#microrelatsdesdelconfinament 4

El confinament segueix la seva lògica Kafkiana, tothom tancat a casa seva amb sortides mínimes per assumptes importants i socialment compresos com anar a comprar, a la farmàcia i d’altres poques coses. El nostre protagonista aviat no se sentirà tan sol com fins ara.

16 d’abril

Avui he fet de camperol a la terrassa. He plantat els pinyols d’un parell de préssecs, i els de les llimones en dos testos on tenia males herbes descolorides de feia temps. Ja veurem què en surt d’aquí. Una rosa per Sant Jordi queda descartada.

.

17 d’abr.

He somiat amb un bon amic. Érem a la plaça reial fent unes birres, hem xerrat i rigut amb vells acudits, amb vells records. Curiosament, aquest migdia m’ha telefonat, hem fet una videoconferència i abans de res m’ha dit que la propera nit paga ell.

.

18 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament M’he empassat la roda de premsa militar, estic més tranquil en saber que han trincat una colla de narcos a Villasrubias, Salamanca. Tràfic a la frontera de Portugal amb Vi Ranci de contraban. Visca el #covid19 i els experts que ens guien. My good!

.

19 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament S’acaba el diumenge. He fet neteja a la casa, estava feta una cort de porcs, ara fa bona olor. M’he dutxat al vespre, abans de fer alguna cosa de sopar i mentre mirava “Taken”, algú telefona. És la meva sogra! La morta!

-Hola amor- diu la meva dona

.

20 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ens cal fer una revisió de la nostra relació? La dona diu que l’amic la tenia segrestada en una casa passat Ripoll. No en vol parlar per telèfon, quan arribi a casa m’ho explicarà tot. L’amic ja no serà cap entrebanc, em diu i talla la comunicació.

.

21 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dos dies seguits d’aigua, començo a sentir-me una mica arrugat. He aprofitat per fer unes voltes a la taula de la terrassa, sota la pluja, com ho feien els indis americans als films en blanc i negre. Per celebrar el record he vist “Killers”: flipant!

.

22 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ha arribat la Nora de matinada. És ella, s’ha tancat a la cambra dels convidats i ha penjat una nota signada. “Estic neta, segur. Ja parlarem demà, vull dormir”.  No sé què pensar i la deixo. Els meus budells em demanen brega. Hauré d’esperar. Plou.

.

23 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Avui en despertar he descobert un llibre relligat en el coixí del llit, em cal pensar. Tinc cartolina vermella dels nanos, en un tutorial aprenc a fer roses de paper. No seré un geni dels treballs manuals però ella tindrà una rosa. Feliç diada.

.

24 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament He enllestit un dinar digne de la diada de Sant Jordi i he deixat una safata a la porta de la cambra tancada. M’he llegit el llibre regalat d’una seguda. A última hora he sentit córrer l’aigua al lavabo dels convidats. La Nora es dutxa, sortirà avui?

.

25 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dissabte, em desperto a l’alba amb el cant dels ocells. Estiro braços i topo amb el cos d’algú. Nora ha tornat, em mancava sentir-la respirar. L’observo en silenci, me’n faig creus però he estat un mes sense ella. La deixo dormir, ja parlarem. Fa sol

.

26 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Passa una patrulla dels mossos, deixen un requeriment per la Nora, demà l’esperen a la comissaria de la ciutat. Han trobat mort el nostre amic de Blanes amb qui va sopar ella fa setmanes.

Nora abaixa la mirada.

-No en sóc culpable- diu en un sospir.

.

27 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Sona l’intèrfon del portal. Un cotxe policia camuflat recull Nora, no m’han deixat acompanyar-la, estava avisat. He aprofitat el fet d’anar vestit per sortir a comprar paper higiènic, se’ns està acabant. Lleixes plenes, no com en els primers dies.

.

28 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dins del supermercat he sentit un lleuger mareig, feia dies que no entrava en una botiga d’aquestes, per sort amb poca gent. Camí cap a casa m’he fixat en la quantitat de guants i mascaretes que llença la gent. Marrans o psicòpates, dubto l’adjectiu.

.

29 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Dino sol com ja en tinc costum, a la terrasseta mirant cap al parc, i també vigilo si torna la dona. Avui hi ha més gent, els menuts poden sortir a passejar amb un adult, he trigat a veure-ho. Quan tinguem aquí els meus, sortirem per torns els quatre

.

