El juny de l’any passat vaig assistir a un espectacle de dansa i poesia a Collserola, en el patí de la casa on va passar un temps mossèn Cinto Verdaguer. Era un espectacle creat per la poeta Marta Pérez Sierra sobre poemes de Felícia Fuster. La ballarina és l’Aida González i la imatge la vaig captar jo. I sempre que la miro em fa tot l’efecte que la dansaire vola, o vol emprendre el vol. De fet, és com un diàleg, si us fixeu bé i molt, o amplieu la foto, veureu un ocell a l’extrem esquerre de la fotografia, al quart inferior, un puntet minúscul. Costa, però les coses que val la pena veure a voltes són difícils de copsar. Així és com jo ho entenc, un diàleg en la distància entre la dansa i el vol. Què hi veieu vosaltres?
Com ja va fent els últims anys, edicions SECC ens proposa un febrer de repte, amb la sana intenció de penjar cada dia una paraula que has d’encabir en la piulada de #terrorcósmic que vulguis. Aquest any hi torno, i ho faig de setmana en setmana, no m’he vist en cor de mantenir un relat de vint-i-vuit dies amb una sola història, ni d’escriure 28 piulades diverses sobre terror còsmic. De fet, potser he fet això últim. Ho anirem veient.
PRIMERA PROPOSTA, PRIMER FIL DE MICRORELATS AL TWITTER
#FebrerRelata. El diari de cites estava mal traduït, ho vaig entendre en aquell penya-segat a mitjanit. Allò que fos aquell ésser de tentacles llefiscosos no convidava a cap amor artesanal. En mig la tempesta de llamps vaig comprendre que a l’original #Lovecraft anava junt. #1FEB
#FebrerRelata Aguaitant dins la foscor ignota, un espectre inhumà execrable i pudent alçà un #artefacte prodigiós de llum i colors. Res em feia preveure que allò tan sols era un parany per atrapar el meu interès i distreure’m del ver perill. Ignorava la mort rondant-me #2FEB
#FebrerRelata A tocar del penya-segat intuïa, sense veure’l, la magnitud d’un ésser #maligne fill directe dels horrors no imaginats, inexplicables. Cridaven veus d’ultratomba el meu nom d’una manera folla i alhora atraient. Resistir-se era inútil, i vaig fer el pas endavant #3FEB
#FebrerRelata A les oïdes m’arriben insistents els ignots càntics de #Cthulhu. La tempesta enfollida xopa el meu cos, quan sento la crida dins un brogit d’ones que intenten inundar la carena de l’espadat on soc. Fins al més íntim de mi està calat. Foll, el deliri m’atrau! #4FEB
#FebrerRelata Seduït pel cant atàvic que m’aclama enllà les fondàries del mar abraonat, em llenço obrint els braços i sense contemplacions, a la recerca d’un faust destí. Res pertorba la meva convicció, malgrat tot el cos tremola a mesura que s’acosta a l’#ignot destí. #5FEB
#FebrerRelata Envoltat a l’aire per aigua, mai no arribo al meu destí marí. M’arrossega fins a un portal fosc un #tentacle agafant-me per tot el cos en una abraçada maligne per transportar-me enllà del caos, a l’ignot indret on rau el seu cau. Tota raó es fon en el no-res. #6FEB
#FebrerRelata El trànsit per l’espai caòtic indefinit que m’envolta em retreu a les arrels espirituals que ens han inculcat, fent un gir #ominós a la realitat que creiem certa. Cap veritat pot equiparar-se amb el caos que em posseeix l’enteniment. Contempleu-vos el viure! #7FEB
I aquesta és la primera setmana de piulades de #terrorcósmic amb el #febrerrelata
Aquest Cap d’Any no se m’acut cap altra manera d’oferir-vos bons auguris que amb aquesta imatge de Joan Turu. Gendre d’un bon amic fundador del grup literari Setze Petge o Els Petges, senzillament com ens fem dir ara.
I també us adreço les paraules del Joan Turu, ben encertades i plenes de seny:
Que tot l’amor que no hem sigut capaços de donar i donar-nos aquest 2021 flueixi aquest 2022
Arribats a l’estiu, ja fa dies, tot s’ha de dir, tinc publicats dos relats i abans d’acabar, l’estiu, sortirà el tercer relat confirmat.
Aquestes són les portades:
SAMANIAT AMB EDICIONS SECC
REVISTA NARRANACIÓN CAPÍTOL VI
LA LLEIXA DEL CONCURS – LLIBRE ELECTRÒNIC
REVISTA CATARSI – PREMI FANTASIA ERÒTICA
En el primer llibre, «Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen» hi ha el meu relat; «Lluna nova a Can Martí», està editat per edicions SECC, i és una fantasia on s’entrecreuen mons paral·lels, realitats o fantasies, vida o mort. On la bruixeria juga una carta cabdal.
El segon relat està publicat a la Revista Narranación – «Capítol VI – primavera – estiu 2021» i m’han publicat el relat; «l’Enviat», on jugo amb el posthumanisme i el reencontre dels humans amb unes intel·ligències artificials amb qui fa molt de temps van perdre el contacte i que ara volen recuperar. I el relat ve acompanyat d’una magnífica il·lustració del Genial Antoni Garcés. Tot un plaer i un goig compatir espai amb ell.
El tercer títol és una autopublicació en format electrònic que he intitulat «La lleixa del concurs – recull de microrelats 2010/2021», i us el podeu descarregar gratuïtament aquí. En una entrada anterior ja us en vaig parlar, és una recopilació dels microrelats finalistes presentats al concurs de l’ARC durant aquests onze anys anteriors.
I la quarta publicació és un relat finalista del Premi de Fantasia Eròtica, proposat per la Revista Catarsi, i du per títol; «Em diuen Vadó, però no és essencial», on també jugo amb el posthumanisme i la voluntat de ser més humà, però potser no tant, d’una Intel·ligència Artificial, programada, en principi, pel plaer sexual. Aquest encara haureu d’esperar al setembre per poder llegir-lo.