Arribats a l’estiu, ja fa dies, tot s’ha de dir, tinc publicats dos relats i abans d’acabar, l’estiu, sortirà el tercer relat confirmat.
Aquestes són les portades:
SAMANIAT AMB EDICIONS SECC
REVISTA NARRANACIÓN CAPÍTOL VI
LA LLEIXA DEL CONCURS – LLIBRE ELECTRÒNIC
REVISTA CATARSI – PREMI FANTASIA ERÒTICA
En el primer llibre, «Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen» hi ha el meu relat; «Lluna nova a Can Martí», està editat per edicions SECC, i és una fantasia on s’entrecreuen mons paral·lels, realitats o fantasies, vida o mort. On la bruixeria juga una carta cabdal.
El segon relat està publicat a la Revista Narranación – «Capítol VI – primavera – estiu 2021» i m’han publicat el relat; «l’Enviat», on jugo amb el posthumanisme i el reencontre dels humans amb unes intel·ligències artificials amb qui fa molt de temps van perdre el contacte i que ara volen recuperar. I el relat ve acompanyat d’una magnífica il·lustració del Genial Antoni Garcés. Tot un plaer i un goig compatir espai amb ell.
El tercer títol és una autopublicació en format electrònic que he intitulat «La lleixa del concurs – recull de microrelats 2010/2021», i us el podeu descarregar gratuïtament aquí. En una entrada anterior ja us en vaig parlar, és una recopilació dels microrelats finalistes presentats al concurs de l’ARC durant aquests onze anys anteriors.
I la quarta publicació és un relat finalista del Premi de Fantasia Eròtica, proposat per la Revista Catarsi, i du per títol; «Em diuen Vadó, però no és essencial», on també jugo amb el posthumanisme i la voluntat de ser més humà, però potser no tant, d’una Intel·ligència Artificial, programada, en principi, pel plaer sexual. Aquest encara haureu d’esperar al setembre per poder llegir-lo.
Què pretén el Concili Fetiller amb el món de l’espasa i el dels
fetillers
La gent del Concili vol reviure els nostres mites i anar més enllà dels
clàssics que s’estan traduint d’altres llengües. I mirem de desmuntar els
nostres referents mitològics per actualitzar-los en una visió més diversa,
sense centrar-nos en una realitat concreta, fent-la viatjar a diversos mons que
també habiten dins de cada ésser que comparteix la nostra realitat.
Fer jugar als aficionats del gènere i per això la nostra narrativa
comença en un llançament de daus. Arcana va néixer amb un llançament de daus
col·lectiu per dur-nos a conèixer el “camí” que ens calia triar a cada autor.
Deixo els daus de moment i parlo dels camins, i el de l’heroi anomenat
monomite per Joseph Campbell, que potser l’acabem desterrant si seguim
l’exemple de Sanderson. Parlo d’ells dos perquè no fa gaire vaig llegir un
article del Sanderson que vaig trobar força interessant on ell comenta que per
crear fantasia fantàstica no cal fer tant de cas del mite heroic que va
estudiar i definir a la perfecció Campbell, demana crear noves formes de
descriure el seu viatge, o de descriure’n una visió diferent i fins a trobar
una nova manera de veure l’heroi. Però fins i tot en aquest punt, els del
concili tenim discrepàncies, totes ben acompanyades d’unes birres.
De fet, Sanderson demana que no siguem canònics amb l’heroi i que creem
noves formes de creixement que s’escapin dels clàssics, als que no cal
menystenir, sols intentar anar més enllà dels estudis campbellians i
superar-los, que fugim dels cànons que s’apropen al fer d’una secta religiosa,
o acabarem per enterrar a l’heroi.
Campbell va ser un gran teòric, que gràcies a ell, i segons paraules de
George Lucas, tenim un Star Wars on el viatge de l’heroi està ben definit i que
sense els treballs de camp de Campbell, ell no hauria acabat el relat galàctic
com ho va fer. Però Sanderson comenta que ja fa més de quaranta anys que anem
vivint del mateix viatge, i que potser ens cal fer una evolució. Ell parla de
l’heroi estàtic, que podria ser una visió diferent del mite, i que diu ell ja
seria una evolució en si mateixa.
