Tornem un any més amb Sant Jordi i les signatures de llibres.
Tots els autors mediàtics tenen ben enllustrada la ploma, i els no mediàtics anirem ben calçats d’una punta a l’altra fent el camí iniciàtic del signador de treballs en solitari o de reculls conjunts amb altres autores.
Jo no seré menys, un cop més, iniciant el dia a la plaça Reial de Barcelona amb la gent de l’Associació de relataires en Català, on m’estaré fins a les onze, per després pujar fins a la Font de Mimir (carrer de Costa i Cuixart, núm. 5) al barri de Vilapicina. Després del migdia farem el nostre passeig per paradetes alienes i saludar amics i coneguts arreu de Barcelona, i potser podrem dinar en algun lloc on ens coneguin. Més tard aniré fins a la parada de l’Associació Barrio, on la gent de SECC tenen la parada, al passeig de Sant Joan, serà cap a dos quarts de sis, i en acabat, tornaré fins a la plaça Reial per tancar la diada.
Tot això també ho podeu veure amb els horaris inclosos, en la primera imatge de l’entrada.
I aquestes són les tres publicacions que signaré aquest Sant Jordi:
El Cercle Fetiller: Recull de relats de terror còsmic
El nom de l’univers és Fetiller: Recull de relats amb un toc d’humor i ironia, i una certa foscor còsmica.
La colla: Recull de relats finalistes del XII Concurs ARC de microrelats
Bon sant Jordi a tothom, i a totdon!!
I si algú vol aconseguir el recull digital dels meus relats finalistes dels onze primers concursos de l’ARC, aneu a aquest enllaç:
Per a matar-ho aquest any, aquest cop publico d’una tirada els segons catorze dies de febrer del repte amb paraula disparador del #FebrerRelata. Amb més o menys gràcia, he aconseguit fer una piulada cada dia. Bé, algun dia n’he fet dues, però sempre serà una “pecata minuta” que no deixarà una constància punible.
Gaudiu de les esbojarrades aventures d’una colla de bruixes i fades amb el seu entorn, amb amics i enemics, i els altres, aquells que són allò que són, segons com bufa el vent, o els que canvien de camins i ja no volen saber-ne més de tu. Aquí tots sortim retratats.
Som-hi!
Dia 15
#FebrerRelata A la festa familiar del Samaniat a l’era del mas de Sant Martí els gots per refrescar-se corrien de mà en mà. No faltava cap #beuratge tradicional; gerres plenes amb hidromels diversos, sucs de fruita afrodisíaca i que tampoc faltés la ratafia dels follets! #Dia15
Dia 16
#FebrerRelata Veniu a la festa del Samaniat! Tothom amb aires de llibertat trobarà les portes obertes. També pot venir en Banyeta, el #dimoni entremaliat que sempre acaba amb esbroncs les festes, però que en el fons es fa estimar. O era en Vegeta? Què dimonis! Veniu tots! #dia16
Dia17
#FebrerRelata Ostitú! Ens ha passat tot un dia sense haver piulat res!! Estàvem en un altre món, de ben segur, en despertar aquest matí hem trobat restes de pols de #bruixaaguda, i mira, encara l’hem llepada, que no se’n perdi gens!! #dia17
Dia18
#FebrerRelata La veritat és que no calia la pols de cap bolet al·lucinogen per experimentar la nostra #lascívia i viure a pleret els plaers de la vida carnal. Durant el nostre Samaniat a Can Martí ho practiquem, i quan no toca, també! Bruixes, bruixots, fem gresca plegats! #Dia18
Dia19
#FebrerRelata Els caps del Concili Fetiller abans de començar la festa del samaniat, demanen un minut de silenci en honor a totes les germanes que han sofert #tortura i mort a mans dels miserables inquisidors de ments estèrils, que dicten les lleis, humanes o celestials. #dia19
Dia20
#FebrerRelata Queda demostrat, al pas dels segles, que pels mortals no es coneix cap #remei que els salvi de ser carallots; seguint mentiders confessos i amb carrera de tafur, que tothora els enganya. Però quan els proposem un samaniat, surten esperitats. Qui els entengui! #Dia20
Dia21
#FebrerRelata Semblen xais que mai no han saltat una tanca. Les seves paraules semblen tretes d’un tractat de filosofia pura. Ja en saben d’ensarronar els de la maleïda #inquisició. Mal vent els porti a costes ben llunyanes de la història i no els deixi tornar, mai més. #Dia21
Dia 22
#FebrerRelata No gaire lluny de Can Martí hi ha un #gorg amagat on viuen unes fades en comunió amb aloges místiques. Ens han convidat a fer un banyet, i cap allí que ens hi som anades. Amb tanta gresca, bocarrots a Biterna i mixtures diverses, remullar-se ve de gust! #dia22
—Gran fetillera, a l’hostal del poble han arribat una colla d’inquisidors!
