Aquest Cap d’Any no se m’acut cap altra manera d’oferir-vos bons auguris que amb aquesta imatge de Joan Turu. Gendre d’un bon amic fundador del grup literari Setze Petge o Els Petges, senzillament com ens fem dir ara.
I també us adreço les paraules del Joan Turu, ben encertades i plenes de seny:
Que tot l’amor que no hem sigut capaços de donar i donar-nos aquest 2021 flueixi aquest 2022
La calma tardorenca
que omple el ressò de les ones.
La llum d’un sol radiant
que no fereix.
L’arena encara càlida
que bressola les passes.
No hi ha xiscles
de gavines,
sols les ones.
I la calma tardorenca.
Ferran d’Armengol – novembre 2021
Arribats a l’estiu, ja fa dies, tot s’ha de dir, tinc publicats dos relats i abans d’acabar, l’estiu, sortirà el tercer relat confirmat.
Aquestes són les portades:
En el primer llibre, «Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen» hi ha el meu relat; «Lluna nova a Can Martí», està editat per edicions SECC, i és una fantasia on s’entrecreuen mons paral·lels, realitats o fantasies, vida o mort. On la bruixeria juga una carta cabdal.
El segon relat està publicat a la Revista Narranación – «Capítol VI – primavera – estiu 2021» i m’han publicat el relat; «l’Enviat», on jugo amb el posthumanisme i el reencontre dels humans amb unes intel·ligències artificials amb qui fa molt de temps van perdre el contacte i que ara volen recuperar. I el relat ve acompanyat d’una magnífica il·lustració del Genial Antoni Garcés. Tot un plaer i un goig compatir espai amb ell.
El tercer títol és una autopublicació en format electrònic que he intitulat «La lleixa del concurs – recull de microrelats 2010/2021», i us el podeu descarregar gratuïtament aquí. En una entrada anterior ja us en vaig parlar, és una recopilació dels microrelats finalistes presentats al concurs de l’ARC durant aquests onze anys anteriors.
I la quarta publicació és un relat finalista del Premi de Fantasia Eròtica, proposat per la Revista Catarsi, i du per títol; «Em diuen Vadó, però no és essencial», on també jugo amb el posthumanisme i la voluntat de ser més humà, però potser no tant, d’una Intel·ligència Artificial, programada, en principi, pel plaer sexual. Aquest encara haureu d’esperar al setembre per poder llegir-lo.
I ja ho sabeu! Gaudiu d’un bon #estiucificat!!
Juliol 2021
La lleixa de l'home fosc 