I tot això què té a veure amb les intencions del Concili Fetiller?
Us ho explicaré ara mateix…
QUÈ PRETÉN EL #CONCILIFETILLER?
És prou sabut que un relat no té la distància literària d’una novel·la,
és un altre món. I per seguir les pautes del viatge de l’heroi, en un relat on
es demana ser molt concret si vols crear un món formal creïble, coherent i que
determini la fantasia del lloc, cal ser molt concret per reblar un final rodó.
Tot plegat podria ser poc espai per arribar a una visió narrativa acurada, i
cal proposar un enfocament diferent.
Ens diem que cal fer-li fer un tomb al mite, per arribar a la cloenda
seguint el camí d’una manera distinta i propera al públic de casa nostra, no
utilitzant tots els estereotips clàssics establerts i portant-los a casa
nostra, on la fantasia èpica és gairebé inexistent.
Bé. Doncs no sé si ho hem assolit, però hem mirat de construir un viatge per
espais propers que ens han dut a la resposta final de cada relat, en un món
format per referents mitològics nostres propers. I alhora intentem formar part
d’una nova visió del concepte literari clàssic, fent-lo d’una manera més
feminista i inclusiva en tots els termes, gèneres socials i físics, obrint
finestres mitològiques de casa amb els seus dubtes i reptes.
Hi ha algunes novetats literàries en català que ens diuen que la gent del
concili treballem en paral·lel amb altres autors i publicacions de gènere que
van obrint un camí que encara està poc treballat en la mitologia de casa
nostra, o que s’emmascara la seva relació, i creiem que és on cal posar el
nostre delirant esforç. No he llegit Fungus, però diria que pot ser un exemple.
La nostra mitologia, i els seus referents socials, la tenim oblidada i
ens cal treure’n profit, perquè és una baula del fantàstic que tenim poc
treballada en català i encara menys valorada, i estem segurs que agrada.
Està clar que el punt de vista, la forma creativa de cada autor, dona el
toc distintiu de cada obra, segons la visió personal i no acadèmica de l’heroi.
I és la pauta que han seguit gairebé tots els autors fins avui de fa uns anys,
ara no esmento els fetillers, sols aquells que han escrit sobre fantasia èpica
abans, fa tot l’efecte que aquells autors han seguit el cànon tot plegat com si
fos un dogma.
Sanderson, en aquell article diu… “tinc amics lectors de fantàstic que
s’han fet grans llegint fantasia i que els últims anys han deixat de comprar-ne
per què els avorreix trobar-se versions iguals del mateix camí de l’heroi”. I
afegeix “però el gran perill d’ara és que aquest camí de l’heroi aporta molts
rendiments als editors (parla del món anglosaxó, imagino) i (segueix) intentar
canviar els gustos de la majoria costa, quan et jugues els diners”. I insisteix
que cal alguna cosa diferent, per mínima que sigui.
Potser un canvi de registre com el del concili seria un pas.
De tal manera que cal remarcar un altre pensament de Sanderson sobre el
camí, com a recorregut físic d’un paisatge, on diu que en contraposició hi ha
el viure un camí interior, sense sortir d’una habitació, o d’una ciutat com
Elantris, per exemple. L’heroi estàtic. Ell ho remarca com la manera evident
d’una evolució natural de la fantasia en llibres d’autors recents. En llengua
castellana, Alister Mairon, en un article a la pàgina web de la revista
Windumanoth l’acompanya amb alguns exemples, com el llibre de Ferran Varela “La
danza del Gohut”.
És difícil trobar a la xarxa articles en català que parlin del fantàstic,
fora d’alguna ressenya en blocs que tots coneixem o seguim. La pàgina
d’Imaginàrium és un punt de referència que ajuda a normalitzar aquesta
mancança.
