò que fos aquell ésser de tentacles llefiscosos no convidava a cap amor artesanal. En mig la tempesta de llamps vaig comprendre que a l’original #Lovecraft anava junt. #1FEB
#FebrerRelata Aguaitant dins la foscor ignota, un espectre inhumà execrable i pudent alçà un #artefacte prodigiós de llum i colors. Res em feia preveure que allò tan sols era un parany per atrapar el meu interès i distreure’m del ver perill. Ignorava la mort rondant-me #2FEB
#FebrerRelata A tocar del penya-segat intuïa, sense veure’l, la magnitud d’un ésser #maligne fill directe dels horrors no imaginats, inexplicables. Cridaven veus d’ultratomba el meu nom d’una manera folla i alhora atraient. Resistir-se era inútil, i vaig fer el pas endavant #3FEB
#FebrerRelata A les oïdes m’arriben insistents els ignots càntics de #Cthulhu. La tempesta enfollida xopa el meu cos, quan sento la crida dins un brogit d’ones que intenten inundar la carena de l’espadat on soc. Fins al més íntim de mi està calat. Foll, el deliri m’atrau! #4FEB
#FebrerRelata Seduït pel cant atàvic que m’aclama enllà les fondàries del mar abraonat, em llenço obrint els braços i sense contemplacions, a la recerca d’un faust destí. Res pertorba la meva convicció, malgrat tot el cos tremola a mesura que s’acosta a l’#ignot destí. #5FEB
#FebrerRelata Envoltat a l’aire per aigua, mai no arribo al meu destí marí. M’arrossega fins a un portal fosc un #tentacle agafant-me per tot el cos en una abraçada maligne per transportar-me enllà del caos, a l’ignot indret on rau el seu cau. Tota raó es fon en el no-res. #6FEB
#FebrerRelata El trànsit per l’espai caòtic indefinit que m’envolta em retreu a les arrels espirituals que ens han inculcat, fent un gir #ominós a la realitat que creiem certa. Cap veritat pot equiparar-se amb el caos que em posseeix l’enteniment. Contempleu-vos el viure! #7FEB
I aquesta és la primera setmana de piulades de #terrorcósmic amb el #febrerrelata
Aquest Cap d’Any no se m’acut cap altra manera d’oferir-vos bons auguris que amb aquesta imatge de Joan Turu. Gendre d’un bon amic fundador del grup literari Setze Petge o Els Petges, senzillament com ens fem dir ara.
I també us adreço les paraules del Joan Turu, ben encertades i plenes de seny:
Que tot l’amor que no hem sigut capaços de donar i donar-nos aquest 2021 flueixi aquest 2022
Per a matar-ho aquest any, aquest cop publico d’una tirada els segons catorze dies de febrer del repte amb paraula disparador del #FebrerRelata. Amb més o menys gràcia, he aconseguit fer una piulada cada dia. Bé, algun dia n’he fet dues, però sempre serà una “pecata minuta” que no deixarà una constància punible.
Gaudiu de les esbojarrades aventures d’una colla de bruixes i fades amb el seu entorn, amb amics i enemics, i els altres, aquells que són allò que són, segons com bufa el vent, o els que canvien de camins i ja no volen saber-ne més de tu. Aquí tots sortim retratats.
Som-hi!