30 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ella no l’ha mort, ha estat un accident, però ha denunciat el difunt per segrest, malgrat que no anirà endavant, li cal fer-ho per preveure possibles accions dels familiars. Em diu que ja m’ho explicarà quan estigui preparada. Demà recollim als fills

NOTA

Les piulades estan escrites a raig, sense correcció d’estil ni preservant gaire la pulcritud narrativa, en part al fet d’encabir-se dins d’unes mesures prefixades pel sistema, i que no són gaires caràcters. Dins l’esborrany on els deso miraré de ser més pulcre, algun dia potser es podrà llegir.

Ferran d’Armengol

Terrassa, 16 a 30 d’abril 2020

#microrelatsdesdelconfinament 3

Continua el confinament, i el relat, per moments avorrit, per moments delirant, avança amb la realitat que envolta al protagonista. Per cert, no en sabem el nom encara.

1 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ha mort l’àvia, bossa de plàstic i al crematori. La seva única filla no apareix. Vaig jo a Blanes i aprofito per visitar als menuts, no me’ls deixen emportar fins d’aquí a quinze dies més. M’avisaran, torno a casa aquest trist dia de pluja. Adéu àvia

·

2 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Torno per la costa, vull veure el mar. Entrant a Canet em para un control militar. Tremolo per dur l’arc i carregat?, no, està ben amagat. No el troben, són aprenents de res aquests. Si haurien estat a Ifni… Allò érem soldats. Mostro permís i siau!

·

3 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Arribo i observo els balcons dels veïns. El del torrat té abaixades les persianes. Ha marxat o se l’han endut. Per sort és de l’altre bloc de pisos, si l’han pillat, de moment els de la meva escala semblen en ordre. Veure’m demà si segueix tot igual.

·

4 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament M’he llevat a l’alba, serien les quatre i deu quan passava un avió, i una de dos, o això és traïdoria o d’alguna manera passava per aquí. Vaig a fer un Hafa Cafè. I malgrat ens deixa orfes, sempre ens queda la música, però sense el seu batec.

Cor negre
En homenatge a LEA

.

6 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Diumenge mirant pel balcó. Uns armats esbronquen un passejador de gos, sembla que li demanen les dades i el multen mantenint la separació. Si llencés una fletxa els encertaria a aquesta distància, ni Ulisses tenia la meva destresa amb l’arc. Somio.

·

7 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Avui no he viscut, el dia de la marmota es repeteix amb monotonia. He navegat en les plataformes digitals de televisió per no saber quin famós s’ha mort avui, ni quants ni quins desconeguts cauen cada dia. Això no pot durar gaire, aquest silenci…

·

9 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament A l’hortet, collint pomes, li he girat la cara amb la mà esquerra a un desgraciat després que m’estossegues a sobre, sense mascareta i collint fruita sense guants. A casa m’he dutxat en alcohol. Quant desgraciat corre pel món.

·

11 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament M’estic tornant rar, he fet una denúncia telefònica pels passejadors de cànids, s’estan una hora en un banc del parc xerrant, sense màscares ni guants i això em fa bullir la sang. Malgastar fletxes amb ells no em fa el pes. Encara espero la patrulla.

·

12 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament He tornat a baixar a l’hort,  duia el carcaix amb les fletxes, l’arc l’he deixat al pis. Diguem que és un avís per a navegants. L’encarregat de l’accés m’ha dit que el veí rar està ingressat a l’UCI, sembla que no se’n sortirà. Cada dia som menys…

·

13 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Rebo un missatge de l’hospital de Calella, els menuts estaran una setmana més a la residència sota custòdia preventiva. Estan bé, hem fet vídeo-conferència i se’ls veu alegres, diuen estar distrets. Potser millor així. La dona segueix fora del mapa.

·

14 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Ahir va ploure. Avui fa sol. El sostre de la cambra encara és blanc i dormo en pilotes panxa enlaire sense tocar-me les parts nobles. Quin desvari, ja no sé què dic. Sols la pluja i el sol indiquen que alguna cosa canvia en aquesta modorra vital.

·

15 d’abr.

#microrelatsdesdelconfinament Baixo al garatge per comprovar la bateria del cotxe. En el vehicle de la doctora que fa torns de dotze hores han pintat un missatge roí “Puta infecciosa, marxa”. Jo estic malalt, però hi ha gent que no mereix respirar i la doctora encara el salvaria

Ferran d’Armengol

Terrassa, 1 a 15 d’abril 2020