—No patiu, ara us ensenyo a fer una tisana de fulla de #saüc. Després la dureu a l’hostalera, que ho barregi amb la cervesa que els donarà, i demà els “merdes” ja no faran nosa. #Dia23
Dia24
#FebrerRelata Et pensaves que el teu poder era gran, però no vas caure, soc una fetillera essencial. El meu atzar és gran #íncube preciós, cada vegada que vols robar-me la força, m’omples d’allò que cerco; el teu neguit és el meu coratge. Empeny criatura, tu ets l’aliment #Dia24
-Ens hem d’esforçar més, amor meu. No pararem fins que no superis la #maledicció.
-Estimada, el bruixot va parlar d’una mala addicció. Però no pateixis, que de bruixeria tu en saps més que no pas jo. Insistirem.
-Així millor, fes-me cas i fins al fons, íncube! #dia25
Dia26
#FebrerRelata -No creus amor que amb un #encanteri dels teus faríem més via? -Ni parlar-ne, t’he dit abans que aniríem en escombra voladora, oi? M’hagueres dit que tens vertigen, carallot! I ara agafat fort, però sense ofegar-me, que encara ens estimbarem els dos. #Dia26
Dia 27
#FebrerRelata Potser hauries preferit volar als lloms d’una #Víbria per anar fins a la festa del Samaniat, però ara com ara, si els bruixots us cal volar, heu d’anar en les nostres escombres de paquet, així que para de queixar-te. Pesat! #dia27
Cada setmana aniré penjant en el bloc les piulades que el hashtag #FebrerRelata va proposant a les xarxes. Una mica de fantasia fetillera no va malament. Un divertiment amb el disparador diari d’una paraula fetillera. Començo!
#FebrerRelata Estic cagat! Aquella bruixeta m’ha engrescat d’anar a una festa a l’era de can #samaniat, crec, però que no patís, que em duia ella. Ha dit que li calia recollir el vehicle i que tornava d’una volada. I aquí em teniu, arrapat al seu cos per no caure de l’escombra!
Dia 2
-Germanes! Ja tenim l’#escombra que rutlla amb energies renovables! -digué la novícia en arribar al Samaniat.
-I que la fa funcionar, si no és bruixeria?
-Primer cal entabanar un fatxenda sobrat de fums per endollar-lo al mànec. La resta ho fa la natura.
#FebrerRelata La millor barreja que s’ha fet mai!, i aquests estaquirots diuen que té gust de #metzina rància. Ves a saber quines herbes hi han posat dins per fer-la tan al·lucinant. Avui volarem fins al samaniat sense escombra! #dia3#combosamaniatescombra
Dia 4
#FebrerRelata#dia4 Filla meva! Però què has fet amb aquest #conjur primari? Ara sí que l’hem besada amb la teva nova colònia! Ja pots anar cridant a la Rhedynn Cordegel, sense ella no hi haurà qui ens espanti a tots els monstres que ja deuen venir!
-Senyora, diu la Rhedynn que si no fem una #ofrena com cal, que ens anem oblidant de la seva assistència i que ens busquem la vida.
-Doncs haurem de fer un nou samaniat en honor seu, i que no falti aquella metzina tan dolça, diuen que li agrada el mam!