Dia 15
#FebrerRelata A la festa familiar del Samaniat a l’era del mas de Sant Martí els gots per refrescar-se corrien de mà en mà. No faltava cap #beuratge tradicional; gerres plenes amb hidromels diversos, sucs de fruita afrodisíaca i que tampoc faltés la ratafia dels follets! #Dia15
Dia 16
#FebrerRelata Veniu a la festa del Samaniat! Tothom amb aires de llibertat trobarà les portes obertes. També pot venir en Banyeta, el #dimoni entremaliat que sempre acaba amb esbroncs les festes, però que en el fons es fa estimar. O era en Vegeta? Què dimonis! Veniu tots! #dia16
Dia17
#FebrerRelata Ostitú! Ens ha passat tot un dia sense haver piulat res!! Estàvem en un altre món, de ben segur, en despertar aquest matí hem trobat restes de pols de #bruixaaguda, i mira, encara l’hem llepada, que no se’n perdi gens!! #dia17
Dia18
#FebrerRelata La veritat és que no calia la pols de cap bolet al·lucinogen per experimentar la nostra #lascívia i viure a pleret els plaers de la vida carnal. Durant el nostre Samaniat a Can Martí ho practiquem, i quan no toca, també! Bruixes, bruixots, fem gresca plegats! #Dia18
Dia19
#FebrerRelata Els caps del Concili Fetiller abans de començar la festa del samaniat, demanen un minut de silenci en honor a totes les germanes que han sofert #tortura i mort a mans dels miserables inquisidors de ments estèrils, que dicten les lleis, humanes o celestials. #dia19
Dia20
#FebrerRelata Queda demostrat, al pas dels segles, que pels mortals no es coneix cap #remei que els salvi de ser carallots; seguint mentiders confessos i amb carrera de tafur, que tothora els enganya. Però quan els proposem un samaniat, surten esperitats. Qui els entengui! #Dia20
Dia21
#FebrerRelata Semblen xais que mai no han saltat una tanca. Les seves paraules semblen tretes d’un tractat de filosofia pura. Ja en saben d’ensarronar els de la maleïda #inquisició. Mal vent els porti a costes ben llunyanes de la història i no els deixi tornar, mai més. #Dia21
Dia 22
#FebrerRelata No gaire lluny de Can Martí hi ha un #gorg amagat on viuen unes fades en comunió amb aloges místiques. Ens han convidat a fer un banyet, i cap allí que ens hi som anades. Amb tanta gresca, bocarrots a Biterna i mixtures diverses, remullar-se ve de gust! #dia22
—Gran fetillera, a l’hostal del poble han arribat una colla d’inquisidors!
—No patiu, ara us ensenyo a fer una tisana de fulla de #saüc. Després la dureu a l’hostalera, que ho barregi amb la cervesa que els donarà, i demà els “merdes” ja no faran nosa. #Dia23
Dia24
#FebrerRelata Et pensaves que el teu poder era gran, però no vas caure, soc una fetillera essencial. El meu atzar és gran #íncube preciós, cada vegada que vols robar-me la força, m’omples d’allò que cerco; el teu neguit és el meu coratge. Empeny criatura, tu ets l’aliment #Dia24
-Ens hem d’esforçar més, amor meu. No pararem fins que no superis la #maledicció.
-Estimada, el bruixot va parlar d’una mala addicció. Però no pateixis, que de bruixeria tu en saps més que no pas jo. Insistirem.
-Així millor, fes-me cas i fins al fons, íncube! #dia25
Dia26
#FebrerRelata -No creus amor que amb un #encanteri dels teus faríem més via? -Ni parlar-ne, t’he dit abans que aniríem en escombra voladora, oi? M’hagueres dit que tens vertigen, carallot! I ara agafat fort, però sense ofegar-me, que encara ens estimbarem els dos. #Dia26
Dia 27
#FebrerRelata Potser hauries preferit volar als lloms d’una #Víbria per anar fins a la festa del Samaniat, però ara com ara, si els bruixots us cal volar, heu d’anar en les nostres escombres de paquet, així que para de queixar-te. Pesat! #dia27
El repte del #FebrerRelata segueix endavant. Amb més o menys encert, cada dia es van publicant un grapat de piulades de diversos autors. Les meves, sense una relació històrica concreta, les vaig encadenant, perquè visquin juntes en la línia temporal del perfil de l’homefosc.