Per trobar referents nostrats, tenim la trilogia fantàstica del Jaume Fuster, com els més anomenat. Sense oblidar-nos de les aportacions fantàstiques de la Margarida Aritzeta. I en un espai temporalment fantàstic, fa dies varen aparèixer treballs dels germans Ortuño, o del Carles Villar. També hi ha la nissaga de la Mercè Masnou i companyia. Podríem dir que hi ha força brots verds amb editorials noves i de no tan noves que amplien els seus fons bibliogràfics, algunes de més noves que de moment fan apostes amb la traducció, cosa que tot plegat ja ens va bé. Però hi ha poca èpica, o gens, amb referents d’aquí, no anglo-saxons, que estiguin a l’altura dins de la fantasia. Poques editorials aposten per valors de casa, encara i en fantasia èpica o mitològica… gairebé res.
Cas a banda és la nostra editora. Com ja he dit, ella vol que, sense
menystenir-lo, ens desmarquem dels referents de l’heroi anglosaxó, i que agafem
la mitologia propera, malgrat que les seves arrels beguin de la font del
cèltic, per tot plegat acabar desmuntant mites al nostre gust, i reviure
d’altres i fer-los més propers utilitzant els nostres éssers mitològics. La
mare literària més propera de tot plegat va ser el llibre “Catalunya Mítica”
d’OrcinyPress de l’any 2015 (amb ell va començar tot) que va obrir alguns
camins.
Fa uns dies la M. Mercè Cuartiella ha publicat en el Biblionauta un
article sobre la importància (o no) del prestigi, i enfoca a la gent del gènere
fantàstic també. L’article ha generat una mica d’enrenou a les xarxes, però
poc, ens cal més enrenou. Bé, però això ja és bo, que se’n parli i es faci
bullir l’olla ens interessa a tots i és allò que volem, d’entrada.
Bé, també comento d’aquesta setmana la ressenya d’Imaginàrium, per
dir-nos que ja fa uns dies que hem arribat la gent del Concili fetiller i els
relats diversos de fantasia èpica a la catalana, si em permeteu el malnom.
I Arcana és la resposta? Crec que tant com aquesta necessitat de fer
bullir l’olla. Arcana és l’aposta personal d’una editora valenta, que vol
defensar que es pot escriure èpica en català, per a la gent de casa nostra, i
que no descarta que, a la llarga, també ho sigui pels de fora.
(I tornant a mirar cap a casa, jo crec que calen editores com la nostra
amb un grau de bogeria excels, que tirin endavant projectes en català, com ho
fa l’Alícia. A voltes crec que ella viu el seu viatge interior heroic amb
intensitat, i que no pararà fins a trobar el seu destí victoriós. Temps al
temps. Els qui l’envoltem estem en això…)
Faig una pausa egoista.
Deixeu-me que parli de la meva aportació al llibre que, com tots els
relats a llegir, va sorgir d’un llançament de daus, cosa que ja he esmentat en
començar. El resultat em demanava parlar de l’enveja o admiració i fer que el
relat transcorri en unes ruïnes o un laberint. (Ho he agafat tot, crec.)
Encara que amb referents diversos, la història que he creat veu de les
fonts de l’heroi paladí més proper a nosaltres; l’heroi cèltic, amb qui
comparteix molts punts, com amb el llatí, i que alguns dels més nostrats autors
actuals, els de dins i els de fora de casa nostra, se’n basen molt. En el meu
cas i malgrat que no he volgut tenir cap indelicadesa a les arrels clàssiques
anglo-saxones, com demanava l’editora ho enfoco en la nostra mitologia, i en el
nostre paisatge. Qui ha llegit el llibre potser dirà que segueix l’estructura
clàssica del camí de l’heroi, però jo crec que he intentat anar una mica més
enllà, en el meu relat llegiu màgia i misteri, amor, enveja i un laberint amb
diversos referents del gènere. De fet he volgut reviure els meus records
juvenils, o no tan juvenils potser, i fer-los un homenatge personal, utilitzant
un món particular recreat en altres relats que m’han estat publicats. I he
volgut ser humanista, però aquest apunt el deixo pels comentaristes aliens.