Dia6
#FebrerRelata Hem deixat el camí ben marcat amb aquell herbei de raïms blaus, ningú es podrà perdre, com no hi hagi algun babau que es pensi que el raïm de la #calabruixa es pot menjar. #dia6
Dia7
#FebrerRelata Posa un xic de pols de #zitzània al beuratge de la mercenària, però nous passeu!!, la festa ens ha de dur a les esferes més elevades del coneixement interior. Si volem que la mata-monstres aquella sigui la nostra salvació, d’alguna manera l’hem de fer nostra. #dia7
El confinament segueix la seva lògica Kafkiana, tothom tancat a casa seva amb sortides mínimes per assumptes importants i socialment compresos com anar a comprar, a la farmàcia i d’altres poques coses. El nostre protagonista aviat no se sentirà tan sol com fins ara.
16 d’abril
Avui he fet de camperol a la terrassa. He plantat els pinyols d’un parell de préssecs, i els de les llimones en dos testos on tenia males herbes descolorides de feia temps. Ja veurem què en surt d’aquí. Una rosa per Sant Jordi queda descartada.
.
17 d’abr.
He somiat amb un bon amic. Érem a la plaça reial fent unes birres, hem xerrat i rigut amb vells acudits, amb vells records. Curiosament, aquest migdia m’ha telefonat, hem fet una videoconferència i abans de res m’ha dit que la propera nit paga ell.
.
18 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament M’he empassat la roda de premsa militar, estic més tranquil en saber que han trincat una colla de narcos a Villasrubias, Salamanca. Tràfic a la frontera de Portugal amb Vi Ranci de contraban. Visca el #covid19 i els experts que ens guien. My good!
.
19 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament S’acaba el diumenge. He fet neteja a la casa, estava feta una cort de porcs, ara fa bona olor. M’he dutxat al vespre, abans de fer alguna cosa de sopar i mentre mirava “Taken”, algú telefona. És la meva sogra! La morta!
-Hola amor- diu la meva dona
.
20 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Ens cal fer una revisió de la nostra relació? La dona diu que l’amic la tenia segrestada en una casa passat Ripoll. No en vol parlar per telèfon, quan arribi a casa m’ho explicarà tot. L’amic ja no serà cap entrebanc, em diu i talla la comunicació.
.
21 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Dos dies seguits d’aigua, començo a sentir-me una mica arrugat. He aprofitat per fer unes voltes a la taula de la terrassa, sota la pluja, com ho feien els indis americans als films en blanc i negre. Per celebrar el record he vist “Killers”: flipant!
.
22 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Ha arribat la Nora de matinada. És ella, s’ha tancat a la cambra dels convidats i ha penjat una nota signada. “Estic neta, segur. Ja parlarem demà, vull dormir”. No sé què pensar i la deixo. Els meus budells em demanen brega. Hauré d’esperar. Plou.
.
23 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Avui en despertar he descobert un llibre relligat en el coixí del llit, em cal pensar. Tinc cartolina vermella dels nanos, en un tutorial aprenc a fer roses de paper. No seré un geni dels treballs manuals però ella tindrà una rosa. Feliç diada.
.
24 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament He enllestit un dinar digne de la diada de Sant Jordi i he deixat una safata a la porta de la cambra tancada. M’he llegit el llibre regalat d’una seguda. A última hora he sentit córrer l’aigua al lavabo dels convidats. La Nora es dutxa, sortirà avui?
.
25 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Dissabte, em desperto a l’alba amb el cant dels ocells. Estiro braços i topo amb el cos d’algú. Nora ha tornat, em mancava sentir-la respirar. L’observo en silenci, me’n faig creus però he estat un mes sense ella. La deixo dormir, ja parlarem. Fa sol
.
26 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Passa una patrulla dels mossos, deixen un requeriment per la Nora, demà l’esperen a la comissaria de la ciutat. Han trobat mort el nostre amic de Blanes amb qui va sopar ella fa setmanes.
Nora abaixa la mirada.
-No en sóc culpable- diu en un sospir.
.
27 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Sona l’intèrfon del portal. Un cotxe policia camuflat recull Nora, no m’han deixat acompanyar-la, estava avisat. He aprofitat el fet d’anar vestit per sortir a comprar paper higiènic, se’ns està acabant. Lleixes plenes, no com en els primers dies.
.
