Els vells costums
El retruc de milers de peülles
ressonen a les valls del record
i em retornen a la memòria,
el teu nom, els teus calius.
Sento que el vent em parla de tu,
i dels bells moments viscuts,
sense paraules, de quan als capvespres
les mans ens parlaven de foscors prohibides.
Tu i jo hem viscut instants
tan tendres com greus,
somriures i llàgrimes, ja veus!
en rius de tinta negra els he escrits.
Visc cercant l’instant vital
en que recuperi la teva veu
per recuperar les velles cançons
que vàrem escoltar, aquelles nits.
I si en el silenci del record,
ara cantéssim aplegats,
podríem alçar les nostres copes,
per reviure els vells costums.
Vells pobles, velles terres,
velles imatges que retornen al cantar
rebrollant a la memòria que crida,
que crida el teu nom.
Et crida a tu.
Ferran d’Armengol
Terrassa, Maig 2013
La lleixa de l'home fosc 