El Concili Fetiller
Dia8
#FebrerRelata Veient que la mata-monstres no vindrà, hem decidit fer via cap a la cova de #Biterna on viu un bocarrot ben dotat i farem festes amb ell. En acabat ja veurem què fer-ne. Sol passar que els bitxos aquests es posen molt “tontos” i te’ls has de treure de sobre. #Dia8
Dia9
#FebrerRelata El bocarrot es va comportar com tot un dimoni, no li demanàvem res més, era tot allò que ens feia falta per passar una estona bruixa entre companyes i amigues fetilleres. De moment no serà #damnat i l’hem deixat tranquil en el seu refugi. Potser hi tornarem! #Dia9
Dia10
#FebrerRelata Marxava cap a casa, de matinada, tornant de la cova de Biterna. Travessat el Pont del Diable, una bola de #foc va provocar-ne la destrucció amb un esclat de llum infernal. Un drac sobrevolava el cel del bosc on em vaig amagar. -Van mal dades! -vaig pensar. #Dia10
Dia11
#FebrerRelata L’arribada d’un ésser volador de foc no podia ser una bona notícia. Vaig córrer fins al mas on vivia la Gran #Fetillera, on solem trobar-nos per celebrar el samaniat. Calia avisar-la, però estava atenent una visita important; el bocarrot, segons vaig ensumar. #Dia11
Dia12
#FebrerRelata Una acòlita de la Gran Fetillera atura la bruixeta novícia que acaba d’arribar, la veu una mica alterada, li parla d’un ocell gros que treu foc pels queixals. Li donarà una mica de l’#elixir que té reservat per aquells dies difícils, segur que allò la calma. #dia12
Dia13
#FebrerRelata Totes les bruixes i els bruixots es van reunir a la vora del foc, faltava poc perquè la #Lluna sortís per sobre dels arbres que envoltaven la clariana davant del mas. Dansaven i saltaven la foguera, mentre la novícia encara dormia; aquell elixir era bo! #dia13
Dia 14
#FebrerRelata Era una trobada molt #familiar. Les danses al voltant de la foguera seguien el ritme de simbombes, timbals i flautes de vesc que un estol de follets tocava amb frenesí. El bocarrot evocava càntics atàvics a glops de ratafia i els ocells refilaven enamorats #dia14
I fins aquí aquesta setmana, espero que us estigui agradant. Com ja us he dit, les correccions gramaticals les deixo per a una posterior visita en el calaix on van caient guardades totes aquestes piulades, que en un futur poden ser disparadors amb altres històries a fer.
Cada setmana aniré penjant en el bloc les piulades que el hashtag #FebrerRelata va proposant a les xarxes. Una mica de fantasia fetillera no va malament. Un divertiment amb el disparador diari d’una paraula fetillera. Començo!
#FebrerRelata Estic cagat! Aquella bruixeta m’ha engrescat d’anar a una festa a l’era de can #samaniat, crec, però que no patís, que em duia ella. Ha dit que li calia recollir el vehicle i que tornava d’una volada. I aquí em teniu, arrapat al seu cos per no caure de l’escombra!
Dia 2
-Germanes! Ja tenim l’#escombra que rutlla amb energies renovables! -digué la novícia en arribar al Samaniat.
-I que la fa funcionar, si no és bruixeria?
-Primer cal entabanar un fatxenda sobrat de fums per endollar-lo al mànec. La resta ho fa la natura.
#FebrerRelata La millor barreja que s’ha fet mai!, i aquests estaquirots diuen que té gust de #metzina rància. Ves a saber quines herbes hi han posat dins per fer-la tan al·lucinant. Avui volarem fins al samaniat sense escombra! #dia3#combosamaniatescombra
Dia 4
#FebrerRelata#dia4 Filla meva! Però què has fet amb aquest #conjur primari? Ara sí que l’hem besada amb la teva nova colònia! Ja pots anar cridant a la Rhedynn Cordegel, sense ella no hi haurà qui ens espanti a tots els monstres que ja deuen venir!
-Senyora, diu la Rhedynn que si no fem una #ofrena com cal, que ens anem oblidant de la seva assistència i que ens busquem la vida.
-Doncs haurem de fer un nou samaniat en honor seu, i que no falti aquella metzina tan dolça, diuen que li agrada el mam!
Dia6
#FebrerRelata Hem deixat el camí ben marcat amb aquell herbei de raïms blaus, ningú es podrà perdre, com no hi hagi algun babau que es pensi que el raïm de la #calabruixa es pot menjar. #dia6
Dia7
#FebrerRelata Posa un xic de pols de #zitzània al beuratge de la mercenària, però nous passeu!!, la festa ens ha de dur a les esferes més elevades del coneixement interior. Si volem que la mata-monstres aquella sigui la nostra salvació, d’alguna manera l’hem de fer nostra. #dia7
Aquest mes de febrer edicions SECC proposa a les xarxes la participació dels tuitaires en el repte del #febrerrelata, i aquest és el tercer any consecutiu.