28 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Dins del supermercat he sentit un lleuger mareig, feia dies que no entrava en una botiga d’aquestes, per sort amb poca gent. Camí cap a casa m’he fixat en la quantitat de guants i mascaretes que llença la gent. Marrans o psicòpates, dubto l’adjectiu.
.
29 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Dino sol com ja en tinc costum, a la terrasseta mirant cap al parc, i també vigilo si torna la dona. Avui hi ha més gent, els menuts poden sortir a passejar amb un adult, he trigat a veure-ho. Quan tinguem aquí els meus, sortirem per torns els quatre
.
30 d’abr.
#microrelatsdesdelconfinament Ella no l’ha mort, ha estat un accident, però ha denunciat el difunt per segrest, malgrat que no anirà endavant, li cal fer-ho per preveure possibles accions dels familiars. Em diu que ja m’ho explicarà quan estigui preparada. Demà recollim als fills
NOTA
Les piulades estan escrites a raig, sense correcció d’estil ni preservant gaire la pulcritud narrativa, en part al fet d’encabir-se dins d’unes mesures prefixades pel sistema, i que no són gaires caràcters. Dins l’esborrany on els deso miraré de ser més pulcre, algun dia potser es podrà llegir.
Segueix el confinament, segona tongada del diari irreal d’un malson ben real. Una segona tongada més íntima i familiar que obre noves expectatives i crisis familiars.Del 23 al 31 de març. Continuarà…
El parc confinat
.
24 de març
#microrelatsdesdelconfinament Em desperta un colom en el balcó, és obert i estic estirat en el llit. No recordo com hi he arribat, però el cap és un batibull i el parrupeig de la bèstia no ajuda. Enyoro la família, estan a la casa de la costa. Per què no hi vaig anar?, merda.
·
25 de març
#microrelatsdesdelconfinament Espanto l’ocellot, no sé si per la meva fila de mort vivent, i miro pel balcó, el sol tot just despunta darrere dels núvols. El parc és un concert de piuladisses. Han desaparegut també els quissos. És un parany de la memòria i ens rondarà força temps
·
26 de març
#microrelatsdesdelconfinament Faig exercici, em cal, estic encarcarat, suo una estona i em fico sota la dutxa. Feia dies que no la visitava i diuen que és millor fer-ho sovint, cada dia si pot ser. Estic fins a l’engonal de tantes recomanacions i… Callo. També m’he afaitat.
·
27 de març
#microrelatsdesdelconfinament Faig un skipe amb els menuts, l’Ona i el Pau. La Nora no hi és. Ona diu que va marxar divendres a la nit i no ha tornat, que sopava amb uns amics de Blanes. Sé qui són i ja no són parella. Ens apanyem sols, diuen ells. Se’ls veu bé. Sort de l’àvia.
·
28 de març
#microrelatsdesdelconfinament He d’anar a cercar als meus fills, però els camins estan vigilats per armats i sols tinc un trist arc i un permís per anar al tros a collir hortalisses. La resta de queviures ens el porta un economat de l’empresa. Aquí no els faltaria res. Pensa com.
·
29 de març
#microrelatsdesdelconfinament Missatge de l’Hospital de Calella, tenen l’àvia ingressada, els nens confinats en un hotel de la vila. Els explico situació personal, es mostren comprensius. La Nora no agafa el mòbil, està desapareguda de fa quinze dies. Els morts van caient arreu.
·
30 de març
#microrelatsdesdelconfinament La gent es cansa dels actes del balcó. Un dels músics està a l’hospital i la soprano fa un parell de dies que no canta abans d’anar al llit. El veí raret m’ha escridassat des del seu balcó, ell no té terrassa, que el bombin. Fa mala cara, aviat caurà
·
31 de març
#microrelatsdesdelconfinament L’àvia, la meva sogra, està intubada. La meva dona no apareix. Contacto amb la dona de l’amic, diu que no en sap res d’ells. No tenen fills compartits, cap relació. Hem quedat per quan això acabi. Els girs de la vida són estranys. Els meus menuts bé.
-D’un miserable bruixot que practica la nigromància, em podeu ajudar?