I fins aquí el meu relat. Resumint i deixant de banda mites o proeses
mitològiques, o potser no, allò que tenim clar, i que és el desig dels autors i
autores del concilifetiller, és ben senzill, volem transcendir. Però bé sabem
que això no serà en breus.
Haureu notat que en cap moment parlant de la fantasia èpica he utilitzat
l’excusa de referir-nos a la literatura juvenil. No cal, el concili escriu per
a totes les edats i el futur ja dirà on pot anar a petar aquesta aposta, potser
fins fora de la nostra escorça vital que és la terra, qui sap on pot anar a
raure el món imaginari del concili. Jo de vosaltres no em perdria cap fil
d’aquesta broca.
Acabo. Arcana és un món particular amb diverses visions i veus pròpies i
paisatges suggeridors, on hi ha un assaig molt recomanable de llegir. Canalles
ens ha anomenat la veu de l’imaginarium.
Tot plegat, a cada relat trobareu realitats fantàstiques amb més o menys màgia, i estem convençuts que aquest llibre us farà passar una estona entretinguda. No us perdeu aquest viatge, divers i diferent que us oferim la gent del Concili Fetiller.
Aquest dissabte dia 23 de març, estaré a la Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat, fent costat a l’editorial SECC, petita editorial de quilòmetre zero. Parlaré de la meva relació amb l’editora, amb els companys escriptors, parlaré dels monstres publicats i en especial del tamarro, amb qui en parlava l’altre dia amb la Maria Barbal, que el coneix i el fa sortir en el seu darrer llibre “A l’amic escocès”. I presentaré “les vides del dia”, llibre de relats de la Mercè Bagaria, companya en el projecte literari: “Setze petges”, amb qui hem publicat tres llibres, i que ara s’ha afegit al projecte literari del SECC amb els membres del #concilifetiller tot fent sortir llibres propis de reculls de relats, com l’esmentat.
Però també tindrem temps per fer-la petar, xerrar, fer-nos fotografies i compartir amb altres editorials amigues una festa d’aniversari que és tot un èxit, tenint en compte la línia que segueix la SECC; el fantàstic.
Visca la #cificat
Aquest dissabte, dia 23 de març, de 10 h a 14 h.
Fem costat a la fantasia, i a les petites editorials que se la juguen amb apostes arriscades, amb els temps que corren.
LesTecla Sala 23 de març de 10 h a 14 h SECC_CON
Espai:
Petita Exposició dels nostres il·lustradors: en entrar cada assistent pot agafar un full
de paper i inspirat en una de les il·lustracions de l’exposició fer
durant el matí un microrelat: #Relatalatevail·lustració, a les 1250 h recollida dels relats.
Taules amb llibres de les editorials i
revistes: Catarsi, Hermenaute, Orciny Press, Edicions Secc
PROGRAMA
10 h-1015 Arribada, salutacions, repartiment de fulls de paper per fer relats fantàstics! 10,15 h- 10h30 Ferran Armengol, Edgar Cotes, Txell Ozcáriz 5′ cada un! Que és per tu Edicions Secc? 10,30 h-11,15 h Les vides del dia Mercè Bagaria 11,15h-12h Els valors familiars d’Orciny Press, amb Hugo Camacho 12h-12,45h “Turistas del dharma” i “Michele Soavi. Cineasta de lo macabro” d’Editorial Hemenaute amb Marta Torres i Lluís Rueda, 12,45h-12,50h – Recollida de relats i lectura d’algun si s’escau 12-50h a 13h Estrena de l’Audiovisual El lament de Nergo, creat per Adrian Colás, escrit per Sergi G. Oset i Alícia Gili, veu en off de Ferran Planell.
13h – 1345h Concili Fetiller, Posada de llarg del Concili fetiller: Sergi G Oset i presentació del llibre Les cròniques del Concili fetiller: Arcana, Toni Herrero i Sònia Boj
La lleixa de l'home fosc 