Si cerqueu el hashtag #febrerrelata, trobareu cada dia la paraula que s’utilitza de disparador per crear el vostre microrelat de temàtica fantàstica, o potser no tan fantàstica.
Jo miraré de participar-hi cada dia. El repte va començar ahir, però res està escrit sobre començar un o dos dies més tard. La participació és voluntària, i és una manera creativa de passar el temps i l’estona.
Amb aquesta paraula ha començat el repte diari del #febrerrelata
També volia presentar la portada del nou recull de relats on he participat, amb el grup del @concilifetiller, i que ja seria la tercera participació amb aquesta gent tan estranya i esbojarrada. El meu relat du per títol; “Sant Martí de Samaniat”, i explico una estranya festa que se celebra en una masia a tocar del Tagamanent, i els resultats de la festa, a posteriori, o potser en una altra realitat… bé, ja el llegireu, oi?
I de moment res més. Sols que si us abelleix, participeu en el #febrerrelata, us ho passareu molt bé, llegint totes les piulades que s’aniran escrivint.
X Recull de Microrelats i XI Concurs ARC de microrelats, tot un èxit!
Fa onze anys que l’escriptora Sílvia Romero va tenir la genial idea de proposar un concurs de microrelats a la Junta de l’Associació de Relataires, que ella presidia aleshores.
Cada any la gent de l’Associació publiquen el recull dels contes finalistes, i els tres o quatre guanyadors, a criteri d’un jurat independent. He tingut la sort de veure que m’han publicat un conte o dos cada any, per haver passat el tall. No he guanyat mai, però he estat tercer un cop. També un any no vaig tenir cap relat, però em varen deixar el pròleg. També es pot considerar un microrelat aquell pròleg.
L’any passat vaig començar a fer-me’n càrrec, del concurs, i aquest any repetiré l’experiència. De l’any passat també tinc un relat publicat, el del títol del post; Lluny del paradís, i que tot seguit podreu llegir.
Aquest any serà l’onzè concurs consecutiu. Us convido a participar-hi! Comença aquest primer de novembre.
Si voleu adquirir el recull del desè concurs, poseu-vos en contacte amb l’Associació de Relataires per correu electrònic a:
associacio.relataires@gmail.com
Jo us el recomano. Es podria dir que és una mostra del microrelat en català d’un nivell força bo. No tots els participants són de la pàgina de Relats en Català, el concurs està obert a tothom, en el seu bloc podreu llegir les bases, no us ho penseu més:
Acluco els ulls i volo dins del ritme cadenciós d’una cançó que em fa estremir. Remembrances de certes músiques que em retornen racons oblidats; són relíquies del passat. De jove vaig ser una promesa, un futur virtuós del violí, un lluminós sol ixent a l’horitzó. Recordo els afalacs, encara odio que tot fora tan prematur. Si avui fos capaç de parlar amb aquell jove, no sé si m’escoltaria, certament. Les banalitats de la vida no em dugueren per la drecera correcta i, per dissort, aquell no va ser el meu instrument predilecte. Remot el ressò dels vells acords, vaig oblidar l’harmonia vital de les cordes amanyagades per l’arc. Sé que la música m’omple prou per dur-me més enllà de la fosca realitat on visc. És per això que assumeixo la utilitat de posar en pràctica la paciència, i de moment he aconseguit un violí, un primer pas per recomençar. Demà podré emprendre l’estudi i tard o d’hora recuperaré aquella sensibilitat que encara rau dins meu. Sóc conscient que, molt sovint, el desig que m’apressava em dominava la raó, però vull retrobar instants de caliu i oblidar aquells moments de fredor que potser no succeïren tal com els recordo. Tot per donar significació escàpola a la rutina que em té amortallat. Fugir-ne és una necessitat. La màgia d’una tonada familiar pot assolir transportar-nos lluny d’on som, de fer-nos volar a vells moments viscuts, fins a un món que ja no existeix. En el trànsit, jo potser hauré acceptat viure la realitat que em rodeja. El meu tarannà no l’ha de marcar l’ànim impacient. Lluny de cap paradís somiat, l’estudi i la pràctica seran recursos que m’ajudaran a portar amb dignitat, els vint anys de presó que encara em queden.
La lleixa de l'home fosc 