-Ara que ja has sortit de l’aigua, ho podrem demanar a qui mana, et sembla bé?
-Ara que ho dius, estaria bé, sí!
-Doncs som-hi mixa.
-Mixa…?
-Mixa-lupus, doncs!
-Són unes coves immenses! Què les va crear? -demanà el gatillop.
-Rius de magma en trànsit, en el subsòl encara n’hi ha de fred. En retirar-se va crear aquest espai, i el gel del sostre amb el caliu va fer ploure tant que ara tenim un oceà interior.
-Genial!
#febrerrelatagoblin
El grup de l’arqueòloga havien baixat fins a la planura. Ella va trobar una pinta feta amb closca de mol·lusc. Segur que li havia caigut a la noia rara. Aquells éssers eren intel·ligents?
-Vull les pistoles Tesla a atordidor- ordenà ella-. Encara matarem algú.
#FebrerRelataGoblin
Alguns de l’equip de l’arqueòloga haurien preferit fregir-los i deixar-los com aquella pols de kram que omplia el terra de la planura i que es ficava per tots els orificis del vestit estanc, i que ningú sabia com s’hi havien produït. Anaven mal dades allí!
#FebrerRelataGoblin
Llançaren drons per cartografiar aquell espai interior, la cova era molt més gran que no haurien pensat. També servirien per seguir la petja dels fugitius. Esperaven que els conduirien als seus hàbitats. Trobar-los seria un èxit aclaparador de l’arqueòloga!
#febrerrelatagoblin
-Aquestes galeries segur que les crearen rius de lava, i provenien de l’anell de foc volcànic -digué l’arqueòloga
-Molta lava seria per fer això -va respirar un dels ajudants-. El dia que despertin un altre cop…
-Hauríem de córrer, però ara dormen. Fem via?
#FebrerRelataGoblin
L’aloja i companyia arriben a una platja i el gatillop s’atura en sec.
-No voldràs que em tiri a l’aigua un altre cop? Flotar puc, però nedar, no gaire.
-He cridat una balena custodi, ella ens portarà, no pateixis.
-És un transport segur?
-Ja ve, prepara’t!
#febrerrelatagoblin
L’ajudant positrònica de l’arqueòloga li senyala un punt dins del mar.
-Mireu mestressa, un cetaci gegant.
-Quanta vida hi ha aquí!, tenen balenes!
-Els éssers entren dins la seva gola!
-Se’ls menja?
-Amplio imatge… no, ells pugen per la seva voluntat.
#febrerrelatagoblin
Aquella era una reserva bio-atmosfèrica brutal, mai imaginada en arribar a l’erm planeta gelat que els hi mostrà l’escorça. L’equip de l’arqueòloga estaven tots al·lucinats i corrents fins a la platja, per si passava una altra balena i seguir als fugitius.
#febrerrelatagoblin
En sortir de la balena, el gatillop es quedà astorat al veure l’aloja mítica.
-Ets clavada a la Holly Hunter!
-Qui és aquesta?
-Una actriu de Terra
-Filla- demanà la mítica-, vés al portal del gorg i retorna aquesta mixa d’on ha vingut
-No m’ajudareu?
-Nops!
#febrerrelatagoblin
-Vés a cercar el mastí de Goblin i si ell no el pot ajudar, no sé qui ho farà.
-Gràcies Aloja Mítica! Anem! On està aquesta fera?
-No et facis il·lusions, ni et refiïs.
I l’arqueòloga?, us demanareu.
Doncs a la platja, remenant sorra tot esperant una balena.
#febrerrelataGoblin
I per acomiadar aquest repte, m’he atrevit a fer una idealització molt apartada de la realitat, jo no sóc pas dibuixant, de l’aloja que ens ha fet companyia durant aquests dies de febrer.
Diguem-li Noa, per exemple.
I aquest any s’acaba el #FebrerRelataGoblin, amb un bon nivell de participació.
I comentar-vos que el llibre “Cartografia del planeta Goblin” ja el tenim en prevenda, amb tot el pack. Entreu a Edicions SECC i remeneu dins de l’experiència Goblin, amb jocs de Rol, llibre de relats i altres sorpreses.
La lleixa de l'home fosc 